I va arribar la primavera…

I amb ella podrem agafar el llibre que portem a la bossa i potser atansar-nos al jardinets del costat de casa i llegir una estoneta. Un diumenge al matí on les hores d’hivern que hem passat tancats s’allunyin i es canviïn per les aventures dels personatges que també volen sortir de les seues pàgines i gaudir del sol com nosaltres.

Si aquest diumenge fa bo, seuré en algun banc amb la novel.la que estic llegint ara. Es titula Black and Blue de l’Ian Rankin  (1960-), un autor de novel.la negra que ha creat l’inspector de policia John Rebus, antiheroi seriós i responsable en la seua lluita contra els malèvols assassins a les terres d’Escòcia.

Va ser a Barcelona per rebre el premi Pepe Carvalho 2010. De moment, m’enganxa i crec que seguiré les investigacions d’aquest detectiu que començo a conèixer quan el seu autor ja l’ha jubilat. Si quan l’acabi  –la resolució d’una novel.la pol.liciaca per mi és fonamental-  m’agrada, continuaré amb aquest escriptor.

Sol de primavera i crims per resoldre…què més volem?

Relats conjunts: El xa Khusrau jura lleialtat a Baber.

La Yamir té 14 anys. Va arribar a Lleida fa uns mesos. Va abandonar el seu poble de Durgabari a Tripura al nord-est de l’Índia amb la seua mare i els seus dos germans petits. El seu pare fa tres anys que viu a la capital del Segrià.

La Yamir és més morena que les noies de la seua escola. L’han rebuda bé encara que no s’entenen massa. La Yamir calla, observa i quan li parlen, ella riu, només riu. Mentre seu al pupitre recorda el seu poble i s’enyora. Durgabari és un poblet amb cases petites fetes de bambú i encara que la mare no volia que es dediqués a treballar a les plantacions de té, ella ho preferia a estar tancada dins de les quatre parets d’ara. És veritat que les tietes estaven sempre amb mal d’esquena d’anar carregades amb les fulles de té, muntanya amunt i muntanya avall, però ella era jove i tenia força.

Troba a faltar les muntanyes verdes del seu poble, l’olor de les fulles del té secant-se, el gust del te que feia la padrina…On és el camp aquí?

Quan surt de l’escola, se’n torna cap a casa. Té una habitació per ella sola però prefereix estar al menjador o a la cuina ajudant a la mare o jugant amb els nens petits. Ha de fer deures però ho deixa per més tard. No li agrada gaire viure aquí encara que li sembla que els seus pares estan contents. Tampoc no li agraden les festes d’aquesta ciutat i se’n recorda de les del seu poble quan es posaven els saris ataronjats o vermells. Aquí, la mare sempre vesteix colors foscos i ella mateixa només té dos texans i dos camises per anar tirant.

El seu món ha canviat. Ja gairebé no li queda res d’abans…A la nit, quan els seus pares dormen, treu l’estampa en què es jura lleialtat a Baber que li va regalar el seu amic Kanvar i, sense plorar, pensa que un dia tornarà.

El hereje (1998)

La primera novel.la que vaig llegir de Miguel Delibes va ser Cinco horas con Mario (1966). Em va seduir aquell “diàleg sense resposta” com el mateix Delibes va definir el monòleg de la Carmen al llarg d’aquella nit plena de remordiments i de retrets, plena de records i plena de frustracions. Crec que me la van fer llegir a l’institut i anys després la vaig tornar a recordar davant d’un escenari on la Lola Herrera en feia una interpretació magistral.

Vindrien després d’aquesta, altres lectures d’aquest autor. Las ratas, La sombra del ciprés es alargada, El camino, El príncipe destronado, Los santos inocentes…i l’any 1998, El hereje, la darrera i una de les meues preferides.

Aquesta història situada al Valladolid del segle XVI l’he rellegida en diferents ocasions i sempre m’ha agradat. La intolerància, el fanatisme, la persecució per les idees religioses, la Inquisició…ens mostra on es pot arribar en nom de la fe, quan aquesta és sinònim de tot el que no hauria de ser.

Cipriano Salcedo n'és el protagonista, un home íntegre que no té por de la mort, un home valent que defensa les seues idees i la seua honestedat per damunt de la mentida i la hipocresia.

Ara el Miguel Delibes se n’ha anat amb un dels seus personatges preferits, el Mario…allà es trobarà amb el Cipriano i també amb el Tiñoso, l’amic de Daniel el Mochuelo, mentre altres com el mateix Daniel o l’Azarias estic segura que el ploren.

Més neu

Neu enamorada a Doctor Zhivago del Boris Pasternak.
Neu penedida a Crim i càstig de Fiodor Dostoyevski.
Neu torturada a l’Informe de Brodeck de Phillipe Claudel.
Neu viatgera Al Sud del Sud de León Lasa.
Neu presonera a Sense destí de l’Imre Kerstetz.
Neu de records a Les filles de l'Anna de Marianne Fredriksson.
Neu devaluada a Una princesa a Berlín de l’Arthur G. Solmssen.
Neu assassina a Aurora Boreal de l’Asa Larsson.
Neu política a Neu de l’Ohram Pamuk.
Neu crítica a Neu de primavera del Yukio Mishima.
Neu fidel a La crida salvatge de Jack London.


Neus diferents a la d’aquests dies i que afortunadament no donen tants problemes.