15/6/14

La Roja

Això de "la Roja" no em digueu que no us recorda La caputxeta vermella. O potser sense anar tan lluny podríem pensar en El sari rojo de Javier Moro o si ens posem més tràgics podem recordar On vas, Irina? de la Rosa Maria Pascual basada en l’explosió - ¿ de color roig?- de Txernòbil.
Una imatge també d’aquest color és la que tenim a la ment els lectors i lectores de Rebeca poc abans del final de la novel·la i com Manderley acaba essent destruïda pel foc.  I també per citar un clàssic El Roig i el Negre de Stendhal o la vestimenta rogenca del Fermín de Pas que sedueix la pobra Ana Ozores a La Regenta.
D’un color roig inamovible, injectats en sang, també són els ulls del famós forense irlandès, Quirke, personatge del Benjamin Black, pseudònim de l’estimat John Banville. El Premi Nobel xinès Mo Yan amb Sorgo rojo no es va resistir tampoc a posar aquest color roig com escenari de la seua història. I el mateix García Lorca va tenyir de roig les seues Bodas de sangre
Molt color roig hem vist també a les novel·les de dràcules dels adolescents i podríem recordar la de Déjame entrar del suec John Ajvide Lindqvist que és una mica diferent i ben original.
També tenen aquest color les ferides que es fa la Camille Preaker quan s'autolesiona a Ferides obertes de la Gillian Flynn i també m’imagino roja la barbacoa d’obra que se’ns descriu al jardí de Temps d’estiu del J. M. Coetzee.
Per una mica de roig inventat i falsificat  la nit que es van casar l’Àngela Vicario i el Bayardo San Roman, es va armar una de ben grossa i el Gabriel García Márquez va tenir material per escriure Crònica de una muerte anunciada.
Així que... "La Roja" també ens porta a la literatura. No està gens malament. A què no?

6/6/14

Gràcies!!!


L'editor Lluís Pagès, la Marta Sempere i jo.

Ahir dijous la Llibreria Alibri ens va acollir per fer la presentació de La sergent Anna Grimm. Va estar una estona agradable i de retrobament amb persones de la xarxa i companys de Barcelona que feia temps que no veia. 
Va començar la presentació amb unes paraules de l'editor, Lluís Pagès. Després va seguir la Marta que va recordar com gràcies a Llibres llegits i per llegir i a A la llum d'un fanalet vam començar la nostra coneixença. Qui ens ho havia de dir que ens publicarien un llibre gairebé al mateix temps!
Em va agradar escoltar la nostra estimada Fanal blau, que s'estrenava com a presentadora, parlant de Lleida i de la meua historia i ho va fer molt bé, amb un parlament acurat, ben estructurat i a la vegada molt amè.
Vaig acabar jo mateixa explicant perquè vaig escriure una novel·la negra i per quins motius la vaig ubicar a Lleida i d'altres coses sobre els llibres i el plaer de la lectura que comparteixo amb tots vosaltres.
Crec que va ser una estona ben agradable i això va ser possible gràcies a tots i totes els que ens vau acompanyar.
Així que...

Moltes gràcies!!!



Aquí teniu les dues cobertes.





4/6/14

Demà l'Anna, la Marta i jo a Barcelona!


Presentació de La sergent Anna Grimm

Doncs sí, demà, 5 de juny,  serem a la llibreria Alibri de Barcelona.
Us hi esperem!!!





Llibreria Alibri: Carrer Balmes 26. 
Hora: 7 de la tarda.

1/6/14

Aniversari de bloc: 6 anys!






