29/1/12

Homentage a J.V.Foix



No pas l'atzar ni tampoc la impostura
Han fet del meu país la dolça terra
On visc i on penso morir. Ni el fust ni el ferre
No fan captiu a qui es don' l'aventura.

Clos segella, oh perfecta estructura
De la mar a Ponent, i a l'alta serra
-Forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:
A Ella els cors en la justa futura.

Sól de beutats: la Mar és el teu signe
I els teus magnes cabdills la feren dea;
Pagà tribut i un temps fores insigne.

Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
Que cobeges viltats: Sagna, i signa
El teu rescat, i el retorn a la Idea!

J.V.Foix



Publicat per a 8 comentaris:

23/1/12

Nius (2011)



L’home destrueix els nius que fan les bestioletes sense cap mirament i la natura arruïna els nius de l’home amb similar indiferència.
Igual que una roda d’un 4x4 es pot carregar un niu de formigues o de gripaus, una tempesta insospitada pot destrossar els nius de les persones.
Aquest és el tema de Nius, el darrer llibre publicat per l’escriptor lleidatà Pep Coll (1949). El pretext és un càmping ple a vessar de nius de tota mena abans, durant i després d’una catàstrofe natural que farà gairebé cent morts entre els campistes. Diferents personatges es disposen a viure uns moments esgarrifosos, inconscients d’un futur terrible que ni sospiten ni s’imaginen. En aquell càmping del Pirineu caderneres i gripaus, homes i nens, tant se val, tots tindran el mateix destí que cap pot dominar o controlar.
Pep Coll no distingeix entre els uns i els altres. Res es segur, res es per sempre. Ni per les caderneres ni pels homes. Els animalons depenen de l’atzar, de la sort... i els humans? També.
Coll ens parla de la inseguretat de la vida humana, com un Quevedo del segle XXI, ens recorda que la vida continua essent fràgil, que la vida es pot escolar fàcilment entre el palmell de la mà i ho fa amb un seguit d’històries que s’entrecreuen per donar-nos un mosaic ric i variat del que som i de com reaccionem davant la vida i davant la mort.
Us animo a llegir aquesta novel·la de l’escriptor lleidatà que de ben segur us agradarà. I, si voleu, podeu continuar amb  Les senyoretes de Lourdes (2008) i L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999).

Publicat per a 10 comentaris:

19/1/12

Relats conjunts: ChopSuey II



L’endemà quan es va veure al mirall del bany gairebé no es va reconèixer. Els ulls empetitits, les galtes enfonsades, els llavis esmorteïts i l’ànima perduda en algun dels malsons que acabava de tenir durant la nit.
El barret ja se’l va posar a l’ascensor perquè feia tard a l’oficina. El Joan i la Blanca havien passat la nit junts i aquella imatge repetida fins a la sacietat la va acompanyar durant tot l’interminable viatge amb metro fins a la feina.
Un raig de sol es desplaçava pels finestrals del seu despatx fins la seua cadira. Allà es va dirigir com una dona sense futur, sense tenir clar ni a què es dedicaria aquell matí.
El Joan i la Blanca... I ell no havia estat capaç ni de dir-li a la cara...
Va despenjar el telèfon.
-Lluís!
-Digui’m, Iris. Vol que m’apropi al seu despatx?
-No, no cal. Vull que faci fora la Blanca Trullols i que truqui a l’empresa dels Serrats i que facin el mateix amb el Joan Morell –va dir seriosa.
- Ara mateix. Alguna cosa més?
- Sí. No vull excuses. Costi el que costi.
I l’Iris va penjar l’aparell...
Al cap d’una estona, es va sorprendre mirant el telèfon. Esperava la trucada del Joan. Un somriure li va il·luminar el rostre.
El recuperaria. Sempre el recuperava.
Publicat per a 17 comentaris:

16/1/12

Relats Conjunts: ChopSuey


-Estic enamorada del teu marit, i ell de mi. Avui no l’esperis a casa perquè no vindrà.
L’Iris, que uns segons abans només estava pendent del cambrer que li havia de dur el te verd que havia demanat, va notar com la cadira on seia s’enfonsava i com desapareixia en l’obscuritat del subsòl.
Un dolor sobtat li perforava el cap. Estava marejada. Rara. Molt rara.
-Però, Blanca… què dius -va preguntar-li amb una veu fosca i tremolosa- tu ets la meua millor amiga. Des de quan et veus amb el Joan?
La Blanca estava allà al davant sense respondre. Només la taula les separava. La taula que les deixava a milers de kilòmetres de distància. Distància plena de recels i d’odis desconeguts fins aleshores.
La Blanca,  després de llençar-li la bomba, tornava a ser la noia tendra i innocent que tothom coneixia. Allà, mig amagada dins d’aquell barret, només els ulls parlaven d’una passió que l'Iris feia temps que havia oblidat.
Després d’uns minuts interminables, la Blanca es va decidir a parlar.
-Al teu costat és desgraciat. Nosaltres ens estimem i som l’un per l’altre...
El te s’apropava. De sobte no hi va haver res que desitgés més que la tassa calenta entre les seues mans, que el gust del líquid aspre als seus llavis, que la Blanca callés i la deixés tranquil·la amb el seu te.

