Un amic meu ha trobat una pila de llibres ben posats al costat del contenidor. Els ha fullejat i se n’ha quedat dos. Potser la persona que els ha tirat no volia que desapareguessin del tot. I quins llibres has rescatat, li pregunto. I em diu que un de l’André Malraux i un del Philip Roth...A les primeres pàgines, un nom i una data...Anna, 1980. Tota una història al darrere potser tan interessant, fins i tot més, per allò de què la realitat supera la ficció, com la dels llibres, ara abandonats.
M’imagino aquesta desconeguda voltant per les llibreries amb ganes d’emportar-se’n més d’un i més de dos...Finalment a la mà, un llibre del Philip Roth li ha cridat l’atenció . Encara és poc conegut al nostre país i, des d’una foto de la contraportada, amb un rostre molt més jove de com el coneixem ara, es mira fixament l’Anna, que dubta de comprar-lo o no. Al final decideix quedar-se’l i qui sap, potser li agradarà.
L’Anna també és més jove, mestressa dels seus actes, mestressa dels seus llibres, orgullosa del seu cos encara i que no sap que trenta anys després vindrà algú i li tirarà els seus llibres, els seus estimats llibres, a les escombreries.
La debacle no serà total perquè els deixen ordenadets, com una petita llibreria de segona mà a la vorera, amb la secreta esperança de què acabin omplint altres prestatgeries...com la del meu amic. Tant de bo altres veïns hagin fet de clients d’aquesta llibreria de vell que a l’Anna, perquè no, li hagués encantat.
M’imagino aquesta desconeguda voltant per les llibreries amb ganes d’emportar-se’n més d’un i més de dos...Finalment a la mà, un llibre del Philip Roth li ha cridat l’atenció . Encara és poc conegut al nostre país i, des d’una foto de la contraportada, amb un rostre molt més jove de com el coneixem ara, es mira fixament l’Anna, que dubta de comprar-lo o no. Al final decideix quedar-se’l i qui sap, potser li agradarà.
L’Anna també és més jove, mestressa dels seus actes, mestressa dels seus llibres, orgullosa del seu cos encara i que no sap que trenta anys després vindrà algú i li tirarà els seus llibres, els seus estimats llibres, a les escombreries.
La debacle no serà total perquè els deixen ordenadets, com una petita llibreria de segona mà a la vorera, amb la secreta esperança de què acabin omplint altres prestatgeries...com la del meu amic. Tant de bo altres veïns hagin fet de clients d’aquesta llibreria de vell que a l’Anna, perquè no, li hagués encantat.