23/2/10

Carnaval


Febrer s’acaba. És un mes de carnaval. Em trobo la meua amiga Laura que ha estat a Venècia. Quina sort! Li pregunto pel comissari Guido Brunetti, potser passejant amb góndola, intuint al bell mig de la disbauxa que algú assassinat apareixerà aviat entre les tèrboles aigues de l’Adriàtic.
La interrogo per si ha conegut l’Otel.lo , abans que la gelosia canviï l’amor en tragèdia. Segur que si l’ha vist , haurà estat caminant com un boig pel pont de Rialto amb el desig de venjança i la mort als seus ulls. Tant de bo hagués pogut avisar la Desdèmona de les terribles intencions del venecià.
Vull saber si s’ha trobat amb el Gustav von Aschenbach admirant el jove Tadzio. I com la ciutat esdevenia un marc fantàstic per un jove perfecte, paradigma de la joventut i la bellesa.
Li explico que m’encantaria trobar-me amb els vells amics i a la vegada enemics guardians del llibre. Observar de prop el vell jueu vivint d’amagat el carnaval i després patint per haver-se refugiat sota una màscara i transgredir les lleis de la seua religió. I aprofitar aquell moment de feblesa per admirar la joia literària que guarda a casa seua.
Qui ha estat a la ciutat dels canals haurà pogut gaudir de la companyia de Charles i Sebastian abans que tornin a Brideshead o a lo millor s’ha creuat amb el Marco Polo somniant en terres de l’altra part del món. I el Shylock? S’ha deixat veure o encara està rabiós per la decisió del Gran Duc?

Para, para, Kweilan! –em crida la Laura- et penses que sóc un personatge literari com tu? Tota aquesta gent que nomenes solament està a la imaginació dels lectors. Jo sóc real, Kweilan…Per suposat que no els he vist.

Ja hi som, vaig pensar. De nou, la realitat i la ficció…Quin embolic!



30 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Fa molts molts anys vaig ser a Venecia i sí que vaig veure Tadzio amagant-se pels racons dels carrers tortuosos....observat de lluny per Aschenbach però segur que potser m'ho vaig imaginar....excel.lent post i encantador kweilan!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí kweilan, un post encisador que porta a rellegir... molt bonic!

estrip ha dit...

jo hi vull anar per veure'ls s tots!

sànset i utnoa ha dit...

Sempre he tingut ganes d'anar-hi però suposo que encara no he trobat el moment... me'n fas venir més ganes!

La mort a Venècia... a l'institut! Quant de temps!

Utnoa

rits ha dit...

Ai, Kweilan, fas venir tantes ganes de llegir!!!!
de poder conèixer els personatges que Venècia et recorda!
segur que et passaria a moltes altres ciutats!

wizard ha dit...

Màgica noia. Com diu Carme ho rellegirem sempre. Muakaaaa

Sergi ha dit...

Si que ha donat de si Venècia, literàriament parlant. Ja veig que tu, quan entres en un llibre, t'és impossible sortir-ne!

Ferran Porta ha dit...

Quin post rodó, Kweilan; molt bonic!
No he estat mai a Venècia, encara, però segur que té la capacitat d'evocar tantes històries...

sànset i utnoa ha dit...

coi, però un embolic que ha valgut la pena!

*Sànset*

bajoqueta ha dit...

Molt bonic kweilan :)

òscar ha dit...

Doncs estan molt millor aquests personatges literaris que el pobre gondoler (lluint la samarreta d'en javideveranoazul) que et vaig furtar ahir. Tot i que Venècia, amb o sense literatura pel mig, és espectacular.

Assumpta ha dit...

Tu podries ser escriptora. Barrejant realitat i ficció faries una gran novel·la :-))

Rita ha dit...

Quin gust d'apunt, kweilan! Llegint-te ja m'hi veia...

M'encanta aquell puntet decadent de Venècia!

Marta ha dit...

Jo també tinc pendent aquesta visita. Però de tots els que nomenes el que més m'agradaria trobar és en Charles de Brideshead, però sense màscara (un amor meu platònic). Kweilan ets una crack de la literatura.

Tonina ha dit...

Vaja caramull de personatges que coneixes de per Venècia!
Fantàstic. El Brunetti ja l'he visitat, just fa uns dies i el Sebastian i en Charles ja fa un temps. Hauré de cercar meam si trobo els altres.
Fantàstic.

Anabel ha dit...

Quina capacitat tens per enllaçar tants personatges o no són personatges?

Qui ho sab.

Petons,

Anabel, la Cuentista

Jordi ha dit...

