El sol
encara era tímid però el nen ja estava despert. Tenia cura del
foc per escalfar l’aigua que aviat la mare portaria del pou. El pare examinava
el cel per saber si aquell dia seria bo per la caça. Feia setmanes que tota la
tribu es mostrava preocupada perquè els bisons no acudien en els temps que acostumaven.
I si no hi havia caça, ho passarien malament. No podrien subsistir.
El nen
ajudava amb el primer àpat del dia. La mare només amb una mirada li va ordenar
que anés a buscar el pare. El va trobar mirant l’horitzó. Absort com no l’havia
vist mai.
-Pare, què
tens? Què passa? És el Gran Esperit que ens ve a buscar? – va preguntar el nen
esverat.
Però, el
pare no responia. Intentava esbrinar quins animals devien ser aquelles figures
llunyanes que, col·locades una al darrere de l’altra, avançaven en mig del
territori que havien heretat dels seus avantpassats.
Quan van
ser més a prop va distingir una mena de tendes arrossegades per cavalls,
que eren conduits per homes estranys.
-Qui deuen
ser? I per què creuen les nostres terres? –va reflexionar mentre caminava
cap al foc on l’esperava la dona.
Ignoraven que així començaria tot.
15 comentaris:
Pobres indis, no sabien encara tot el que haurien de passar.
Ostres, sí, quina pena sabent tot el que sabem que han passat els indis...
Bon relat amb un trist final, kweilan.
I l'home blanc ha portat la destrucció a tants racons...
Estic segur que va passar talment com ho expliques. La parsimònia d'aquesta gent que no sabien què els venia a sobre.
Aquesta terra conserva el record d'un poble arrasat, per el poder absolut d'un gran imperi.
Tristra i real descripció
Els van esborrar fins i tot dels llibres d'història, pobres
Llàstima sabre que la història no acaba pas bé... :(
molt bon relat.....els van prendre les terres i més....
Caram, molt ben trobat. Els grans oblidats d'aquestes terres.
No sabien que el genocidi començava.
Que injust tot plegat!
Bona tarda!, perdoni que que utilitzi aquest espai per aquestes coses, pero li he concedit un Liebster award, més informació al meu blog: demicosimicas.blogspot.com Espero que li diverteixi la proposta.
Moltes gràcies a tots i a totes. Una abraçada!
Ai, pobre... pensa que només "creuen" les seves terres...
No era ningun imperio de los hombres blancos que llegaban,sino,europeos que se veìan en la necesidad de emigrar porque en europa no podian comer.
Publica un comentari a l'entrada