Sis anys de bloc són molts anys. Si faig memoria el vaig començar amb una gran il·lusió i, com he dit en altres aniversaris, sense saber ni de bon troç l'encertat de la decisió. En principi, la idea era fer les ressenyes literàries dels llibres que m'agradaven o que m'havien agradat. Però, també vaig començar a participar en blocs d'escriptura com el de Relats Conjunts o les Històries veïnals o els 365 contes, un any de contes.
A poc a poc, gràcies a vosaltres,  em vaig anar atrevint a escriure coses més llargues que com sabeu han acabat en La sergent Anna Grimm. El dia de la presentació a Lleida, aquest bloc va tenir un paper important en el relat del que vaig explicar. I quan a Pagès editors em van dir que escrigués un petit currículum per la coberta, si alguna cosa tenia clara que hi havia de ser era l'existència d'aquest bloc i així hi figura.
Malauradament no tot es pot tenir en aquest món i les hores que hi dedicava al bloc van passar a ser pràcticament en exclusiva de l'Anna Grimm. Però, m'estimo tant aquest bloc que encara que sigui poc he anat publicant i així ho continuaré fent.
I, estimat bloc, Felicitats...perquè avui és el teu aniversari i ja tens sis anys!!!

27/5/14

Bellprat Fira del Llibre

Aquí us deixo el programa per si us pot interessar donar-li un cop d'ull.

                                 
 
http://www.amicsdebellprat.cat/images/yootheme/vila2014/Programa/Programa2014.pdf


Passejar per un poble on els protagonistes principals són els llibres ha de ser una experiencia ben agradable. Una manera preciosa de demostrar l'amor als llibres.
Particularment no cal dir que estic molt il·lusionada de participar-hi!!!
 
 

21/5/14

Presentació de El Plagi a Lleida

Ahir a la Llibreria Caselles de Lleida va tenir lloc la presentació de El Plagi de la Sílvia Romero. L'autora m'havia demanat que l'acompanyés i vaig acceptar encantada.
 
 Sílvia Romero i El plagi
 
Ja vaig escriure la meua opinió sobre el llibre a la ressenya que en vaig fer  i això va ser la base de la meua introducció al parlament de la Sílvia.
 
 
                                                                Aquí ens teniu a les dues!
 
Per la seua part, la Sílvia ens va explicar particularitats del seu procès creatiu però també va comentar detalls de com va conèixer la Ma. Dolors Orriols (1914-2008) i com el fet de contactar amb ella li va donar la idea per la seua novel·la. Va ser el seu parlament una reivindicació de la vàlua d'aquesta escriptora a qui la Sílvia ha dedicat El plagi.
 
                                                            Maria Dolors Orriols
 
 També vam escoltar com ella viu l'escriptura i no hi ha dubte que ens va transmetre la passió i el gust per aquest ofici que porta dins des de sempre.
 
La Sílvia ens va fer passar una estona agradable i molt enriquidora i des d'aquí li agraeixo la seua visita a les terres de Lleida i li desitjo un gran èxit amb la seua novel·la.
 
                                                                La Sílvia, signant.
 
I si encara no l'heu llegida, animeu-vos!!!

14/5/14

Vila del Llibre de Bellprat 2014

Bellprat, els propers dies 31 de maig i 1 de juny, es convertirà en l’única Vila del Llibre de Catalunya. No coneixia aquesta iniciativa de Bellprat si no hagués estat perquè l'Editorial Pagès hi participa amb diferents actes, entre ells, la presentació de La sergent Anna Grimm.

I de què es tracta exactament? El seu origen estaria en els Book Town anglosaxons en què pobles petits esdevenen per unes hores un escenari ple d’exposicions de llibres i de llibres de vell, xerrades amb autors, conferències, presentacions de novetats, tallers... i de tot el que es pugui relacionar amb aquests estimats amics que són els llibres.
Bellprat ja està preparant aquesta setena edició... Us animareu a passejar pels seus carrers?

Més informació a: www.amicsdebellprat.cat


13/5/14

La sergent Anna Grimm a Barcelona!




Doncs sí, La sergent Anna Grimm viatjarà a Barcelona el proper dia 5 de juny i farà la seua presentació a la Llibreria Alibri, al carrer Balmes 26, a les 7 de la tarda.

