21/5/09

El mar


Aquests dies està fent una calor d’estiu. Serà difícil pels que no viviu a Ponent imaginar que aquí ja estem com en plena canícula. Com a dona de secà, o de terra endins que queda més glamurós, quan fa aquest temps sempre penso en el mar i en com m’agradaria viure-hi a prop. I aquest desig m’ha portat a recordar dos títols.
El primer és El mar (2006) de John Banville (1945). Un llibre no gaire extens però que amaga a les seues pàgines uns records intensos i difícils de reviure. El protagonista ho fa, després de cinquanta anys, i amb ell, els lectors som testimonis de com el passat i el present es complementen en una búsqueda difícil de la pròpia identitat.
Actualment aquest escriptor irlandès està tenint un gran èxit amb el seudònim Benjamin Black i les seues novel.les policíaques. Una d’elles El Lémur (2008), el tinc a la cua i és un llibre per llegir.
El segon llibre és El mar, el mar de la també irlandesa Iris Murdoch (1919-1999). Una gran narradora que es paladeja a poc a poc i arriba a captivar-nos amb les seues històries i amb la seua manera de contar-les. En aquesta novel.la, el mar és una presència constant, un reflex de les obsessions del protagonista, de les seues frustracions, dels seus sentiments...
La Kate Winslet i la Judi Dench van fer reviure aquesta escriptora en la pel.lícula Iris (2002) de Richard Eyre. Allà es reflectia la seua existència lliure i sense lligams però també la terrible malaltia de l’Alzheimer que la va allunyar per sempre de la literatura. Però, afortunadament, no dels seus lectors.
Que disfruteu del mar tots aquells que hi viviu al costat. Als que no en tenim, sempre ens quedarà la literatura.

31 comentaris:

rits ha dit...

no conec els llibres qure recomanes.

a mi el mar m'apassiona, estiu i hivern. ara, a la casa nova, quan gira aire de mar a terra, sento l'olor de mar i és una sensació, estant a la ciutat, increïble.

Sergi ha dit...

El llibre aquest del Lèmur el vaig tenir a les mans ahir mateix. Em va cridar l'atenció perquè m'agraden els lèmurs, i perquè el nom aquest, que m'acabes de descobrir que és un pseudònim, em sonava i no sabia de què. I segueixo sense saber-ho, però ara sé que és un pseudònim. Això ja ho tenim.

I la pel·lícula Iris la vaig veure fa anys i em va agradar, però no la relaciono amb l'escriptora, perquè és una cosa de la que ja no tenia consciència. Només recordo la pel·ícula en positiu, però no gaire res més.

A mi el mar no em provoca tantes sensacions com a altres. Sempre en sento parlar molt bé, però com que sempre hi he viscut a prop, potser és que no he après a trobar-lo a faltar.

Ferran Porta ha dit...

Avui no em referiré a la part literària del teu post, benvolguda Kweilan, sinó a la... marina. Aquests dies (remoguts, per mi) he decidit traslladar-me a viure davant del mar; el veuré del menjador, de la cuina, del dormitori estant... Això m'ajuda a recuperar ànims!

PS: T'hauré d'enviar una foto, dona glamurosa :)

fanal blau ha dit...

bon dia, dona de terra endins...

fantàstiques recomanacions!
El mar de Banville el vaig proposar en el joc literari 100. És un llibre que em va atrapar de principi a fi, i m'apunto amb tu a recomanar-lo.

El mar, el mar de l'Iris Murdoch el tinc pendent de llegir, però sí he vist més d'una vegada la pel·lícula Iris (una pel·lícula que em té el cor robat!) i amb unes interpretacions sublims!

jo, afortunada, el tinc una mica més apropet i procuro escapar-m'hi de tant en tant...

t'envio alguna onadeta que refresqui la calitja!

una abraçada!

Nymnia ha dit...

