21/1/10

La noche de los tiempos (2009)


Sra. Kweilan:

Em permeto dirigir-me a vostè perquè sé que el Sr. Muñoz Molina no ho farà. Sóc Ignacio Abel, protagonista de la novel.la La noche de los tiempos que vostè acaba de llegir. Durant tres setmanes, vostè –i la tractaré sempre de vostè- ha compartit la meua història. Ha viscut com jo  la violència que es va instal.lar a la península a partir de l'any 36.
Sé que ha patit amb mi els episodis cruels absolutament descontrolats que vaig veure als carrers de la capital. No estic segur quina opinió li mereix la meua actitud davant del conflicte. Tampoc sé què li ha semblat la meua història d’amor amb una estudiant americana, la Judit. Però sé que ha comprés com necessitava sentir un amor intens, un amor boig, un amor apassionat que no havia tingut mai als meus 48 anys. La Judit va donar un sentit a la meua vida, la Judit em va fer conèixer la passió…quan ja havia perdut tota esperança.
En ocasions he notat que es posava a favor de la meua dona, ja ho sé, no vaig ser capaç de dir-li la veritat, de dir-li l’avorriment que em provocava…però no sóc perfecte.
El Sr. Muñoz Molina em va crear imperfecte…fins i tot i, això em sap greu, en alguns moments, covard i terroritzat per la por, por de la que me n’he avergonyit durant aquestes darreres setmanes però diré en el meu descàrrec, i vostè ho pot confirmar, que es tracta d’una por que humilia els homes dignes , que els transforma i els fa ser diferents, tan diferents que ni un mateix es reconeix.
Pocs secrets tinc per vostè. A la novel.la vaig desgranant els records, les vivències que tinc de la meua família, de la meua infantesa, de la guerra i de la Judit. I no puc dissimular les ganes de deixar Madrid a la seua sort per anar als Estats Units a donar classes a la Universitat de Rhineberg amb tota la intenció de retrobar-me amb ella que havia tornat al seu país a l’inici del conflicte.
Sra. Kweilan, vostè és conscient que li he deixat endevinar les meues frustracions i els meus desitjos. No sé si pensa que vaig fugir, que vaig desatendre els meus fills o que vaig fer bé anant a buscar la Judit perquè la seua absència m’era insuportable. Desprès ja va veure què va passar.
Ara que el nostre periple s’ha acabat, desconec què li ha semblat el desenllaç però intueixo –i intueixo bé- que li ha agradat la història, com la conta el Sr. Muñoz Molina i sobretot li ha agradat com explica els canvis. El canvi d’home impassible a home apassionat, el canvi dels homes amb una pistola o un fusell a la mà, els canvis de la pau a la guerra, els canvis de l’amor al desamor, els canvis de la dignitat a la humiliació…la vida està plena de canvis. De fet la novel.la és un canvi, un desplaçament continu en l’espai i en el temps…Un viatge on el remolí dels esdeveniments em portarà a mi i a tots els altres personatges a enfonsar-nos a la nit dels temps.
Me n’alegro que  recomani la novel.la als seus amics i amigues blocaires.
Atentament,
Ignacio Abel.
 Arquitecte




24 comentaris:

Sergi ha dit...

Sembla que el protagonista t'ha calat bé, no? Deu ser que tu, amb les teves expressions mentre llegeixes ets també com un llibre obert.

T'imagines que fos possible que els protagonistes dels llibres que llegim ens poguessin avaluar com a lectors igual que nosaltres fem amb els llibres?

Jordicine ha dit...

Estic somniant o t'havies passat a Wordpress? Apunto la lectura que proposes. Un petó.

SU ha dit...

kweilan,

Esperàvem ansioses el final de la teva lectura i he de dir-te que el teu apunt ha superat les millors expectatives.

Felicitats!

Ets una lectora i una blogaire d'allò més brillant!

Una abraçada,

SU

Jordi ha dit...

Ostres, quina manera més original! Bé, l'apuntarem, com no!

Carme Rosanas ha dit...

foidedOstres, kweilan, ha estat tot un plaer llegir aquest apunt. Com si participéssim de la teva lectura més que mai, com si descobríssim secrets, com si inventéssim ja complicitats. Una passada!

Doncs sí que fas venir ganes de llegir-lo, me l'apunto tot i que això de patir... sempre em fa una mica de mandra. Gràcies, i un petó.

Elfreelang ha dit...

En lloc de sis personatges en cerca d'autor tu has fet un brillant ús de recurs literari....genial ....un personatge en cerca de lectors? Boníssim Kweilan! ovació!

viu i llegeix ha dit...

m'afegeixo a la ovació per aquest post brillant

myself ha dit...

Aquest protagonista em sembla que vol compartir amb més gent la seva història! Fas venir moltes ganes de llegir el llibre, me l'anoto.
Magnífic apunt; original i engrescador. Moltes gràcies!

Ma-Poc ha dit...