La presentació anirà a càrrec de la Marta Sempere, blocaira i poetessa, qui recentment ha publicat el seu primer llibre de poemes Fils de vidre.

Comenceu a mirar l'agenda, a veure si podeu fer un foradet!

Us seguiré informant...



 

11/5/14

Quan jo tenia cinc anys em vaig matar (2013)


 

Aquesta tarda quan em faltaven unes pàgines per acabar aquesta novel·la del Howard Buten, amb excel·lent traducció d’Albert Folch, un veí de 10 anys ha pujat amb l’ascensor amb mi. Els dos sols. No havia parlat mai amb aquest nen perquè fa poc que viu a la casa i sempre l’havia vist amb els seus pares. Mentre pujàvem m’ha mirat i m’ha dit:

-Estoy deprimido.
I jo, sorpresa, li he preguntat perquè.

-Porque ahora tengo que ponerme con los deberes.
He fet cara de circumstàncies. No he sabut ben bé què dir.

I casualment aquesta anècdota encaixa molt bé amb la novel·la de Buten. Perquè de vegades el món dels nens i el món dels adults no tenen cap punt en comú. El protagonista de Quan jo tenia cinc anys em vaig matar és un nen de 8 anys que ens explica una sèrie de vivències des de la seua perspectiva. Una perspectiva que ens fa pensar en el nen de El curiós incident del gos a mitjanit, nens que no entenen la societat en què viuen i que els hi costa establir llaços o ponts de comunicació. El Burt té una fantasia portentosa i una emocionalitat que el fa descontrolar-se i provocar situacions caòtiques. És una història agredolça perquè el Burt té i tindrà problemes però de vegades ens sorprèn amb les seues ocurrències i has de parar la lectura perquè no pots parar de riure.

Es tracta d'una novel·la que es llegeix bé i que convida a la reflexió sobre aquesta societat complicada per als nens i sobre l’univers dels infants, de vegades, també massa incomprensible per a nosaltres, els adults.

29/4/14

Rèquiem per a contrabaix (2014)



Mercè Saurina és una autora gironina que l'any passat amb la novel·la Rèquiem per a contrabaix va guanyar el 25è Premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa 2013.
Em van demanar si volia fer la presentació. Era com comentar un llibre com faig al bloc però amb l'autora, una persona encantadora, al davant. Com ja us podeu imaginar una sensació ben diferent.
Vaig trobar aquesta història una petita joia. És una narració de poc més de cent pàgines que ens explica una història dura i intensa. I que ens commou plenament.
La protagonista, la Lys, és una contrabaixista a la que coneixem en diferents moments de la seua vida. A través de les pàgines de la novel·la, assistim a les seues expectatives de futur tant professionals com personals, a les seues il·lusions i a les seues esperances de joventut.
La Lys lluita per tirar el seu projecte de vida endavant. Una  vida que se li va complicant de forma excessiva. Com a lectors i lectores ens adonem dels seus errors i com de vegades s’enganya ella mateixa davant d’una realitat que no vol admetre. Llegim com  la noia virtuosa del contrabaix , enamorada de la música i del seu mar de l’Escala, esdevé una dona adulta rodejada d’una sèrie de circumstàncies molt, molt enrevessades que ara no desvetllaré. Circumstàncies que la duen a un carreró sense sortida. O al menys és el que pensa ella.
La lys ha de prendre decisions. I què fer davant situacions límit? Com actuar? No tothom es comportaria com ella. Les persones som diferents. I segons els nostres raonaments podem actuar d’una forma o altra. Potser no actuaríem com la protagonista, però la Mercè, l’autora, sap portar-nos molt bé allà on vol que anem. Ens fa sentir la tensió, la ràbia, la desesperació i també la impotència de la protagonista. I el patiment. I patim amb ella. D’això no hi ha dubte.
I així arribem a un desenllaç sorprenent, un final que capgira la història i que ens deixa reflexionant... Faríem com ella?

