27/1/10

Obsolet?


Vaig llegint amb curiositat i potser no molt predisposada tot el que va caient a les meues mans sobre el llibre electrònic. Fins i tot he anat a la llibreria i he vist i comprovat el seu funcionament. Reticent, m’espero a comprar-lo i per suposat, a utilitzar-lo. Però, sabent en el fons que acabaré per fer-ho. Em sabrà greu perquè estic molt, molt lligada al llibre físic i com deia el XeXu amb una sèrie de costums, molt estimades, que em fan sentir el llibre com un objecte especial i imprescindible per mi, per la meua vida diària. Algú em dirà, la lectura no desapareix…però va tan unit el plaer de la lectura al llibre que, ara per ara, emocionalment em costa diferenciar-ho.

I tot això ve perquè ahir en una web d’informació general vaig llegir un article titulat : 10 objectes obsolets per aquest any 2010. Entre una sèrie d’artefactes com un GPS o un DVD, hi havia els llibres físics. I recomanaven que ja no valia la pena comprar-ne, que havien passat de moda i que ara era el llibre electrònic el que s’havia d’adquirir.
Canviarem. No en tinc dubte. Només espero que el canvi no sigui molt dolorós.

21/1/10

La noche de los tiempos (2009)


Sra. Kweilan:

Em permeto dirigir-me a vostè perquè sé que el Sr. Muñoz Molina no ho farà. Sóc Ignacio Abel, protagonista de la novel.la La noche de los tiempos que vostè acaba de llegir. Durant tres setmanes, vostè –i la tractaré sempre de vostè- ha compartit la meua història. Ha viscut com jo  la violència que es va instal.lar a la península a partir de l'any 36.
Sé que ha patit amb mi els episodis cruels absolutament descontrolats que vaig veure als carrers de la capital. No estic segur quina opinió li mereix la meua actitud davant del conflicte. Tampoc sé què li ha semblat la meua història d’amor amb una estudiant americana, la Judit. Però sé que ha comprés com necessitava sentir un amor intens, un amor boig, un amor apassionat que no havia tingut mai als meus 48 anys. La Judit va donar un sentit a la meua vida, la Judit em va fer conèixer la passió…quan ja havia perdut tota esperança.
En ocasions he notat que es posava a favor de la meua dona, ja ho sé, no vaig ser capaç de dir-li la veritat, de dir-li l’avorriment que em provocava…però no sóc perfecte.
El Sr. Muñoz Molina em va crear imperfecte…fins i tot i, això em sap greu, en alguns moments, covard i terroritzat per la por, por de la que me n’he avergonyit durant aquestes darreres setmanes però diré en el meu descàrrec, i vostè ho pot confirmar, que es tracta d’una por que humilia els homes dignes , que els transforma i els fa ser diferents, tan diferents que ni un mateix es reconeix.
Pocs secrets tinc per vostè. A la novel.la vaig desgranant els records, les vivències que tinc de la meua família, de la meua infantesa, de la guerra i de la Judit. I no puc dissimular les ganes de deixar Madrid a la seua sort per anar als Estats Units a donar classes a la Universitat de Rhineberg amb tota la intenció de retrobar-me amb ella que havia tornat al seu país a l’inici del conflicte.
Sra. Kweilan, vostè és conscient que li he deixat endevinar les meues frustracions i els meus desitjos. No sé si pensa que vaig fugir, que vaig desatendre els meus fills o que vaig fer bé anant a buscar la Judit perquè la seua absència m’era insuportable. Desprès ja va veure què va passar.
Ara que el nostre periple s’ha acabat, desconec què li ha semblat el desenllaç però intueixo –i intueixo bé- que li ha agradat la història, com la conta el Sr. Muñoz Molina i sobretot li ha agradat com explica els canvis. El canvi d’home impassible a home apassionat, el canvi dels homes amb una pistola o un fusell a la mà, els canvis de la pau a la guerra, els canvis de l’amor al desamor, els canvis de la dignitat a la humiliació…la vida està plena de canvis. De fet la novel.la és un canvi, un desplaçament continu en l’espai i en el temps…Un viatge on el remolí dels esdeveniments em portarà a mi i a tots els altres personatges a enfonsar-nos a la nit dels temps.
Me n’alegro que  recomani la novel.la als seus amics i amigues blocaires.
Atentament,
Ignacio Abel.
 Arquitecte




15/1/10

Relats Conjunts: Demanant un taxi


En un bar del centre el cafè fumejava i ell se'l bevia a poc a poc. Pocs clients aquella tarda de pluja on tothom semblava que tenia pressa per tornar a casa. L'home esperava i mentre ho feia se n'adonava que gairebé no recordava per què ho va fer. Potser perquè estava avorrit, perquè volia canviar d'escenari, perquè no suportava estar sempre amb la mateixa dona. Vint anys que havia fugit de casa per un amor boig que havia oblidat feia temps. Vint anys que havia abandonat un pis on per culpa seua moltes il.lusions i projectes s' havien ensorrat a mig camí.

Ara havia tornat.
Com cada vespre, contemplava la noia que havia sortit de l'edifici d'oficines del davant. Què guapa que era! Vestia uns pantalons blaus de marca amb una jaqueta ajustada que l'afavorien. I encara que no ho veia, sabia que aquell blau era el dels seus ulls. L'havia trucat al despatx on treballava. Volia parlar-li, explicar-li perquè no s'havia entès amb la seua mare. Però quan es va identificar, la seua filla, sense dir res, li havia penjat el telèfon. Què podia fer?
Només, contemplar-la. Es conformava amb aquesta estoneta cada dia. Endevinar com aniria vestida, si la vindria a buscar algú, si entraria al bar a prendre un cafè. Avui, però,era un dia pràcticament perdut. Se n'anava corrents , demanant un taxi...