He esta a Venècia un parell de vegades, i té quelcom encisador. L'aigua? Les gòndoles? Els ponts? El mar? No ho sé, però dona però tot això dona per històries fantàstiques.

Fa temps vaig llegir-me "El cocinero del Dux", que també passa pels "carrers" de Venècia. Em va agradar força.

digue'm ariadna ha dit...

... De Venècia m'he enamorat llegint, també m'ha passat amb Parma. A través de ficcions, autoficcions i realitats tinc una imatge feta a través de veus i mirades, i si bé em fa certa por que en la visita, aquesta imatge es distorsioni, sé que algun dia hi aniré...
=:)

Alepsi ha dit...

Jajajajaja! Com costa de vegades separar el llibre de la realitat.... :P

Jordi Guerola ha dit...

Igual som nosaltres el personatges imaginaris de a saber qui.

fanal blau ha dit...

un personatge literari segur que no ets! però una dona/joia literària...uhmmmmmm :) Potser que sí!
Fantàstic apunt!

Hi ha un lloc al món que em crida sempre. És Venecia!

Mireia ha dit...

Ben bonic, Kweilan!
Estic segura que això a tu et deu passar a d'altres ciutats també.

Ferdinand ha dit...

http://llumdagost.blogspot.com/2010/02/laliga-solitaria.html

Babunski ha dit...

Venècia és d'aquells lloc on em fa mandra anar-hi. Deu ser que sóc massa de secà jo.

Màgia ha dit...

Quan vaig ser a Venecia no vaig ser conscient de tots els personatges que m'hi podia trobar...

Un post molt bonic, i real!

Mireia ha dit...

ohhh... segur que tu sí que hi trobares a Brunetti i a la resta! ;))

kweilan ha dit...

Elvira.- Segur que aquests personatges viuen dins teu :)

Carme.- Gràcies, Carme.

estrip.- Una ciutat preciosa amb una sorpresa a cada pas.

utnoa.- Val la pena d'anar-hi i passejar per la Venècia de sempre.

rits.- Aquest comentari m'ha portat a pensar en altres ciutats i personatges que em suggereixen. Encara seràs la inspiradora d'una sèrie d'apunts :) Seria xulo no? Quin llibre li vas regalar al metge al final?

wizard.- Gràcies!!!

XeXu.- No, no sortiria però m'agradari anar canviant.

Ferran.- Venècia t'espera, Ferran. Estic segura que t'agradaria...i no fa tan fred!

sànset.- Gràcies, sí que ha valgut la pena :)

bajoqueta.- Moltes gràcies, bajoqueta!

òscar.- Totalment d'acord. Venècia és especial.

Assumpta.- Com sempre, em veus amb molt bons ulls. Gràcies, Assumpta. M'agrada com ets de generosa amb les teues intervencions, no només al meu bloc sinò en els comentaris que vas escrivint. Costa trobar generositat en els dies que corren :)

Rita.- Té aquella elegància decadent que és part del seu encant. totalment d'acord.

Marta.- No crec que siguis l'única amb aquest amor platònic : I moltes gràcies!!!

Tonina.- És una ciutat que com a marc literari ha donat bastant de sí.

Anabel.- Excel.lent pregunta!

Jordi.- Gràcies per la teua aportació. No conec el llibre. Me l'apunto.

ariadna.- Ja fa temps que hi vaig estar i penso que també, que algun dia hi tornaré.

Alepsi.- Mira si costa, que la Kweilan ja no sap ben bé on està:)

Estonetes.- Potser sí. De fet, som com un teatre -com ja va dir un clàssic- on es van desenvolupant les nostres històries.

fanal.- Faries unes fotos fantàstiques a Venècia :)

Mireia.- Potser me n'hauré d'anar de viatge a veure amb qui em trobo :)

Ferran.- Benvingut!

Babunski.- A l'estiu fa molta calor, però crec que a la tardor t'agradaria.

Màgia.- Gràcies, Màgia...És tan real com vulguem:)

Mireia.- Jo sí que els trobaria i m'encantaria :)

Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris. Una abraçada i bon diumenge!!!

Noemí Pastor ha dit...

No quiero destruir la magia, pero en Venecia en febrero hace un frío que pela.

Ma-Poc ha dit...

Fa massa temps que vaig ser a Venècia... Un apunt molt bonic!!!

kweilan ha dit...

Noemí.- Aquest comentari sí que és realista :)

Ma-Poc.- Gràcies Ma-Poc!

Una abraçada als dos i bona setmana!!