28/10/11

Festa de l’escriptura: Tots els escriptors cap a Lleida!



Literatura és llegir i també és escriure. La creació d’un text, d’un apunt, com fem als blocs, esdevé una activitat lúdica, sempre enriquidora.
Escriure és un plaer i d’aquest plaer va l’apunt d’avui ja que us vull presentar una Festa de l’escriptura que es farà a Lleida.
Per gaudir d’aquest plaer de la màgia de la creació, a la capitat de Ponent se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de gener de 2012 un simposi d’escriptura que aplegarà tots aquells lletraferits que vulguin compartir les seues experiències com a escriptors, que desitgin intercanviar idees o dialogar sobre altres temes com pot ser la publicació d’obres o el drets d’autor.
Durant aquests tres dies es faran taules rodones, presentacions de llibres dels autors inscrits i també es farà una escriptura col·lectiva, tipus “cadàvers exquisits” dels surrealistes.
És una iniciativa que posarà en contacte diferents generacions d’autors, diferents maneres de concebre l’ obra literària i que pot ser molt enriquidora per tots aquells que hi participem.
Animeu-vos a formar part  d’ aquestes jornades i si hi esteu interessats, trobareu  més informació a:
I que tingueu una bona castanyada!

24/10/11

LITERATURA.


He llegit avui una frase de Borges: “ No sóc capaç d’ imaginar-me un món sense llibres” i he pensat que jo, tampoc.
Què faríem sense la literatura? què faríem sense les paraules dels autors? D’aquells que tenen el privilegi de saber fer sortir de l’últim racó de la seua ànima els seus sentiments,  les seues emocions i fer-les arribar als lectors per compartir-les.
Què faríem sense els mots que ens parlen de somnis o que ens recorden la realitat, què faríem sense les frustracions de l’Ana Ozores o sense el pessimisme de Izighuro? Què faríem sense la desesperació de Melibea o sense el amor de Romeo i Julieta?
Com podríem arribar a copsar el món de la imaginació sense El petit príncep i com podríem arribar a entendre el geni sense haver llegit una novel.la de Tolstoi?
No sempre, però de vegades, una frase, una història ens permet tocar el cel dels elegits. Gràcies a aquesta paraula fantàstica de la literatura podem allunyar-nos de nosaltres mateixos, fondre’ns amb altres éssers, altres vivències i quan tornem al nostre escenari íntim, al nostre sofà o a la nostra habitació som diferents. Perquè algú ens ha fet sentir, ens ha suggerit, ens ha fet reflexionar, ens ha fet viure. Algú ha deixat la seua empremta. D’ànima a ànima. I això no té preu. Això és la màgia de la literatura.

12/10/11

Premi c@ts 2011, blog cultura!!!


Per segon any consecutiu, aquest bloc ha rebut un premi c@ts. Un premi que es concedeix a partir dels vots dels internautes i que per mi té molt valor. Sempre he dit que la catosfera és generosa, que et dóna molt més del que hom pot aportar. I aquesta nit n'és una prova.
Moltes gràcies!!!
Kweilan.