Ostres! Jo també me les apunto! Semblen llibres que valen la pena, aixi que et farem cas! ;)

Jo no visc al mar, encara que estic al costat de barcelona (ara que quan hi vaig intento anar més lluny que el mar de barcelona en si és bastant fastigós!). El mar em fa molt de respecte, però quan m'hi capbusso m'hi estaria la vida, amunt i avall, seguint la dansa de les ones! M'agrada sentir-lo o imaginar els secrets que hi tindrà amagats...

Marta ha dit...

Recordo la pel·licula. Fantàstica, tant per l'entorn com per les actrius. No he llegit res del que menciones. Val la pena tenir-los en compte. Sóc mediterrània i necessito també veure el mar sovint.

Anabel ha dit...

La literatura té la màgia de poder substituir allò que ens manca.

Em prenc nota de les recomanacions.

Petons,

Anabel, la Cuentista

Ferma ha dit...

Hola Kweilan!
trobo molt interesant el teu bloc! de tant en tant li faig una visita!

ves per on el llibre "El Mar" de
John Banville, el tinc a la meva llibreria ( no se com hi ha vingut a parar!), peró desprès d' aquest post el posso a llista de properes lectures!

Ferma ha dit...

Hola kweilan! fa dies vaig descobrir el teu bloc! em vaig sentir identificada amb el teu missatge de benvinguda!
M'he animat a deixar-te aquest comentari doncs m' ha cridat l' atenció el post! ves per on aquest llibre el tinc a la meva lliberia i la veritat no se com hi ha vingut a parar.El que si se es que despres de la teva recomenació el posaré a la llista d' espera.

Noemí Pastor ha dit...

Bonita recopilación. Estaba yo pensando en más títulos con "mar", pero no se me ha ocurrido ninguno.

Abel ha dit...

Literatura i mar, quin binomi més meravellós!!!

Rita ha dit...

No en conec cap dels dos, però venint de tu, segur que valen la pena. Me'ls apunto!

La peli, ara mateix tinc dubtes em sona alguna cosa, però no sé si em confonc... Miraré al google i si no l'he vista, també me l'apunto.
Petons i gràcies per les recomanacions!

PS Ui, em deixava una cosa, el mar m'encanta i per sort sempre l'he tingut a propet... :p

Elfreelang ha dit...

De terra endins es pot viure el mar...jo el tinc aprop i de vegades és com si visqués terra endins...la meva família prové de terra endins, de cereals i de sol sec que et crema..i de les migdiades...El llibre no el conec i sembla molt recomanable. Iris la vaig veure fa anys i em va colpir.

Joana ha dit...

Ja ho diuen que amb la lectura pots viure altres vides, viatjar i gaudir del mar, del sol i fins i tot de les olors. No en va "El perfum" tingué tant d'èxit!
Me'la apunto...gràcies Kweilan!

Salva Piqueras ha dit...

Sóc un enamorat del mar... del mar quiet, de la sorra abandonada per les multituds, dels pensaments que allà hi neixen.

Tonina ha dit...

També tinc El Lémur que m'espera. Encara en té uns quants davant.
Ben arribat l'estiu.
Una forta abraçada.

Noctas ha dit...

Un altre "Oceano Mar" del Alessandro Baricco., saludus lectora!!!

Jordicine ha dit...

Doncs és una bona combinació: mar i literatura. Jo tampoc els conec. Miraré. Una abraçada.

Cristina ha dit...

Unes propostes molt interessants. A veure si quan passi la meva sequera literària m´hi poso que tinc una bona col.lecció de llibres esperant ser llegits.

Una abraçada

bajoqueta ha dit...

Tinc una llista de coses que no m'agraden de Tarragona, però quan anem a caminar pel costat del mar tiro mentalment la llista a l'aigua. Ara que m'he acostumat no sé si podria viure lluny del mar :)
Dels llibres que has recomanat no n'he llegit cap, així que me'ls apunto.

Anònim ha dit...

no sabia que en John Banville escrivia també policiaca. L'haurem de provar. El seu mar el vaig trobar deliciós i molt poètic

òscar ha dit...

com no soc massa fanàtic dels llibres marítims, aquest cap de setmana m'he mullat per primer cop al mar i estirat a la sorra a llegir un llibre.

una experiència, evidentment, molt gratificant per l'efecte debut. espero seguir dient el mateix quan siguem a l'agost :)

una abraçadaaaa!

kweilan ha dit...

rits: Quina sort de viure-hi tan aprop.

