Emma Bovary es casa amb un metge rural amb unes il.lusions que al poc temps es veuen frustrades. Ella havia llegit moltes novel.les romàntiques on havia viscut grans amors plens de passió i al casar-se pensava que la seua vida seria igual que aquelles heroïnes que ella admirava. Però Emma aviat s’avorreix amb el seu home Charles Bovary.
La seua imaginació i les seues fantasies xoquen frontalment amb la vulgaritat d’ell i l’ambient de poble de Yonville l’ofega i fa que se senti trista i desgraciada. El seu absolut inconformisme amb la seua situació la porta a buscar l’amor i la felicitat en altres homes que la malinterpreten i no la comprenen.
És famosa la frase del seu autor Gustave Flaubert quan va dir “Madame Bovary c’est moi” volent dir que moltes de les seues vivències, trets de la seua personalitat o sentiments estaven depositats en els personatges de les seues novel.les.
Flaubert però no tracta massa bé a un dels meus personatges preferits de la literatura, la castiga perquè no es conforma a ser una dona sense somnis o altres aspiracions que no siguin ser una recatada dona de metge de poble. Podem pensar inclús que Emma és una dona capriciosa, infidel o irresponsable...
Però potser el seu crim més gran va ser "ser dona" al segle XIX.Ella no es va conformar amb quedar-se a casa, va voler sortir a l’exterior i complir els seus somnis, d’alguna forma l’Emma es va rebelar contra el que la societat li estava assenyalant i la societat no li va perdonar.
Animeu-vos!
La seua imaginació i les seues fantasies xoquen frontalment amb la vulgaritat d’ell i l’ambient de poble de Yonville l’ofega i fa que se senti trista i desgraciada. El seu absolut inconformisme amb la seua situació la porta a buscar l’amor i la felicitat en altres homes que la malinterpreten i no la comprenen.
És famosa la frase del seu autor Gustave Flaubert quan va dir “Madame Bovary c’est moi” volent dir que moltes de les seues vivències, trets de la seua personalitat o sentiments estaven depositats en els personatges de les seues novel.les.
Flaubert però no tracta massa bé a un dels meus personatges preferits de la literatura, la castiga perquè no es conforma a ser una dona sense somnis o altres aspiracions que no siguin ser una recatada dona de metge de poble. Podem pensar inclús que Emma és una dona capriciosa, infidel o irresponsable...
Però potser el seu crim més gran va ser "ser dona" al segle XIX.Ella no es va conformar amb quedar-se a casa, va voler sortir a l’exterior i complir els seus somnis, d’alguna forma l’Emma es va rebelar contra el que la societat li estava assenyalant i la societat no li va perdonar.
Animeu-vos!
2 comentaris:
La vaig llegir fa 3 anys aproximadament. I encara recordo moltes parts de la història. Em va impactar moltíssim i recordo haver baixat del metro lo dia que l'estava acabant i volia acabar-la a un lloc tranquil. Dóna goig llegir coses així que arriben tant.
A mi és una novel.la que m'encanta. Crec que se'n pot fer diferents lectures. Els moments finals són amargs i impactants. Comprenc que necessitessis estar dins la història, absolutament concentrada.
Publica un comentari a l'entrada