27/4/14

Booktrailer La sergent Anna Grimm

Aquí us deixo el booktrailer de la meua novel·la que em va fer una companya de l'institut de forma totalment desinteressada i que li agraeixo profundament.
 

video
 
 
Espero que us faci entrar ganes de llegir la novel·la i ja us donaré notícies de la presentació a Barcelona.
 
 

 

26/4/14

Els meus llibres de Sant Jordi





Realment va ser un Sant Jordi diferent. Vaig signar bastants exemplars,  i parlar amb els lectors i lectores del meu llibre és molt emocionant. No vaig poder badar com altres anys però sí que, com cada Diada, em van regalar i em vaig autoregalar que no va mai malament. Us poso la llista a veure què us sembla:

Em van regalar:

- Matar el meu pare.- Carina Bergfeldt

Em vaig autoregalar:

- Atardecer en Sussex y otros escritos.- Virginia Woolf
- Los niños se aburren los domingos.- Jean Stafford
- Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.- Howard Buten
- Dies de frontera.- Vicenç Pagès i Jordà.

Vaig regalar:

- Desig de xocolata.- Care Santos
- Els ambaixadors.- Albert Villaró
- Els Clark.- Josep Ma. Quintana

I a tots i a totes que vau regalar La sergent Anna Grimm, moltes gràcies!!!

I vosaltres? Hem coincidit en algun? Què em recomaneu?

Bones lectures!!!

22/4/14

Bona Diada de Sant Jordi!!!

 
 
 

Aquí us deixo una selecció de llibres de Lleida!!
Feliç dia de Sant Jordi!
 
 
 
 

21/4/14

Un Sant Jordi diferent

 
No puc estar-me de publicar la il·lusió que em fa aquest Sant Jordi. Un dia que sempre m'ha encantat. Veure tots els llibres a les parades és una sensació fantàstica que tots i totes compartim. Sempre és un dia alegre, contents de regalar llibres i roses any rere any.
Però enguany és diferent perquè estaré a l'altre cantó. Signaré llibres i podré parlar amb les persones que compraran el meu llibre i el que és més emocionant de tot, persones que el llegiran. Perquè això és el que més m'agrada. Compartir amb altres lectors i lectores allò que he escrit.
Així que espero aquest Sant Jordi com un dia especial. Si passegeu per Lleida, veniu a veure’m. De 12 a 1 a l’Abacus, a la 1,30 al Punt de Llibre i de 5 a 6 a la Caselles.

 
 

6/4/14

El plagi (2014)


 
Potser creureu que amb aquest títol ja sabeu més o menys de què va la novel·la. Jo també m’ho pensava. Que algú copia alguna cosa. Però no. La novel·la de la Sílvia Romero (Barcelona, 1962), premi “El lector de l’Odissea” de l’any passat, va més enllà de la temàtica que el seu títol indica. La Sílvia ens parla també de com les persones repetim o “plagiem” fins a la sacietat les mateixes conductes, els mateixos models per destacar, per triomfar, per ser famosos.
No seríem éssers humans sense el desig, sense l’ambició i així potser és lícit voler ser el millor, voler destacar en la feina o en qualsevol activitat. Ens hi esmercem... però, si a pesar de tot, som una mitjania o les circumstàncies ens són adverses. Com hem d’actuar?
Què estaríem disposats a fer per ser portada dels diaris? Per pertànyer a la memòria de la cultura del nostre país? Per ser considerats com el número u?
La Sílvia ens mostra uns personatges que tenen molt clar quina és la resposta a aquestes preguntes. Personatges, moguts per  la fam de l’èxit, l’egoisme o la gelosia que no tenen massa escrúpols. No és una societat agradable la que ens descriu però no la tenim lluny. Una visió crítica i àcida que la Sílvia situa en dos moments històrics: Passat i present que s’alternen al llarg de la narració fent de la lectura d’aquesta història unes hores entretingudes i a la vegada plenes de reflexió.
Us la recomano!!!
 
