El plagi (2014)

 

Potser creureu que amb aquest títol ja sabeu més o menys de què va la novel·la. Jo també m’ho pensava. Que algú copia alguna cosa. Però no. La novel·la de la Sílvia Romero (Barcelona, 1962), premi “El lector de l’Odissea” de l’any passat, va més enllà de la temàtica que el seu títol indica. La Sílvia ens parla també de com les persones repetim o “plagiem” fins a la sacietat les mateixes conductes, els mateixos models per destacar, per triomfar, per ser famosos.

No seríem éssers humans sense el desig, sense l’ambició i així potser és lícit voler ser el millor, voler destacar en la feina o en qualsevol activitat. Ens hi esmercem... però, si a pesar de tot, som una mitjania o les circumstàncies ens són adverses. Com hem d’actuar?

Què estaríem disposats a fer per ser portada dels diaris? Per pertànyer a la memòria de la cultura del nostre país? Per ser considerats com el número u?

La Sílvia ens mostra uns personatges que tenen molt clar quina és la resposta a aquestes preguntes. Personatges, moguts per  la fam de l’èxit, l’egoisme o la gelosia que no tenen massa escrúpols. No és una societat agradable la que ens descriu però no la tenim lluny. Una visió crítica i àcida que la Sílvia situa en dos moments històrics: Passat i present que s’alternen al llarg de la narració fent de la lectura d’aquesta història unes hores entretingudes i a la vegada plenes de reflexió.

Us la recomano!!!