13/9/08

Rebeca(1938)

“Anit vaig somniar que tornava a Manderley...” així comença una de les meues novel.les preferides. La vaig llegir fa molt temps i l’he rellegida moltes vegades , aguantant el pas dels anys com si hagués begut l’elixir de la immortalitat. Em refereixo a Rebeca, una història romàntica, misteriosa, amb aires gòtics que recrea una atmosfera asfixiant que ens fa patir, que ens fa ser insegurs, innocents, tímids com la protagonista...Quan la llegeixes per primera vegada, el fil dels aconteixements et fa llegir-la ràpid, molt ràpid...Quan repeteixes, te n’adones de com les descripcions et fan sentir l’olor del mar, o com la boira no et deixa veure el jardí d’aquesta gran mansió –Manderley- dels senyors de Winter, la parella protagonista.
Rebeca és qui dóna nom a la novel.la però no apareix en tota la història...Hitchcock en va fer una adaptació. Molt bona. Però, si vau llegir l’anterior comentari ja haureu vist que prefereixo el llibre a la pel.lícula. Com a curiositat recordo que l’actriu Joan Fontaine portava unes jaquetetes de punt i es van començar a dir “rebeques” per la pel.lícula.
La va escriure l’anglesa Daphne du Maurier . D’ella és Els ocells que el mestre del misteri adaptaria també al cinema. Igualment recomano La meua cosina Raquel on veureu influències de les germanes Bronté i també de Wilkie Collins.
És una novel.la preciosa!

Cap comentari: