Aquest estiu em vaig proposar llegir entre altres coses, la
saga de l’inspector Martin Beck. Aquest personatge va ser creat pel matrimoni
suec Maj Sjöwal i Per Wahlöö i el van desenvolupar en 10 novel·les des de 1965 a
1975. Són un referent en la novel·la negra i es consideren un antecedent de l’inspector
Kurt Wallander del Henning Mankell. La primera va ser Roseanna (1965) que, si
heu llegit Irène del Pierre Lemaitre, us sonarà perquè és una de les novel·les
que s’esmenten a la de l’autor francès.
Ara estic per la sisena ja. Es titula Asesinato en el Savoy
( no hi ha malauradament traducció catalana de tots els títols) i curiosament
el Martin Beck, que normalment fa la seua feina a Estocolm, s’ha de traslladar
a Malmö i s’instal·la a la comissaria de la ciutat. Allà treballa amb el
policia Per Mänsson. I com a lectora fidelíssima de Mankell, en algun moment em
penso que el Kurt Wallander entrarà a les dependències policials i que agafarà
les rendes de la investigació. O que quan el Martin Beck camina per Malmö es
creuarà amb el Wallander i comentaran el cas. Però el Kurt Wallander potser ni
tan sols existia a la imaginació del seu creador i malgrat això no puc deixar
de pensar “eh, Martin Beck... que aquest despatx és del Wallander!”.
