16/1/13

Stoner (1965)



Stoner és el cognom d’un professor de literatura d’una universitat americana poc important i que dóna nom al llibre de John Williams (1922-1994).
Aquest professor és el protagonista indiscutible de la història. O més ben dit ho és la seua vida. Des de la seua infància quan treballava a la granja dels seus pares fins que és jove i va a la universitat i més tard quan es casa i es fa professor i més encara... tot queda reflectit a la novel·la. Els lectors assistim al dia a dia d’aquest home. Coneixem les seues il·lusions i les seues decepcions. Les seus expectatives i els seus desitjos insatisfets.

Què la fa una novel·la especial? Què té d’original o que té de diferent? Doncs la manera de contar-ho, la forma com l’autor ens apropa a l’existència de l’ésser humà gairebé sense fer-ne massa escarafalls. En silenci, com si la nostra presència fos un moble o un llibre més dels que donen sentit a la vida del William Stoner. 

La narració és senzilla, poc complicada, plena de sensibilitat. Igual que l’Stoner. Ell també és una persona senzilla, sensible, que conserva sempre la seua dignitat, que busca l’amor, que sempre actua amb passió en tot allò que és la seva feina... però malgrat això a mesura que passem les pàgines, descobrim que sempre li manca alguna cosa, que la vida li dóna l’esquena. I ens queda la idea del fet que, com el llibre, la vida passa així, pàgina a pàgina, sense tenir massa importància.
No us la perdeu!

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

No me la perdré... m'agrada el que dius.

Una abraçada, kwei!

Nymnia ha dit...

Jo també me'l llegiré, explicat així sembla molt interessant i fins i tot penso que m'agradaria. Me l'apunto, que tinc un llibre pendent de canviar, així que m'ho pensaré!

Sergi ha dit...

N'he sentit a parlar força, el veig per tot arreu, però no m'acaba d'atreure, no m'acaba...

viu i llegeix ha dit...

l'acabo de llegir i també m'ha a agradat el silenci que se'n despren.

rits ha dit...

Just avui és la segona vegada que en sento parlar. me n'apunto!

David ha dit...

Al final l'hauré de llegir, de tan bé com en parleu molts!

SU ha dit...

kweilan,

Quan vaig participar al club de lectura que l'Espolsada va organitzar a l'entorn d'aquest llibre vaig confirmar -una vegada més!- que cadascú en fa una lectura diferent...

Amb matisos, discrepo en utilitzar el verb “buscar” pel que fa a l'Stoner. Ell no busca gaire res, tot li ve donat, s'ho va trobant però sense una actitud ferma davant la vida. I això el fa molt humà i fa que ens hi identifiquem.

La manera de contar la història per part de l'autor és exemplar, i t'enxampa des de la primera pàgina. El darrer capítol és d'una bellesa “dolorosa” memorable.

I bé, no m'enrotllo més... Salut i llibres, sempre!

Una abraçada!

SU

Assumpta ha dit...

Em fa molta il·lusió veure un post nou en aquest blog! ;-))

Doncs a mi em dóna la sensació que aquest llibre ha de ser una mica "raru"... tot i que tu en parles bé... no sé... potser val la pena esperar a veure si algú més el llegeix a veure què en diu ;-)))

Elfreelang ha dit...

celebro que t'hagi agradat i en parlis....me'l punto però vaig curta de temps! abraçades!

marc ha dit...

N'he sentit bones recomanacions!

CALXIOI ha dit...

Molt bo. Jo ara n'estic llegint "August"