Quan jo tenia cinc anys em vaig matar (2013)

 

Aquesta tarda quan em faltaven unes pàgines per acabar aquesta novel·la del Howard Buten, amb excel·lent traducció d’Albert Folch, un veí de 10 anys ha pujat amb l’ascensor amb mi. Els dos sols. No havia parlat mai amb aquest nen perquè fa poc que viu a la casa i sempre l’havia vist amb els seus pares. Mentre pujàvem m’ha mirat i m’ha dit:

-Estoy deprimido.

I jo, sorpresa, li he preguntat perquè.

-Porque ahora tengo que ponerme con los deberes.

He fet cara de circumstàncies. No he sabut ben bé què dir.

I casualment aquesta anècdota encaixa molt bé amb la novel·la de Buten. Perquè de vegades el món dels nens i el món dels adults no tenen cap punt en comú. El protagonista de Quan jo tenia cinc anys em vaig matar és un nen de 8 anys que ens explica una sèrie de vivències des de la seua perspectiva. Una perspectiva que ens fa pensar en el nen de El curiós incident del gos a mitjanit, nens que no entenen la societat en què viuen i que els hi costa establir llaços o ponts de comunicació. El Burt té una fantasia portentosa i una emocionalitat que el fa descontrolar-se i provocar situacions caòtiques. És una història agredolça perquè el Burt té i tindrà problemes però de vegades ens sorprèn amb les seues ocurrències i has de parar la lectura perquè no pots parar de riure.

Es tracta d'una novel·la que es llegeix bé i que convida a la reflexió sobre aquesta societat complicada per als nens i sobre l’univers dels infants, de vegades, també massa incomprensible per a nosaltres, els adults.