14/6/11

Ignacio Martínez de Pisón (1960)


Per Sant Jordi un dels llibres que vaig regalar va ser El día de mañana (2011) de Ignacio Martínez de Pisón. I es veu que ho vaig encertar i encara que no puc parlar d’aquesta novel.la perquè és un llibre per llegir, sí que puc fer-ho d’altres publicacions d’aquest autor.
Des que ja fa molts anys un amic meu em va recomanar La ternura del dragón (1985), que em va entusiasmar, he anat seguint la seua trajectòria de forma bastant fidel. Carreteras secundarias (1996), portada al cinema (1997) per Martínez-Lázaro i El tiempo de las mujeres (2003) són dos de les meues preferides. La primera es basa en la relació d’un pare i un fill que sempre viatgen per carreteres secundàries sense un destí definit i la segona és una delícia d’història on una mare i tres filles es veuen abocades a la vida real de forma sobtada per la mort del pare que els solucionava qualsevol tipus de problema.
Ha anat publicant i destacaria al 2005, una reconstrucció històrica sobre José Robles Pazos que es titulava Enterrar a los muertos i al 2008, una nova novel.la Dientes de Leche, una saga familiar al llarg del segle XX, entre 1937 i 1987.
Molts dels seus llibres són novel·les d’aprenentatge on els protagonistes deixen la infantesa o l’adolescència per entrar en el món adult i com de feixuc o de difícil o de decebedor pot ser aquest viatge cap a la maduresa. M’agrada com descriu el desencant o l’amargura en uns personatges que no saben que se n’han fet dels somnis de quan eren uns nens. I com aprenen a viure o no, i com s’adapten o no a la realitat que els envolta.

17 comentaris:

fanal blau ha dit...

La realitat que ens envolta...
Kweilan, quina alegria tornar-te a llegir aquí, amb la teva passió per la lectura. Com la vida, sempre llegint.
Que t'arribi una abraçada molt gran!

Carme Rosanas ha dit...

Et trobàvem a faltar, kweilan! Un plaer tornar-te a llegir.

Jo no he llegit res d'aquest autor i em sembla que pel que expliques, m'agradarà quan m'hi posi.

lolita lagarto ha dit...

que bé que tornis per aquí.. no l'he llegit, però ho hauré de fer..:)

Sergi ha dit...

Tots tenim les nostres obsessions i les nostres dèries recurrents, veig. La veritat és que ni tant sols he sentit anomenar aquest autor, i al contrari de la Carme, em penso que no és dels que m'agradaria.

L'alegria de tornar-te a llegir és compartida, eh? Però això ja es sobreentén!

Assumpta ha dit...

Quina il·lusió m'ha fet veure aquest blog actualitzat!! ;-)

Un dels teus posts "múltiples" en que parles de diversos llibres a la vegada i, com sempre dic, fas venir moltes ganes de llegir... no tan sols el autor que recomanes sinó "en general"... encomanes amor per la lectura!

SU ha dit...

kweilan,

Un petó...

SU

Quadern de mots ha dit...

No he llegit res de l'autor, però pel què expliques caldrà tenir-lo en compte.

Rita ha dit...

Ni el coneixia aquest autor, però pel que dius, sembla que pot ser interessant. Buscaré coses d'ell.

Celebro llegir-te de nou.
Un petonet!

Clidice ha dit...

No en conec cap d'aquests, o sigui que en faré esment si els ensopego :)

Una abraçada :)

òscar ha dit...

Bentornada Kweilan. Molt bentornada.

Tot i que, la veritat, mai no he llegit res de Martínez de Pisón. Altre d'aquells escriptors que sense cap raó aparent mai m'han acabat de dir res.

Fins ara.

Un petonassooooooooooooo!!!

Elfreelang ha dit...

Gràcies kweilan és el que té anar de bòlit i tenir mil coses al cap....doncs això que m'alegra molt tornar a llegir un apunt teu!
Una abraçada!

Màgia ha dit...

M'apunto "El tiempo de las mujeres". No coneixia aquest autor, però vull provar de descobrir-lo a veure si m'agrada. Ens llegim!

Mireia ha dit...

No he llegit res d'aquest autor.
Si és que per més que llegim sempre hi ha autors que ens passen desapercebuts !!

rits ha dit...

Com molts han dit, quina alegria veure el teu blog actualitzat!!! Jo tb et trobava molt a faltar.

No coneixia l'autor, serà qüestió d'apuntar-lo perquè sembla molt interessant.

Un petó ben gran!

kweilan ha dit...

Moltes gràcies a tots i a totes per les vostres paraules. Una abraçada!

viu i llegeix ha dit...

m'has fet agafar ganes de llegir aquest autor que no coneixia. Gràcies per la recomanació

Maurici ha dit...

Coincideixo plenament amb tu: és un gran autor. I si tens la sort de compartir una cervesa amb ell com em va passar a mi per un cúmul de casualitats, comproves que a més, és un gran paio.

Au, vagi bé!