25/7/11

Bloc de vacances!


Un any més arriben les vacances. Bon estiu a tots i a totes!
Fins la tornada!

12/7/11

Les amigues del vermut.


Ja fa molts anys que els diumenges em reuneixo amb unes companyes que només ens trobem per fer el vermut. Són les meues amigues de l’ídem. La barreja d’escopinyes amb olives és l’estrella i sense oblidar-nos de les patates de bossa. Hi ha dies que ja no dino o sigui que ens hi estem una bona estona. Una altra barreja , una altre vermut...fins que ja ens hem dit el que volíem o no ens hem explicat res però ens hem fet un tip de riure. El vermut, amb sifó, per suposat.
Ahir diumenge, quan tornava a casa, he pensat que per un dia –potser el próxim diumenge- podríem requerir altres assistents i que fossin partícips de la nostra complicitat.  I què més adequat que invitar al proper vermut  amics de fa molt temps. D’aquesta forma, aplegaríem experiències i aperitiu.
Així que he pensat convidar el Robinson Crusoe i el Viernes o  l’abate Faria i l’Edmundo Dantés... dos bones parelles de companys que amb la gana que passaven segur que els encantaria seure amb nosaltres i compartir tapes i avinença . Una mica car, potser, però valdria la pena.
També podríem avisar i tindríem èxit assegurat, perquè també eren del gremi de la fam a totes hores, el Tom Sawyer i el seu íntim Hucleberry Finn.
Si no hi hagués cap assassinat al bar on ens trobem cada setmana, no sé si voldrien venir el doctor Watson i el Sherlock Holmes que també eren uns bons col·legues. Els jugadors de whist potser ens abandonarien de seguida i se n’anirien a jugar a aquell joc tan perillós que es van inventar.
El Mowgli i la pantera Bagheera també ens podrien acompanyar però segurament causarien una mica d’alarma social i no sé si les patates xips els acabarien de satisfer. Tinc els meus dubtes.
Les parelles de En lloc segur, els Lang i els Morgan, de seguida s’hi trobarien bé i serien benvingudes. El Digger i el Vic de El gran mundo ja seria més complicat però els convidaríem també i intentaríem comprendre com és de difícil aquest tema de l’amistat al llarg dels anys... I no em vull deixar el Hans i el Konradin de L’amic retrobat encara que van viure uns temps molt dolents, tant de bo poguessin atansar-se a la nostra taula, que com veieu, ja la tenim preparada.
No sé si continuar perquè possiblement ens faran fora amb tants “vermutians”...en tot cas tots bons amics, i per la nostra part, la realitat superaria la ficció.
Fins diumenge!

7/7/11

Ernesto Sábato (1911-2011)


Buscant un llibre, que recomanaven en un suplement de cultura d'un diari, m’he passat part del matí. Es tracta d'una novel.la, que encara no ha recalat a les llibreries de Lleida perquè és novetat.
Com que el que volia  no hi era, he estat mirant encara que no he sucumbit a la temptació ja que en tinc molts pendents per llegir. I alguns dels més interessants que he vist, els tinc a la tauleta o sigui que, ara que estic de vacances, els hauria de donar pas.
I tafanejava per les prestatgeries quan m’he trobat amb una part dedicada a l’Ernesto Sábato, com un petit homenatge a l’escriptor argentí  que va morir el 30 d’abril d’enguany i que gairebé aconsegueix celebrar el centenari del seu naixement el passat 24 de juny.
Feia dies que volia parlar d’una novel.la impressionant i que està dins del meu llistat de novel.les preferides. Em refereixo a Sobre héroes y tumbas (1961). Havia llegit El túnel (1948) que m’havia agradat molt i després va arribar a les meues mans Abbadon el exterminador (1974) que em va costar una mica i ja no vaig seguir amb aquest autor.
Anys després i per motius acadèmics vaig haver  de llegir Sobre héroes y tumbas. Si no hagués estat imposada, potser no l’hagués gaudit mai. I m’hagués perdut una de les millors novel.les en llengua castellana. Es divideix en diferents parts. Una és el Informe sobre Ciegos que fins i tot es pot llegir independent de la novel.la.  Com es pot escriure un text que et trasbalsi, que et sacsegi, que et sedueixi tan profundament?
Un luxe de novel.la.