Un viatge a Islàndia va propiciar que l'escriptor de
Vilanova i la Geltrú, Juan Carlos Borrego (1967), comencés a escriure la seua
darrera novel·la El sostre d'ombra. La
narració se situa l'any 2008 a Reykjavik i amb la crisi dels bancs islandesos
com a rerefons. Ens assabentem de la vida de l’Helga i del seu marit, el Fjalar.
Una vida rutinària que no els acaba d'agradar, dels seus desigs de tenir una
existència diferent, de les seues frustracions... Però de sobte, tot es capgira
i el lector se sent sacsejat, la història pateix un daltabaix que ens obliga a
composar de nou el relat i gairebé a tornar a començar.
Paral·lelament hi ha la
crònica d’una ossa polar i els seus dos cadells i la seua lluita per
sobreviure. Una lluita que esdevindrà el símbol del patiment que suposa la destrucció del seu hàbitat natural per
culpa de l'home i de les seues nefastes actuacions.
Una prosa plena de lirisme que contrasta amb el tema dur que
planteja. Un horitzó sense massa esperances si no s'hi posa remei. A què ens
durà la lluita contra la naturalesa, què comportarà l'escalfament climàtic? Ens
pensem que ens en sortirem sense conseqüències?
Una narració àgil, plena de canvis, que ens sorprendrà i que
no ens deixarà indiferents.
