La pell freda (2002)

Es una novel.la que combina la ciència-ficció i el terror. És una novel.la de por, cosa rara a casa nostra. Éssers estranys, ambient solitari i hostil, sexe, violència...fan que les 300 pàgines d’aquesta novel.la es llegeixin en un no-res.
Quan la comences a llegir t’enganxa i penses que serà una novel.leta i prou. A poc a poc descobreixes un món màgic i violent on , com diu l’autor, descobrim que no lluitem mai pel que diem que lluitem.
Un home arriba a una illa deserta només habitada per Batís Caffó. Amb ell haurà de lluitar per sobreviure i també per allò que estima...Una barreja de sentiments omplen les pàgines del llibre per descobrir que l’enemic no és mai tan bèstia com sembla, que la violència està dins de nosaltres mateixos i que la vida és com una roda on no decidim res encara que ens ho sembli.
Aquesta novel.la també ens trasllada als relats de por de H.P.Lovecraft – la magnífica En las montañas de la locura- o al Poe en aquell conte memorable de Les aventures de Athur Gordon Pym. En aquelles novel.les tenim por a lo desconegut, a allò que desconeixem, a allò que no podem controlar.
La veritat riu amb minúscula i ens podem plantejar què és real i què no ho és.
Després va publicar Pandora al Congo que no em va agradar tant i ara està d’actualitat perquè publica un nou llibre de contes Tretze tristos tràngols. Un llibre per llegir!
Aquest comentari va dedicat especialment a qui ella ja sap.

Dues vides (2005)

No havia llegit res del Vikram Seth fins que em va cridar l’atenció el llibre a la llibreria. El vaig agafar perquè hi ha una foto a la portada que em va recordar la Virginia Woolf encara que no ho era. Hi havia dos fotografies, la del Shanti i la Henny.
Eren els tiets avis de l’escriptor que va recrear la història de les seues vides mostrant-nos uns temps difícils i la integritat amb què van saber suportar les dificultats amb què es van trobar.
És, per tant, un relat biogràfic però que no es fa pesat , ho dic per aquells que preferiu la novel.la, i que ens explica els orígens diversos ,l’Índia i l’Alemanya, dels dos protagonistes...els seus anys abans de conèixer-se i com el destí va fer que es trobessin després de donar moltes voltes.
Llegeixo això i sembla que parli d’una novel.la bizantina, però no, és una història real novel.lada plena de sensibilitat, on les vides de les persones van desfilant amb les seues emocions, les seues pors, els seus odis i els seus amors. Com pot ser que en un món tan advers, una època com la dels anys 30 i 40, es pugui preservar la identitat d’un mateix, l’enteresa moral, la força per continuar vivint...?
Vikram Seth vol retre un homenatge a aquests familiars seus, dos éssers excepcionals, i ho aconsegueix plenament però també fa un cant a la vida, un cant a la dignitat de la persona.
Recomano especialment també d’aquest autor Una música constant per tots aquells que gaudiu amb la música clàssica i si us agraden les històries al detall d’una família índia i de l’entramat social d’aquell país als anys 50, Un bon partit.

L'heroïna de Fort Henry (1903)

Quan vaig parlar l’altre dia de les lectures de petita i de la col.lecció Històries vaig pensar que algun article el dedicaria a Zane Grey(1872-1939). Avui el Javier Marías en fa esment al seu article del País Setmanal i he pensat que això era l’excusa perfecta.
Zane Grey va escriure novel.les de l’oest. Va tenir molt èxit i això als Estats Units de principis del segle XX li va permetre viure de la literatura. La colonització d’unes terres inhòspites per part dels blancs, la supervivència, el contacte i la lluita amb els indis que defensaven les seues terres...eren els temes de les seues novel.les.
Els crítics han dit que no era un gran novelista però les seues històries romàntiques ens transportaven a un món llunyà, a una natura salvatge, a unes aventures de les que també volíem ser-ne els protagonistes.
El meu pare va ser qui em va donar per llegir L’heroïna de Fort Henry...La vaig començar perquè va insistir. Dubtava de què unes aventures de l’oest em puguessin agradar...Encara recordo l’emoció que sentia al llegir les descripcions d’aquells paratges solitaris, terres dures que encomanaven un sentiment de llibertat i d’amor a la natura.
La vaig rellegir molts anys, gairebé me la sabia de memòria...després vaig ser afortunada perquè vaig descobrir que a casa hi havia les obres completes i ja us podeu imaginar què va passar.

Col.leció Històries Selecció (196...)

Hi havia quan jo era petita col.leccions de llibres de clàssics, adaptats per a nens i nenes, que van suposar una introducció fantàstica al món de la literatura. Avui parlaré de la col.lecció “Historias Selección ” de l’editorial Bruguera que , per cert, diuen que la volen tornar a editar de nou. Segurament els comprarem les persones de la meua generació, per rellegir-los de nou, per recordar els moments màgics de descobriment, per tornar a sentir tot un cúmul de sensacions que experimentàvem mentres llegíem aquells llibres per primer cop.
I quins llibres eren? Uns quants títols...La cabaña del tío Tom, Heidi, Mujercitas, David Copperfield, El detective distraído, La isla del tesoro, Robinson Crusoe, Dos años de vacaciones, La vuelta al mundo en 80 días, La historia de dos ciudades, Sissï, Ben-Hur, Las aventuras de Mark Twain, El Lago de los ensueños, Viaje a la Luna, Los tres mosqueteros...Escric els títols en castellà perquè estic parlant dels anys 60 i ja us podeu suposar que la traducció catalana no existia.
Eren part de lletra i part de “tebeo” i això feia que ens interessèsim per la història i després, com que volíem saber-ne més, ens llegíem la lletra petita també.
Noms com Mark Twain o Juli Verne van començar a ser-me familiars, companys de viatge fidels que després he tornat a llegir i rellegir...però ja no en aquella col.lecció mítica desapareguda de les nostres llibreries però , com veieu, no del meu record.

