Desconec si us passa a volsaltres, però quan estic
llegint una novel·la i els personatges parlen o escolten alguna cançó o algun
fragment d’òpera, m’agrada buscar-la i escoltar-la, sobretot si la desconec. Així
vaig descobrir fa molt temps el Chet Baker, música preferida de l'inspector
Bevilacqua, detectiu creat pel Lorenzo Silva.
Igualment, si per motius de l’argument es comenta algun quadre o algun pintor... de
seguida me’n vaig a imatges del Google i el busco. I de vegades es fan
troballes fantàstiques.
Em trobava
llegint una de les últimes històries de la Mari Jungstedt, L’art de l’assassí (2011), quan
un interès col·lateral dins meu va fer-se més important que saber qui era l’assassí.
Si més no, per una estona.
Com que el
cadàver inicial és el propietari d’una galeria d’art, aquesta autora de novel·la negra ens
obre un camí al coneixement de diferents artistes suecs: Georg Pauli, Isaac
Grunewald, Nils von Dardel i Anders Zorn.
Li estic agraïda
a l’autora sueca pels casos del detectiu Knutas que trobo entretinguts però
encara més per apropar-me a l’obra d’aquests pintors.
Us en deixo
una petita mostra de l’ Anders Zorn.
8 comentaris:
A mi també em passa!! De fet... hehehe... recordo haver buscat la música que Agatha Christie volia pel seu funeral perquè un llibre que vaig llegir sobre ella en parlava! :-))
Això és perquè ens fiquem molt dins del llibre... i -al menys a mi- com més m'agrada el llibre, més "pateixo" aquests efectes colaterals :-))
kweilan si a mi també em passa....ei Chet Baker el vaig descobrir un dia que passava per davant d'una llibreria de Barcelona, tenien posat un disc seu i vaig entrar per demanar el nom ....la llibreria era leviatan , ara ja no existeix, era al carrer canuda i estava especialitzada, encar que tenien de tot, en llibres d'art, cinema i fotografia....això si que va ser tot un efecte col·lateral!
i també recordo que llegint Sampietro em vaig interessar per l'obra de Isabelle Eberhardt ja que la mencionava el personatge....no pararíem! benvinguts efectes col·laterals !!!! que tinguis bon cap de setmana i bona diada!
Em vaig quedar al segon llibre, perquè llavors ja tenia més de novel·la rosa que de negra, tot i que el primer em va semblar força bo.
Sobre això que dius, segur que ho faig molt més puntualment que tu, però també busco coses que llegeixo als llibres, per exemple, localitzacions al google maps. Quan vaig anar a Suècia era l'època que més es llegien aquests autors i després, com que em coneixia el terreny, em passava l'estona buscant les adreces d'Estocolm, o diferents pobles que hi sortien.
Això també em passa, i d'aquí l'interès, que encara no s'ha fet realitat, de tenir un e-reader, perquè aquestes cerques es podrien fer on-line en el mateix moment de la lectura. Si ara no, més endavant.
A mi també em passa: música, art, arquitectura, fins i tot paisatges...Són uns efectes col.laterals fantàstics (i que ara, amb internet, es poden gaudir fàcilment)
Si, si! i tant que em passa!! No sempre, només si la referència se'm fa interessant. El que tb em passa és quan parlen d'algun que connec, m'agrada molt reconèixer-ho (tant llibres, quadres, pelis, música o localitzacions), se'm fa molt, molt proper.
Això forma part de les ganes de saber que tenim. És fantàstic! Tant de bo els estudiants d'avui en dia tinguessin aquesta "gana" de "saber". Contra això han desenvolupat la llei del mínim esforç.
Ja veig que tots patiu aquests efectes!!!
I gràcies pels vostres comentaris!
Publica un comentari a l'entrada