13/9/08

El Far de Blackwater (1999)

De vegades sentim una conversa a la taula del costat en un bar o a l’autobús i per uns segons accedim a la vida d’altres persones...El Far de Blackwater ens ho permet també.
Aquesta és la història d’uns dies de la vida d’una família a la Irlanda dels anys 90. És com si puguessim entrar com a espectadors en un temps concret i ens convertissim en testimonis de tot el que els passa...els fets objectius i les diverses interpretacions segons els diferents personatges que anem coneixent, els seus sentiments, emocions, remordiments, rencances...Accedim, doncs, a tots els maldecaps que planegen sobre el cap dels protagonistes. I veiem que el seu present és víctima del passat.
Toíbín ens presenta tres generacions de dones, la Dora, la Helen i la Lily , d’una mateixa família. D’alguna manera una malaltia va trencar els vincles familiars, ara un altra malaltia les tornarà a juntar...Si no sentim, si ens tanquem en el nostre territori i en fem un lloc asèptic, no patim...però és així certament?
Toíbin ens proposa una història intensa i complicada dosificada de forma mestra al llarg de la narració, absolutament sincera i en alguns moments fins i tot cruel.