A la nit, ja pensaria què faria l’endemà.
Publicat per a 27 comentaris:

15/1/12

Rosa candida (2007)



Pot un llibre contagiar-nos de llum i bondat? A aquestes alçades podem pensar en un personatge de novel·la bo i honest? I si el descobrim, és creïble? Si us plantegeu aquestes qüestions, podríeu llegir Rosa candida de l’autora islandesa Audur Ava Ólafsdóttir. Ella crea un  jove protagonista de 22 anys, l’ Arnljótur, que ens explica en primera persona la seua realitat. És un llibre de creixement, de busca del camí per on ha d’endreçar la seua vida.
Al començament de la novel·la. el noi abandona la casa del seu pare i el seu germà bessó autista i amb el record de la mare recent morta es llança a un viatge per treballar en allò que li agrada, la jardineria. Busca un monestir lluny del seu país famós pels seu jardí mític, sobretot per les seues roses i d’aquí és d’on surt el títol de llibre. Es trobarà a sí mateix i trobarà un sentit a la seua vida i nosaltres, els lectors, no deixem de sorprendre’ns davant les seues reaccions. Però ell és i actua d’una forma que no és la que ens podríem imaginar a priori. L’ Arnljótur és diferent, és un ser notable, amb una personalitat prístina i original.
Una novel·la d’aprenentatge, a la recerca d’un mateix,  com moltes que de ben segur recordem... però la naturalesa del personatge la fa atractiva i es llegeix com un bombó de xocolata que ens agrada i que assaborim a poc a poc.
En un món on la generositat, l’amor o l’interès pels altres els hem de buscar sota les pedres, Rosa candida ens ho ofereix des de la primera pàgina fins a la darrera.
Publicat per a 9 comentaris:

6/1/12

Dia de Reis

Mark Twain

Mentre espera la néta, l’àvia mira els dos regals que ha embolicat amb molta cura. El paper és lluent i sembla de plata. Sota l’arbre de Nadal els dos paquets brillen amb llum pròpia.
Es queda mig adormida pensant en altres tardes com aquella, quan era ella la protagonista i anava a casa dels seus oncles a buscar el que li havien portat els Reis. Gairebé sempre hi havia llibres. I recorda amb satisfacció que eren el seu regal preferit. Mark Twain, Charles Dickens, Jules Verne... la portaven a mons desconeguts que l’allunyaven de la seua realitat i quan tornava, se sentia diferent, se sentia com quan arribes d’un viatge i no saps per què et trobes millor.
Riiing...Ja són aquí. La néta l’abraça i se’n va directa als regals. Són llibres. Se’ls mira i educadament li dóna les gràcies. Al cap d’una estona, la nena, en un racó de l’habitació, s’oblida de tot el que l’envolta. Quan ja s'ha fet fosc,  la veu còmplice de l’àvia li recorda que els pares l’estan avisant que és l’hora de marxar.
Com si vingués d’un món que només l’àvia coneix, la néta es posa l’abric i abans de sortir de casa l’abraça i li diu... Aquesta història del príncep i el captaire és xulíssima. M’agrada molt! Tinc ganes d’arribar a casa i veure com continua...
I l’avia, somrient, tanca la porta i pensa en el llibre que l’està esperant a la seua tauleta de nit.

Publicat per a 12 comentaris:

2/1/12

LLIBRES-2011




Com és costum i tradició, us deixo el meu llistat de llibres de 2011. No ha estat un bon any de lectures, m’ha costat trobar llibres que m’engresquessin de veritat i si hagués de posar els llibres començats però no acabats, crec que formarien una altra llista important.
Destaquen entre tots Los enamoramientos, El sopar, Massa felicitat, Correr el tupido velo, Sukkwan Island o El día de mañana. Però potser el que més em va impactar va ser Purga de la Sofi Oksanen.

Llibres llegits:

Correr el tupido velo.- Ma. Pilar Donoso
Crim en directe.- Camilla Lackberg.
Cuestión de honor.- Ingrid Nöll.

De tot cor.-Andreu Martín.
El cementiri de Praga.- Umberto Eco.
El contracte.- Lars Kepler.
Els crits del passat.- Camilla Lackberg.
El día de mañana.- Ignacio Martínez de Pisón.
El hipnotista.- Lars Kepler.
El jardin olvidado.- Kate Morton.
El juego del angel.- Carlos Ruiz Zafón.
El mayor Pettigrew se enamora.- Helen Simonsen.
El millor lloc del món.- Rosa Cullell.
El sopar.- Herman Koch.
Elogi de la follia.- Erasme de Rotterdam.
Empremtes que mai s’esborren.- Camilla Lackberg.
Hijos del ancho mundo.- Abraham Verghese.
La caiguda dels gegants.- Ken Follet. 
L'amic retrobat.- Fred Ulhman.
Les filles del fred.- Camilla Lackberg.
Los enamoramientos.-Javier Marías.
Los cazadores de barcos.- Justin Scott .
Maldito karma.- David Safier.
Massa felicitat.- Alice Munro.
Muertos de papel.- Alicia Giménez Bartlett.
No obris els ulls.- John Verdon.
Ningú no ho ha vist.- Mary Jungtesdt.
Pa negre.-Emili Teixidor.
Petits plaers.- Jane Bowles.
Pigmeo.-Chuck Palahniuk.
Primavera, estiu, etcétera.- Marta Rojals.
Purga.- Sofi Oksanen.
Sé el que estàs pensant.- John Verdon.
Solar.- Ian Mac Ewan.
Sukkwan Island.- David Vann.
Sunset Park.- Paul Auster.
Un hotel a la costa.- Nancy Johnstone.
Una temporada para silbar.- Ivan Doig.
Tots els que he destacat estan comentats al bloc menys el del Javier Marías que està pendent.
Només em cal desitjar-vos un any ple de lectures enriquidores i que les puguem compartir!!



Publicat per a 26 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)