Potser l’emoció predominant quan estava
llegint aquesta novel·la és la tristesa. Sí que hi ha curiositat per
personatges històrics, que Sánchez Piñol ens descobreix, o per fets concrets que
ignorava però sobre tot hi ha la tristesa. Per l’esperança en una victòria que
no va arribar, per una il·lusió que al final només va ser això, il·lusió... i
com que, a mesura que vas llegint, saps en què es convertiran totes aquelles
ganes de defensar el que era indefensable... doncs això, tristesa.
La història de la Guerra de Successió i del
setge de Barcelona té com a narrador l’enginyer barcelonès Martí Zuviría que
actua com a testimoni dels esdeveniments i protagonista al mateix temps. La
Història són els fets i la seva interpretació. Això és Victus. El que va passar
el 1714 i com ho conta el Martí. I també com ho interpretem els lectors. Suposo
que el llibre té moltes lectures, però no es pot negar que el que ens explica
ens interessa perquè és el nostre passat, la nostra Història.
Malgrat tenir una lectura amena, no és un llibre per llegir-lo de pressa perquè de tant en tant hi ha reflexions sobre el caràcter dels catalans, les nostres conviccions, el nostre tarannà acollidor, els perquès d'actituds contradictòries, la intolerància... que val la pena parar una estona i pensar-hi.
Malgrat tenir una lectura amena, no és un llibre per llegir-lo de pressa perquè de tant en tant hi ha reflexions sobre el caràcter dels catalans, les nostres conviccions, el nostre tarannà acollidor, els perquès d'actituds contradictòries, la intolerància... que val la pena parar una estona i pensar-hi.
Una lectura perfecta per començar aquest
any que us desitjo ple de llibres!
14 comentaris:
Deu ser per aquesta tristesa, prou comprensible, que em fa mandra llegir-lo. I també que no tothom me n'ha parlat bé. De moment, no m'hi engresco gaire.
Però sí que m'apunto a desitjar-te i desitjar-nos a tots un Bon Any ple de lectures.
És un llibre que estic segur que llegiré, m'interessa i a més m'encanta l'autor. Però esperaré que surti en edició de butxaca, que el totxo és important...
ELS REIS L'HAN DEIXAT A LAS MEVES SABATES.....DEMAR MI POSSO,AVUI ENCARA TINC NETS.
Es un llibre que m'ha atrapat. Si n'hagués de dir només un mot, diria que és intel.ligent. Per si interessa, n'he fet un post a http://www.estaciodeservei.blogspot.com.es/2013/01/victus.html
Bon Any!
Aprofito per desitjar-te un bon any....que bona falta ens fa que sigui bo.....de moment ara per ara no em fa el pes llegir tristors i penalitats encar que reconec sentir una curiositat per Victus i a més si t'ha agradat tant com per tornar a escriure deu ser un llibre que mereix ser llegit amb atenció gràcies!
jo també ho he llegit i m'ha agradat molt i molt. com una novela d'aventures amb l'afegit de tot el que dius i més. també ho trovo molt intel·ligent. apassionant de veritat.
A mi me'l van regalar per Nadal. Friso per començar-lo ara que les festes ja s'han acabat. El comentarem!
Cada dia tinc més ganes de llegir-lo, tothom en parla molt bé i cada vegada m'interessa més.
Bon any!!!!
bon any per a tu també, kweilan, ple de llibres, sobretot!
Victus caurà algun dia, tothom en parla be ( i quan dic tothom, vull dir lectors de solvència contrastada) però de moment no tinc pressa
Com que el tió l'hi va cagar a mun germà m'he d'esperar per llegir-lo, però és el proper de la llista
Tothom en parla bé, però com a la Carme, em fa una mica de mandra.
Jo també em considero pro edicions de butxaca. L'apunto com a pendent, espero poder llegir molts i molts llibres aquest 2013! Bon any i bons llibres!
Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada!!!
La meva opinió és que és una novela volgudament per sota de la capacitat literaria de l'autor, si més no a l'inici, on preten incorporar lectors "poc avesats". La trama inicial és facilona, burlesca, exagerada, quasi de còmic, i poc a poc l'autor li va donant pes i seriositat.
Potser hi ha una intencionalitat político-didàctica en tot plegat, fixar popularment una base històrica que no sigui rebatible pel revisionisme polític espanyol.
Indicar que considerant aquest esbiaix polític, hi ha una novela amb un altre estil i menor qualitat general, però curiosa, anomenada Mullena, que reprén on ho deixa Victus, enllaçant el segle XVIII amb el s. XX.
Publica un comentari a l'entrada