Fora fa fred. Gela contínuament. El professor va explicar ahir que som dins una era glacial que ens obliga
a viure sense poder sortir a l’exterior. El sol no calenta prou després que
l’atmosfera es convertís en una mena de gasos irrespirables que impedien
l’arribada de la llum i la calor del sol.
Avui és un matí
especial. Anem d’excursió. Visitarem un museu. Els de la meua classe mai no hi
hem anat encara. Un museu és un conjunt
d’habitacions on hi ha quadres. Dibuixos com els que fem a l’escola però de pintors
famosos.
La mare em diu
que m’afanyi, que fem tard. Agafem l’ascensor que ens porta sota terra. A dos
minuts caminant, agafo l’autobús i marxo cap a l’escola. El trànsit sota terra
ha augmentat molt des que van prohibir totalment els desplaçaments pels carrers
de la superfície.
Quina emoció! Ja
estem al museu i el professor ens va comentant els quadres. No és el que
m’imaginava i no acabo d’entendre les explicacions massa bé. Ens parem davant
d’uns nens sense sabates que mengen uns fruits anomenats raïm i meló. Menjars
poc saludables i que ja no existeixen.
-Alguna
pregunta? Diu el mestre.
Aixeco la mà.
-Digues –
m’anima el profe.
-Per què van mig
despullats? No tenien fred?
10 comentaris:
Com a profecía t'ha faltat de dir a quin any passa aquesta podriem dir terrible història.
Molt ben cosit tot plegat.
Genial, kweilan, com sempre, els teus relats m'encanten.
El pitjor del cas és que no em sembla un futur gens inversemblant! Molt bona història, i per pensar una estona.
Molt bo i molt ben explicat. Felicitats!
M'ha quedat el dubte de què menjarem en aquest futur sota terra que sigui més saludable que la fruita, però potser més m'estimo no saber-ho.
Un relat màgic i sorprenent.
M'ha agradat aquest ficció, tan realista. Molt ben ambientada i de lectura agradable. Bon relat!
Anem perdent tants llençols a cada bugada que aviat en podrem fer un museu amb el que sobrevisqui de peu.
cap un futur que ben bé podria ser....ai les preguntes innocents de les criatures... m'ha agradat molt el teu relat!
Els dibuixos que deu fer aquesta mainada també deuen ser sorprenents per nosaltres. Molt bon relat
Doncs quedar-se sense fruita és molt greu.
Publica un comentari a l'entrada