12/2/10

La nit estelada: Relats Conjunts


LA NIT ESTELADA Vincent Van Gogh 1889


A la Marta el seu marit se l’estimava molt. Quan estaven junts, el Marc es mostrava atent i sol.lícit i la petonejava sense motiu. Ella el mirava als ulls i se sentia enamorada d’aquell home que la feia riure i li feia companyia. S’ho passaven molt bé i tant si eren dies de feina com dies de vacances es trobaven a gust l’un amb l’altre. Quan no treballaven, viatjaven. La primera sortida va ser a Amsterdam. La van preparar amb tota la il.lusió del món. El Museu Van Gogh va ser un dels llocs que van visitar. Tenien un objectiu molt clar: La nit estelada. Era el “seu” quadre, des que es van confessar el seu amor en una nit plena d’estels. Es van comprar la litografia i sabien que quan arribarien a casa la penjarien a la seua habitació. Va ser aquell un viatge fantàstic, passejant per la ciutat dels canals, descobrint els petits pobles de les rodalies però sobretot gaudint del seu amor profundament. En seguirien altres però sempre els va quedar a la memòria els dies a la capital holandesa. A la seua habitació, l’obra presidia el seu amor i els recordava com de feliços van ser aquells dies.
Els anys van passar. Van arribar els fills i van arribar també problemes i maldecaps. Però la Marta seguia encantada amb el seu home. I aquest li demostrava el seu amor com sempre.
Un cap de setmana –com algun altre- li va comentar a la Marta que seria fora. Treballava en una farmacèutica i en ocasions havia d’anar a presentar els productes nous als congressos mèdics. El dissabte va treballar tot el dia sense deixar de pensar en la Júlia , una metgessa de Gijón, que també estava a la reunió. S’havien vist de tant en tant. Aquell vespre van sopar junts al mateix hotel. El Marc no donava importància a aquestes històries. La Marta pot estar tranquil.la, pensava mentre les copes de cava brindaven per una nit prohibida que la feia encara més atractiva.
L’hotel tenia un encant especial. Cada habitació tenia per tema decoratiu un artista. La seua, per exemple, estava dedicada al Sorolla i semblava que estiguessis al bell mig de la costa valenciana en un dia radiant.
Eufòric per les copes que s’havia pres i perquè la Júlia li somreia amb promeses inconfessables van entrar a l’habitació d’ella. Estava dedicada al Van Gogh i al sostre estava pintada La nit estelada. L’eufòria va desaparèixer, la Marta ho va omplir tot i aquella nit va fer el ridícul més espantós.

32 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Una bona història! Van Gogh salvant un matrimoni! Està molt bé!

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat molt veure com el quadre de Van Gogh li xafava la guitarra....molt molt bon relat

Garbí24 ha dit...

M'imagino l'escena, quin quadre i mai millor dit

Assumpta ha dit...

M'agradaaaa!! En Vincent fent justícia!!! :-))

Et poso Matrícula d'Honor, Kwei!! ;-))

En Vincent capaç de dir quan s'enamorava "o ella, o cap" (1) mai hagués permés un engany així a una dona enamorada com la Marta.

De totes formes... sembla ser que en Marc i la Júlia ja s'havien vist altres vegades... grrrr.

Vincent, si us plau, podríes comunicar-te amb la Marta a través del quadre que tenen a casa seva i dir-li que quan arribi de Gijón el rebi amb una bona patada al cul? Gràcies, amic!! :-)

(1) Així ho diu un munt de vegades en una carta al seu germà Theo (7 de setembre de 1881), parlant d'un dels seus amors impossibles (la seva cosina Kee vos Stricker)

Joana ha dit...

Només un quadre i tants records i dels bons. L'alcohol ja ho té això de distanciar-ho una mica tot...
Molt maco Kweilan!

Sergi ha dit...

Ja li està bé. Si estimes una persona no li fas aquestes coses. Detalls que no esperes et poden fer sentir uns bons remordiments. A veure si aprèn la lliçó. Bon relat, Kweilan!

Jordi Guerola ha dit...

Bonica història. M`agrada molt el teu bloc. Ens llegim!

fanal blau ha dit...

Bon relat Kweilan!
S'ha de començar per ser honest amb un mateix, per poder ser-ne amb els altres.

La Meva Perdició ha dit...

El poder de l'art, per evitar unes banyes! ^_^ Genial!!

assumpta ha dit...

Una història molt ben relatada i a més amb la complicitat de Van Gogh com a nexe, perfecte.

