Se n’ha parlat
molt d’aquesta novel·la i de seguida s’ha enfilat als primers llocs dels llibres
més venuts. El tema del dol per la mare desapareguda sempre em crida l’atenció.
I em vaig comprar el llibre de la Milena Busquets, una història en què la
Blanca, un alter ego de l’autora, ens explica la seua vida personal quan la
mare ja no hi és.
Pot semblar una història quotidiana o una història massa
llegida o massa escoltada. Fins i tot una història sensiblera. Però no ho és. És
una obra d’una persona que s’enfronta al buit del futur i ho fa com pot. Que al
cap i a la fi és com ho fa tothom.
Les emocions sempre són les mateixes. Ningú no se’n
pot inventar cap de nova i la Blanca o la Milena tampoc no ho fa. Enyorament,
culpabilitat, angoixa, felicitat... Tot hi és present.
Però, aquests sentiments que ens reflecteix l’autora
van més enllà de la seua experiència vital, del seu dia a dia. Són capaços de traspassar la frontera entre escriptora i lector i així, gràcies a la màgia de la literatura, els lectors ens reconeixem en moltes de les ratlles o pàgines que devorem des
del començament absolutament atrapats en un món que també és el nostre.
Us la recomano!!!