8/12/08

La dama de blanc (1860)


Si us passegeu aquests dies per les llibreries, veureu que aquesta novel.la del Wilkie Collins (1824-1889) l’han publicada en català. Si no l’heu llegida i us agrada una bona història de misteri que us enganxa des del començament aquí en teniu una bona mostra. És també un dels meus llibres preferits.
És una obra del segle XIX , i com a tal i filla de seu temps, està plena de sentiments però narrats amb unes dosis d’intriga, de suspense...que fan que el lector mentres llegeix no pugui viure de curiositat –desesperació seria massa fort però gairebé- per saber què passarà i així, és pràcticament impossible deixar-la fins que l’has acabada.
Hi ha també un desig de trencar amb la novel.la tradicional ja que Collins fa que el narrador no sigui únic, de tal manera que un mateix fet ens és presentat per més d’un punt de vista. Tècnica molt original en aquell moment i que després tornaria a utilitzar en altres novel.les com La Piedra lunar (1868) que potser no és tan popular com La dama de blanc però és també una excel.lent novela policíaca i alguns crítics la consideren fins i tot la seua obra mestra.

Ara s’ha publicat El juego del escondite (1854) que me l’he comprat i encara és un llibre per llegir i el tinc a la cua . Em fa pena perquè me’l llegiria ara mateix però m’agrada seguir un ordre de compra i de lectura perquè si no hi ha llibres que es van quedant al final i després, ja no es llegeixen. O sigui que haurà d’esperar el seu torn i ja us diré què m’ha semblat més endavant.

18 comentaris:

Sergi ha dit...

A veure, no he sentit parlar ni del llibre ni de l'autor, però pinta bé, pel que dius, sembla avançat al seu temps. Però no m'agraden massa els llibres d'època, no és el que solc llegir. Me'l recomanaries igualment? Ja sé que és una obra de les que més t'agrada, però sigues objectiva, creus que li pot agradar a algú que no hi esta avesat?

Anònim ha dit...

Quan llegeixo els teus comentaris m'agafen ganes de llegir els llibres que comentes...suposo que és una de les teues intencions però no puc seguir aquest ritme trepidant de lectura i es van acumulant...vaig fent:)

kweilan ha dit...

Bàsicament és una novel.la d'intriga en un ambient victorià però els sentiments, l'amor, l'angoixa,la por...t'arriben igual. I per descomptat que te la recomanaria!

kweilan ha dit...

Quasiningú: La qüestió és que si llegeixes algun que recomano, que t'agradi.

òscar ha dit...

ben anotada queda. la carta dels reis anirà, aquest any, farcida de recomanacions dels bloggers.
me'n refio de tu! :)

kweilan ha dit...

òscar: espero que t'agradi!

Anònim ha dit...

Hol, t'he descobert gràcies al comentari que has deixat al blog de l'Espolsda. Has comentat que no llegeixes gaires autors valencians, tret d'en Torrent. Et convide a que en descobresques altres (per exemple F Bodí), ja que ací al P Valencià ens agradaria que coneguessiu alguna cosa més que no Torrent (que, dit siga de passada, jo cerec que es repeteix molt ja).
El blog el trobe força interessant. M'hi apunte a ser un "vistitador habitual".

Mireia ha dit...

M'acabes d'agradar el dia! Em va encantar La dama de blanc i La pedra llunar i no sabia de l'existència d'aquest llibre que dius. Me l'apunto a correcuita.

L'Espolsada llibres ha dit...

Gràcies per passejar per l'Espolsada, a partir d'ara compartirem també llibres Llegits i per llegir.

kweilan ha dit...

Abel: Benvingut al bloc! Sí, que llegiré més autors valencians, Havanera és un llibre pendent des de que ahir vaig llegir que estava molt bé.

kweilan ha dit...

Mireia: Que bé això d'alegrar el dia a algú! Segur que el llegiràs abans que jo, doncs, ja em diràs que tal.
L'espolsada llibres: Benvinguts al bloc. Us aniré llegint també.

I gràcies a tots pels vostres comentaris!

Anònim ha dit...

taco y puntos suspensivos...
kweilan, me haces sentir marciano: ¡qué poco coincidimos en los gustos! para mí la dama de blanco es sólo un libro muy gordo y muy pesado cuyo único valor es el histórico, pero como aquellos segundones que te hacían leer en la facultad: maría zayas de sotomayor, por ejemplo.
un ¡ufff! tamaño piedra lunar (otra que tal) para la dama de blanco.

Anònim ha dit...

ah, y también me haces sentir cascarrabias

kweilan ha dit...

Estimat anònim: De vegades no es coincideix, ja diu un amic meu que llegeixo coses molt rares :)...i lo de casacarràbies, no et preocupis...algun dia potser arribarà una ressenya d'un llibre que ens agradi als dos...o no?

Jo mateixa ha dit...

Ës un autor que m'encanta. Els dos que anomenes els he llegit i em van agradar molt.
Ara m'apunto el tercer i espero la teva crítica.

kweilan ha dit...

Jo mateixa: Doncs encara no l'he començat però ara aquests dies de Nadal ho faré. Gràcies i benvinguda al bloc!

polaroid mental ha dit...

A mi també em va encantar, i ja té el mèrit d'haver acabat un llibre de més de 200 pàgines. Del mateix estil jo també recomano "una altra volta de torca" de Henry James, absolutament inquietant

kweilan ha dit...

A mí també m'agrada el Henry James i un dia d'aquests en volia fer un post. Benvingut al meu bloc...i gràcies pel comentari!!