Ara, a veure si aquests estels l'il·luminen i s'adona de la joia que té a casa, que no li cal anar a remenar la perdiu fora.
;)

Pilar ha dit...

Hi ha detalls que ens du a la memòria allò nostre, abans que el substituïm.
Em quedo amb les ganes de llegir-ne una continuació.

Nets de Junh ha dit...

Bon relat, et fa pensar en diferents possibilitats, imagino un canvi d'habitació, ja sé que no es tan romàntic però més realista...o no...qui sap.

Bargalloneta ha dit...

Impressionant!!!
em recorda a l'escena d'en Guido dient no a una espectacular Kate Hudson a Nine!!!(ja saps que el meu cap és totalment cinèfil!!!)
però m'encanta el relat!
petonet

Laia ha dit...

M'ha agradat molt!!! Hi ha qui en diria "casualitat" però... segur que això havia de passar.

Molt ben trobat!!

Tonina ha dit...

El quadre s'apodera d'ell. M'agrada. Es ben cert que els objectes arriben a ser com els seus amos, en aquest cas, el quadre és la dona. M'encanta.
Bon relat kweilan

rits ha dit...

molt bo!!! la importància dels fets i detalls en una història. com ens podem deixar portar però que n'és d'important l'amor que es comparteix i es va fent amb petits detalls com un viatge i un quadre

Elfreelang ha dit...

ei felicitats pel tercer lloc del concurs a la millor entrada de bloc, crec que ja ho vaig manifestar allà...jo vaig votar les tres primeres encara que en ordre invers...o sigui que ho he encertat força!

kweilan ha dit...

Moltes gràcies per tots els comentaris que m’heu fet i gràcies, Elvira, per la felicitació
per quedar la 3a. al Premi a la millor entrada del Ramon amb Somnis impossibles (3/11/09) que m’ha fet molta il.lusió.
Dit això, volia aclarir que el quadre de La nit estelada està al Museu d’Art Modern de Nova York com molt bé em va dir la nostra estimada Assumpta, gran admiradora i coneixedora de l’obra de Van Gogh. De fet, jo vaig pensar en Amsterdam perquè aquest quadre el vaig poder contemplar al Museu Van Gogh de la capital holandesa en una exposició itinerant titulada Les nits de Van Gogh i vaig pensar que els meus personatges també el podien veure allà.
A l’Assumpta i a mi ens ha agradat donar aquesta petita explicació. Una abraçada!!!

Assumpta ha dit...

Una de les coses per les que m’agrada molt aquest blog és perquè la Kweilan cuida molt cada detall, cada cosa a la que fa referència, i poder citar aquesta exposició, relacionant-la amb els protagonistes del relat, és molt maco.

Per cert, que havia de ser una exposició preciosa! ;-)

kweilan ha dit...

Gràcies, Assumpta!

Jordicine ha dit...

Molt bo i el final és espectacular. Jo ja el tinc escrit, però és molt més 'negre' que aquest. Jo, tots em surten negatius!!! Ja ja ja. El publicaré un dia d'aquests. Un petó.

Mireia ha dit...

Ja li esta bé, a en Marc aquest! Bon relat kweilan

kweilan ha dit...

jordicine.- Gràcies! Ja tinc ganes de llegir el que has escrit.

Mireia.- Gràcies, Mireia!!

gripaublau ha dit...

Caram, m'ha encantat. Un quadre que és converteix en un símbol d'allò que és important a la vida. Es llegeix amb molta facilitat, una lectura que atrapa. Gràcies.

Anònim ha dit...

La monotonia pot anar fent perdre l'enamorament, però l'amor de veritat no es borra amb una nit boja, perquè ens ha omplert de molts records que al trobar-los sempre ens hi recorden. Aiii l'amour!!! Els textos que he llegit hi he vist molta tendresa en les teves paraules, m'han agradat de llegir.
Ens anem veient!!!! :)

kweilan ha dit...

Gripau i nits.- Moltes gràcies!

Pd40 ha dit...

Carai amb el 'poder' del quadre! Bon relat, Kweilan :)

Grocdefoc ha dit...

I jo que, mentre anava llegint, anava pensant: i què hi tindrà a veure aquesta història amb el quadre? I tant que hi té a veure! M'ha encantat llegir-te. M. Pilar Martínez

kweilan ha dit...

Pd40 i Grocdefoc.- Moltes gràcies i bona setmana!!

Barbollaire ha dit...

ondia!!!
Que gran Kweilan, que gran!!

Chapeu!

deomises ha dit...

Bon final, kweilan, original i inesperat.


d.

kweilan ha dit...

Moltes gràcies, barbollaire i deomises!