Madame Bovary (1857)

Emma Bovary es casa amb un metge rural amb unes il.lusions que al poc temps es veuen frustrades. Ella havia llegit moltes novel.les romàntiques on havia viscut grans amors plens de passió i al casar-se pensava que la seua vida seria igual que aquelles heroïnes que ella admirava. Però Emma aviat s’avorreix amb el seu home Charles Bovary.
La seua imaginació i les seues fantasies xoquen frontalment amb la vulgaritat d’ell i l’ambient de poble de Yonville l’ofega i fa que se senti trista i desgraciada. El seu absolut inconformisme amb la seua situació la porta a buscar l’amor i la felicitat en altres homes que la malinterpreten i no la comprenen.
És famosa la frase del seu autor Gustave Flaubert quan va dir “Madame Bovary c’est moi” volent dir que moltes de les seues vivències, trets de la seua personalitat o sentiments estaven depositats en els personatges de les seues novel.les.
Flaubert però no tracta massa bé a un dels meus personatges preferits de la literatura, la castiga perquè no es conforma a ser una dona sense somnis o altres aspiracions que no siguin ser una recatada dona de metge de poble. Podem pensar inclús que Emma és una dona capriciosa, infidel o irresponsable...
Però potser el seu crim més gran va ser "ser dona" al segle XIX.Ella no es va conformar amb quedar-se a casa, va voler sortir a l’exterior i complir els seus somnis, d’alguna forma l’Emma es va rebelar contra el que la societat li estava assenyalant i la societat no li va perdonar.

Animeu-vos!

Rebeca(1938)

“Anit vaig somniar que tornava a Manderley...” així comença una de les meues novel.les preferides. La vaig llegir fa molt temps i l’he rellegida moltes vegades , aguantant el pas dels anys com si hagués begut l’elixir de la immortalitat. Em refereixo a Rebeca, una història romàntica, misteriosa, amb aires gòtics que recrea una atmosfera asfixiant que ens fa patir, que ens fa ser insegurs, innocents, tímids com la protagonista...Quan la llegeixes per primera vegada, el fil dels aconteixements et fa llegir-la ràpid, molt ràpid...Quan repeteixes, te n’adones de com les descripcions et fan sentir l’olor del mar, o com la boira no et deixa veure el jardí d’aquesta gran mansió –Manderley- dels senyors de Winter, la parella protagonista.
Rebeca és qui dóna nom a la novel.la però no apareix en tota la història...Hitchcock en va fer una adaptació. Molt bona. Però, si vau llegir l’anterior comentari ja haureu vist que prefereixo el llibre a la pel.lícula. Com a curiositat recordo que l’actriu Joan Fontaine portava unes jaquetetes de punt i es van començar a dir “rebeques” per la pel.lícula.
La va escriure l’anglesa Daphne du Maurier . D’ella és Els ocells que el mestre del misteri adaptaria també al cinema. Igualment recomano La meua cosina Raquel on veureu influències de les germanes Bronté i també de Wilkie Collins.
És una novel.la preciosa!

Una princesa a Berlín (1980)

Una guia de Berlín, una noia brasilenya, em va recomanar aquest llibre de Arthur G. Solmssen. És un llibre històric, gairebé didàctic ja que entens molt bé la situació de l'Alemanya entre guerres: la tremenda inflació, la pobresa de les classes mitjanes, el luxe de les classes acomodades,la utilització del nacionalisme, la situació dels jueus...No és però una novel.la històrica en què el lector va llegint els fets que van passant sinó que el lector se submergeix en la història i pateix com un més els aconteixements històrics que porten a la ruïna un pais i també a les persones que hi viuen. El protagonista, Peter Ellis, és un pintor americà que viatja a Berlín al 1922. Ell es relaciona amb ambients de tota mena la qual cosa ens permet veure la diferència enorme entre les classes socials. Peter Ellis vol ser un estranger i ser un mer observador del que està passant...però ningú pot ser un foraster de la seua pròpia vida i al final, igual que a tots els altres personatges, el caos, la confusió, la corrupció, l'horror a què es veu abocat el país alemany també l'atraparà.
Us agradarà!

Per què Kwei-lan?

Començo aquest bloc per comentar els meus llibres preferits. Ho faig sempre. A la feina, amb els amics, amigues...i he pensat que també ho faria aquí.
I perquè Kwei-lan? Doncs perquè és el nom de la protagonista de "Viento del este, viento del oeste" que ja vaig llegir fa molt temps, debia tenir uns 14 anys, i que va fer que llegir m'agradés, crec que per sempre més. Kwei-lan , després d'una infantesa plena de renúncies, veu com part del que ella creia que era la veritat es converteix en no-res. L'autora, Pearl S. Buck, reflecteix el contrast entre dos cultures molt diferents i com , en nom de la cultura, se sotmetia a les persones, sobre tot a les dones.
És un llibre senzill, però ple de sensibilitat.