L’altre dia li explicava a la meua neboda que fa uns anys hi havia un anunci d’un sabó per rentadores que quan el fill adolescent de la casa veia que la seua camiseta preferida encara estava bruta la tirava pràcticament a la cara de l’abnegada mare, recriminant-li que no estigués perfectament planxada. Clar que la mare trobava la solució amb el producte en qüestió.
Això m’ha fet pensar en tants anuncis de detergents, cotxes, begudes, joguines...que formen part de la nostra memòria històrica particular i no puc trobar-ne un de llibres similar.
Mai no he vist un anunci on algú que, al demanar un llibre a la llibreria, sigui considerat com un absolut triomfador i de sobte apareguin admiradors que l’envegin per ser capaç de comprar-se una obra com Guerra i Pau, per exemple i es rendeixin al seu innegable encant. Mai no he vist com milers de persones – bé, cents...no cal demanar tant- s’aboquin a comprar llibres de més de 1000 pàgines també, en un intent d’imitar l’heroi o heroïna de torn.
Mai no he vist tampoc un anunci on el plaer de la lectura comporti una satisfacció absoluta dins d’una vida meravellosa. Per què algú que està llegint en uns jardins o vora el mar no pot ser l’encarnació de la felicitat com ho és aquell que al volant d’un magnífic cotxe té al davant una carretera infinita?
Mai no he vist un anunci on la protagonista arribi a casa i quan es treu les sabates i es posa còmoda, en lloc de menjar-se un gelat que li provoca un conjunt de sensacions indescriptibles, agafi un llibre de la tauleta i mostri una sèrie d’emocions a quina més fantàstica mentre passa les pàgines de la seua novel.la.
Mai no he vist imatges així i com que sóc una persona optimista em nego a formular la mateixa frase en futur.
Això m’ha fet pensar en tants anuncis de detergents, cotxes, begudes, joguines...que formen part de la nostra memòria històrica particular i no puc trobar-ne un de llibres similar.
Mai no he vist un anunci on algú que, al demanar un llibre a la llibreria, sigui considerat com un absolut triomfador i de sobte apareguin admiradors que l’envegin per ser capaç de comprar-se una obra com Guerra i Pau, per exemple i es rendeixin al seu innegable encant. Mai no he vist com milers de persones – bé, cents...no cal demanar tant- s’aboquin a comprar llibres de més de 1000 pàgines també, en un intent d’imitar l’heroi o heroïna de torn.
Mai no he vist tampoc un anunci on el plaer de la lectura comporti una satisfacció absoluta dins d’una vida meravellosa. Per què algú que està llegint en uns jardins o vora el mar no pot ser l’encarnació de la felicitat com ho és aquell que al volant d’un magnífic cotxe té al davant una carretera infinita?
Mai no he vist un anunci on la protagonista arribi a casa i quan es treu les sabates i es posa còmoda, en lloc de menjar-se un gelat que li provoca un conjunt de sensacions indescriptibles, agafi un llibre de la tauleta i mostri una sèrie d’emocions a quina més fantàstica mentre passa les pàgines de la seua novel.la.
Mai no he vist imatges així i com que sóc una persona optimista em nego a formular la mateixa frase en futur.