XeXu:Jo encara no l'he llegit però s'està publicant que està molt bé. Jo tinc curiositat i el llegiré. Respecte al mar, suposo que si sempre s'hi ha viscut a prop, no es valora com cal. Tota la vida he somniat, a l'acabar de treballar poder "baixar" a la platjar i caminar una estona. Quin plaer més gran!!!

Ferran: Pràcticament ho acabo d'escriure...el mar relaxa i s'emporta les cabòries. Una abraçada!!! I la foto, envia-la...i tindràs una envejosa voltant pels blocs :)

fanal blau: Gràcies...per la onada de mar :) La pel.li és preciosa, molt trista però.

Nymnia: Tu has apuntat la vessant misteriosa.

Marta: És veritat la Winslet i sobretot la Dench feien un gran paper.

Anabel: Així és. Tens tota la raó. Què faríem sense la literatura? Ens mancarien moltes coses, per no dir gairebé tot.

Ferma: Benvinguda al meu bloc i encantada de què hagis deixat un comentari. Anima't a llegir-lo a veure què et sembla.

Noemí Pastor: Segur que n'hi ha més :)

Abel: És veritat...libres i mar. Què més volem?

Rita: Doncs també ets molt afortunada!!!

kweilan ha dit...

Elvira FR: Terra endins es pot viure el mar però enyorant-lo que és el meu cas. La pel.lícula no deixa indiferent i és molt dura.

Joana: Així és, les vides són il.limitades en la literatura.

Salva Piqueras: Coincideixo amb tu, m'agrada cap al tard quan la gent va abandonant la platja.

Tonina: Doncs a veure si El Lémur ens agrada!

Noctas: Aquest no l'he llegit. L'he tingut a les mans però no m'he acabat de decidir. Val a dir que Seda em va agradar molt.

jordicine: I la pel.li, et va agradar?

Cristina: Ara s'atansa l'estiu i és època de llegir una mica més i posar-se al dia.

bajoqueta: Quan estàs a Tarragona, qui se'n recorda d'allò que no t'agrada tenint la platja allà mateix?

viuillegeix: El Lémur ens espera...haurem de dir la nostra!

òscar: No he pogut llegir aquest comentari sense pensar que quina enveja...ara és ideal.A l'agost ja fa molta calor, no hi ha tanta tranquil.litat per llegir...Un privilegi és això.

I una abraçada a tots i a totes tant als que sou de mar com als que sou de terra i moltes gràcies pels vostres comentaris!!!

carina ha dit...

Hola Kweilan, el teu post m'ha fet pensar en Bon dia tristesa de la Françoise Sagan, on el mar esdevé metàfora i fil conductor de la genial novel·la d'aquesta escriptora francesa. Salut. En saps molt de llibres, ets un pouet de ciència.

Els del PiT ha dit...

També ens quedarà la piscina, oi?
;-)

kweilan ha dit...

carina: Moltes gràcies. Una abraçada!

Els del PIT: I tant! les piscines són el nostre refugi quan apreta la calor.

Salvador Macip ha dit...

En aquest moment, el mar a mi em queda una mica lluny, aixi que t'agraeixo la recomanacio ;-)

kweilan ha dit...

SM: Ens haurem d'aconformar amb els llibres o la piscina! Gràcies per la visita.

kalidoscopi ha dit...

M'agrada el mar, sobretot a l'hivern, quan pots passejar tranquilament per la sorra i mullar-te els peus sense haver d'esquivar la gent ni ensumar les olors de les cremes broncejadores.
Prefereixo la muntanya, tot i que no podria viure lluny del mar.
No conec cap dels dos llibres que recomanes, així que me'ls apunto a la llista. A mi se m'acudeix "El viejo y el mar", el vaig llegir fa molts anys però em va impactar.

kweilan ha dit...

Gràcies, kalidoscopi! A mi també m'agrada molt el mar a l'hivern.