Les
arrugues la tenien obsessionada. S’estava fent gran i cada dia es mirava al
mirall en busca d’alguna ratlla al seu rostre i quan la trobava, per fina que fos, era motiu de
depressió durant hores. Corria l’any 2070 i la Humanitat continuava, fidel als
seus principis, fent barbaritats. Al propi cos també. Però la Noèlia com
milions d'humans no n’era conscient. Ara anunciaven un nou mètode quirúrgic
que eliminava qualsevol arruga i no només de la cara sinó de tot el cos.
Va
buscar la manera de contactar amb la clínica que feia aquests miracles i,
malgrat que era una operació molt cara, va decidir posar-se en mans d’aquell
metge idolatrat pels seus pacients. Hi havia llista d’espera però li van
assegurar que la cridarien en uns mesos. Va
viure pendent del mòbil, esperant el desitjat avís. De res podia gaudir, només
pensava en el seu futur aspecte d’adolescent. Finalment va arribar el
dia i es va operar.
Quan
es va despertar, va comprovar admirada que no tenia cap arruga. La pell se li veia verdosa però llisa com la pantalla de la seua tablet de darrera
generació. En pic va poder, se’n va anar a la discoteca i va veure que moltes persones havien fet el mateix. Tenien un aspecte una mica estrany, però eren feliços com ella! No van parar de
saltar i ballar en tota la nit.
Quin
món tan fantàstic! A veure quan hi arribem!