Excel·lent manera de comentar un llibre al bloc! Felicitats i gràcies per la recomanació!!

òscar ha dit...

Crec que aquesta sembla serà una òptima oportunitat per reconcilira-me amb Muñoz Molina.

L'Espolsada llibres ha dit...

Això és estupendu, volem més cartes.

Marta ha dit...

Parlant dels personatges que parlen i avaluen les situacions,m'has fet recordar també com diu Elvira FR, l'obra de teatre "Sis personatges en cerca d'autor" del Premi Nobel de Literatura del 1934, Luigi Pirandello, la qual va ser escrita el 1921. La publicació en català d'Edicions-62 de l'any 1987,recomano llegir-la.

Anabel ha dit...

M'agradaria mantenir converses amb els personatges dels llibres. Seria genial.

Aquest llibre me'l compro ja.

Petons,

Anabel, la Cuentista

Rita ha dit...

Excel·lent i original manera de recomanar un llibre, felicitats, kweilan!

Encara en vénen més ganes, aquest cau segur!
Petons!

bajoqueta ha dit...

Ai que t'ha abduit el personatge? T'haurem de fer un exorcisme? jajaja.
Genial la carta i tot, l'haurem de posar-lo a pendents per l'emoció amb que ens hi parles.


Jordi, la de wordpress era jo :)

coses2 ha dit...

No sé si em llegiré el llibre perquè jo i el Sr. Muñoz Molina no ens avenim gaire, però m'ha encantat la teva ressenya. Molt original. Et felicito per com trobes sempre maneres noves i entretingudes de parlar dels llibres que t'agraden.

Bargalloneta ha dit...

Sempre em sorprens!!!

Màgia ha dit...

Quina ressenya més original! Trenques tots els esquemes, és realment un text molt especial. Felicitats!

Jordicine ha dit...

Creia que ereu les dos, Bajoqueta. Quin embolic!

Tonina ha dit...

Fantàstic.
De totes formes alerta amb aquest Ignacio, sembla de poc fiar. Indagaré una mica més, m'has deixat amb les ganes de saber-ne més. Tu vigila que ja et diré coses, me l'apunto per tenir-lo controlat,hehe..
Salutacions i bon apunt, sí senyora kweilan.

sànset i utnoa ha dit...

N'havia sentit a parlar.
No l'he llegit però em sembla interessant. Sempre m'han agradat les novel•les amb rerefons històric i més si estan escrites i descrites amb la qualitat que, diuen, ho està La noche de los tiempos.

Ho has descrit de tal manera que fan entrar encara més ganes de llegir-la.


*Sànset*

fanal blau ha dit...

Ignacio Abel t'ha escrit una bona, dolça, original i engrescadora carta, Sra Kweilan!

Ets una privilegiada! :) ;)

Una abraçada, lectora agraïda!

Mireia ha dit...

Quina manera més original d'encarar una ressenya. peruqè jo no pot passar, oi?;))

kweilan ha dit...

XeXu: Tindríen molta feina aquests personatges i ningú voldria protagonitzar cap llibre :)

jordicine: A veure si t'agrada.

SU: Moltes gràcies!!

Jordi: Si el llegeixes, ja ens diràs el què.

Carme: No és un llibre de patir. El que passa és que tornar a trobar-te amb aquelles circumstàncies històriques sempre és dolorós.

Elvira: Gràcies, Elvira!!

viu i llegeix: Doncs també, moltes gràcies!

myself: Sí...és un personatge que vol que la seua història sigui coneguda :) Gràcies!!

Ma-Poc: Gràcies!!!

òscar: Si ja no t'agradava, no sé si aquesta t'agradarà. A mi és que va haver una època que m'agradava molt: Plenilunio i Sefarad. Ara, darrerament, amb els seus aricles a El País no era molt de la meua devoció però he volgut prescindir d'això i llegir la novel.la a veure què em semblava.

L'Espolsada: Gràcies, Fe!!!

Marta: Tens raó. És una obra molt recomanable.

Anabel: Seria fantàstic poder preguntar coses als nostres personatges preferits. A veure si t'agrada!

Rita: Ja em diràs el que et sembla.

bajoqueta: Quan en un llibre hi ha una escena, una descripció...que m'emociona, que en fa sentir sigui el que sigui ja en parlo amb passió.

coses2: Entenc el que vols dir i gràcies pel comentari.

Bargalloneta: Moltes gràcies!!

Màgia: Gràcies també per les teues paraules tan amables.

jordicine: No et preocupis. Una abraçada :)

Tonina: D'acord. L'he anat seguint darrerament i com articulista no coincideixo amb ell.

sanset i utnoa: Gràcies, sanset!

fanal blau: Gràcies, fanalet!!

Mireia: Si passés algun dia potser podríem fer una peli de por :)

Com sempre heu estat molt generosos amb els vostres comentaris que us agraeixo profundament...que tingueu una bona setmana i una abraçada a tots i a totes!!!