13/1/10

Sr. Muñoz Molina:


Els darrers dies de l'any passat vaig començar a llegir la seua novel.la La noche de los tiempos. I encara vaig per la pàgina 600,crec que finalment no l'acabaré fins el proper cap de setmana. Li escric aquesta carta via bloc per dos coses. En primer lloc, perquè així aprofito per actualitzar el meu bloc ja que vull que el primer llibre que llegeixi sigui el primer apunt literari i en segon lloc per parlar amb vostè una mica de la novel.la.

Com que ja he trencat el gel, passo a tutejar-te. Dona bo llegir en castellà quan l'escriptor domina el seu idioma com ho fas tu, paraules i frases que em sorprenen perquè són expressives, contundents, emotives...Diuen les crítiques que has escrit una novel.la sobre la Guerra Civil. Jo diria, no sé si estaràs d'acord, que és més la història d'uns personatges amb el rerefons de l'enfrontament, la vida de les persones trencada per la violència . Tu m'has fet veure els carrers, els habitants de Madrid, la ciutat universitària... com si ens hi estiguéssim passejant durant l'any que va precedir el 18 de juliol.
Així diria que el nus de la novel.la és la relació clandestina entre l'arquitecte Ignacio Abel i la seua amant, l'americana, Judith Biely. M'encanta com expliques el seu amor, el seu desamor...la frustració d'estar tan enamorat i haver d'amagar-se del món. Ahir llegia un dels seus encontres -una conversa en una cafeteria- i m'anava aturant perquè veia el que m'explicaves, sentia el que ells sentien, interpretava els gestos que descrivies i volia seguir i parar-me en aquelles ratlles en concret. Un plaer, sens dubte.
Aprofito per manifestar-te la meua admiració perquè explicar tot un any de forma retrospectiva i des del record de l'Ignacio esdevé complicat però ho fas d'una manera genial i malgrat viatgem del present al passat i del passat al present no tinc la sensació d'embolic o d'estar perduda dins la història.
Ja veus que m'agrada però vaig lenta. Potser és una de les seues dificultats. Però me l'acabaré i en faré una ressenya.


kweilan del bloc Llibres llegits i per llegir.

6/1/10

El meu regal!

Finalment s'han descobert els blocaires invisibles i jo era la blocaire invisible d'un bloc desconegut per mi fins ara. Aquí el teniu:






Tres persones que van decidir fa més d'un any escriure en un bloc les seues experiències dins del camp de les relacions humanes on encara com diria algú tot està per fer i per descobrir. Allà van anar ells i amb valentia i sinceritat ens ho han explicat al món de la blogosfera.

Van començar deixant-me algunes pistes però la seua carta de presentació va ser aquesta:


Kuan he sabut a qui havia de fer el regal
Wow! m'he quedat sense esma
Encertaré o quedaré fatal?
Imaginem... què tal un disc de Supertramp?
L'Anna Karenina en rus?
Ah, no! Ja està, ja ho tinc!
Només li cal una rebeca!
 
No cal dir que em va agradar molt igual que el regal que m'han fet i que ja he pogut penjar. A la dreta, el teniu per s iel voleu veure. Un regal xulíssim! Moltes gràcies!
 
Des d'aquí felicitar l'Alepsi, l'Anna i el veí per aquesta iniciativa que ens ha fet conèixer nous blocs i noves maneres de ser i de pensar.
I a vosal3, una abraçada!!!

I la meua blocaire invisible és...


L'Anna de BibloSfera!!

En una nit màgica com és aquesta de Reis et deixo un regalet. Espero que t'agradi!


Per l'Anna de la Kweilan.





Una abraçada de la teua blocaire invisible i que els Reis et portin tot el que demanis!!

4/1/10

Pista definitiva


Pista n.7:

La meua blocaire invisible té un bloc de ressenyes literàries i durant tres anys i un dia ha estat donant la seua opinió sobre les seues lectures i els seus autors preferits.

Ara ja fins el dia 6 on aquí mateix trobaràs un regalet!

2/1/10

Blocaire invisible. Pista n. 6




Pistes per si el/la meu/a blocaire invisible entra al meu bloc i la llegeix:

Pista 6:

La meua blocaire invisible darrerament fa molt poques visites.

És bastant definitiva perquè us dic que és "ella" i a més que el seu bloc està de vacances. I ja sabeu qui és un dels seus autors preferits. A veure si ella es deixa caure per aquí!!!

Pista 5:

Em dieu que són difícils les meues pistes. A veure què us sembla aquesta:

El Vigo Mortensen m'agrada més que l'Orlando Bloom.

Intenteu  relacionar aquests actors amb alguna peli, la peli amb algun escriptor. I aquest escriptor amb el meu o meua blocaire invisible.
Una abraçada!

Pista 4:

Aquest personatge de la pista 3 és tiet del protagonista principal d'altres novel.les d'aquest autor. Al bloc del meu o meua blocaire invisible hi ha innumerables referències a aquesta obra i a l'escriptor en qüestió.

Pista 3:

Alguna paraula de la següent frase està relacionada amb el nom d'un personatge literari que li encanta:

"Bolso en català es diu bossa"

Pista 2:

Al meu amic o amiga blocaire li agrada moltíssim un autor que a mi no m'entusiasma ni tampoc el tipus de literatura que fa. A aquest autor li han portat alguns llibres al cinema amb un èxit extraodinari.


Pista 1:

 
"El nom del seu bloc té menys de tres paraules: 1, 2 ó 3".