S’acaba l’estiu, la meua temporada preferida per llegir novel.les de detectius i assassinats. Crec que ja m’agradaven quan llegia les aventures de misteri de los cinco de l’Enid Blyton però quan m’hi vaig aficionar de veritat va ser amb les històries del Perry Mason. El meu pare les tenia totes. I els títols eren superdivertits: El cas de l’aneguet que s’ofegava, el cas de l’oreneta que xisclava...i sempre tenien la mateixa estructura. L’Erle Stanley Gardner, l’autor, matava algú al començament de la novel.la i allà anava l’advocat Perry Mason – que a la tele l’interpretaria l’actor Raymond Burr- a descobrir qui era l’assassí i sempre ho feia amb interrogatoris fantàstics en mig d’un judici.
M’agrada la Donna León, l’Elisabet George però la meua passió d’aquests darrers anys ha estat el Henning Mankell i el seu antiheroi , el Kurt Wallander. Des de la primera de la sèrie Assassins sense rostre (1991) fins a Abans que geli (2002)on ell ja no és l’únic protagonista sinó que la seua filla, la Lucy Wallander, agafa el relleu, Mankell ens ha fet desitjar atansar-nos a la ciutat sueca de Malmö i ser espectadors de primera fila de les aventures del detectiu.La pena és que en Mankell se’n va cansar del seu heroi abans que molts lectors o lectores, per exemple jo mateixa.
Aquest estiu he llegit dos històries de l’autor irlandès John Connolly. Ha creat un detectiu, en Charlie Parker, que és també un antiheroi. Us recomano la primera de la sèrie Tot el que mor (1999) i la darrera publicada en català Els turmentats (2007).
M’agrada la Donna León, l’Elisabet George però la meua passió d’aquests darrers anys ha estat el Henning Mankell i el seu antiheroi , el Kurt Wallander. Des de la primera de la sèrie Assassins sense rostre (1991) fins a Abans que geli (2002)on ell ja no és l’únic protagonista sinó que la seua filla, la Lucy Wallander, agafa el relleu, Mankell ens ha fet desitjar atansar-nos a la ciutat sueca de Malmö i ser espectadors de primera fila de les aventures del detectiu.La pena és que en Mankell se’n va cansar del seu heroi abans que molts lectors o lectores, per exemple jo mateixa.
Aquest estiu he llegit dos històries de l’autor irlandès John Connolly. Ha creat un detectiu, en Charlie Parker, que és també un antiheroi. Us recomano la primera de la sèrie Tot el que mor (1999) i la darrera publicada en català Els turmentats (2007).