 

2/4/14

La presentació



Ahir vaig fer la presentació de La sergent Anna Grimm a la Biblioteca de Lleida. L’escriptor Josep Borrell em va acompanyar en aquesta tessitura. No cal dir que va ser una estona emocionant i molt agradable. Sentir parlar del teu propi llibre i poder explicar també l’experiència d’escriure a un auditori que et coneix i que t’aprecia és molt il·lusionant. Us deixo unes fotos. L’editorial m’ha proposat fer una presentació a Barcelona una vegada passat Sant Jordi. Ja us aniré informant.
 
 


Des d'ahir ja està a les llibreries!!!

31/3/14

La meua novel·la!




Després del procés d’edició que ha durant alguns mesos, aquesta setmana arribarà la meua novel·la a les llibreries.
La sergent Anna Grimm, publicada per Pagès editors, és una novel·la policíaca que està ambientada a Lleida, la ciutat on visc. Us poso el resum que vaig redactar per la contracoberta perquè us feu una idea de l’argument:

Lleida es desperta amb un assassinat que només serà el començament d’un malson. Un assassí en sèrie assetja els lleidatans? La sergent dels Mossos Anna Grimm haurà d’esclarir el misteri. Però l’Anna té els seus propis fantasmes personals. La seua germana Clara fa temps que va desaparèixer sense deixar rastre i sense que ningú n’hagi pogut esbrinar les causes. La investigadora s’haurà de sobreposar als seus problemes i haurà de lluitar perquè no enterboleixin el camí cap a la resolució dels crims que terroritzen la ciutat.
Demà la presento a la Biblioteca Pública de Lleida i en el meu parlament faig una referència al bloc. Perquè crec que sense el bloc, mai no hagués pogut escriure aquesta història. Sense els ànims i sense les vostres valoracions tan generoses  de les meues ressenyes o contes no hagués agafat la confiança que es necesita per tirar endavant una novel·la llarga com aquesta. Ja veieu! Em vau donar força i us estic profundament agraïda.
Si la llegiu, ja em direu si us agrada!
 

20/2/14

Dos taüts negres i dos de blancs (2013)

L’autor Pep Coll havia de visitar el meu club de lectura per parlar del seu darrer llibre Dos taüts negres i dos de blancs. Una  vegada ho ha fet us vull comentar aquesta excel·lent novel·la basada en uns fets reals.
L’any 1943 una família va ser assassinada a la zona del Pallars i el seu crim va quedar impune. Anomenar els morts era tabú i amb el temps van quedar oblidats. Pep Coll, nascut a la zona, ho recordava com un assumpte d’aquells que tothom els sap però ningú no en parla.
Va decidir investigar, buscar testimonis, documentació de l’època i va creure que podia ser matèria per una novel·la que ha estat publicada recentment.
Pep Coll ha fet una aproximació als fets i ens ho relata amb el seu estil senzill i acurat. A partir dels personatges crea un món mig literari mig verídic que ens endinsa totalment en aquella època i en aquelles terres.
Segurament més d’un pensarà en la novel·la de Truman Capote A sang freda i la recerca de l’escriptor americà sobre els perquès que duen els homes a matar sense cap tipus de remordiment. Alguns punts en comú i alguns de molt equidistants però val la pena de rellegir el clàssic del Capote i llegir el de Pep Coll. És interessant adonar-nos de com un mateix tema de partida  es pot tractar i estructurar de forma diferent.
També recomano als responsables de clubs de lectura de comptar amb la presència del Pep Coll. Apart de ser un brillant orador, té a la butxaca moltes anècdotes sobre aquesta novel·la. Des de com van reaccionar els descendents dels assassins davant la veritat dels fets o l'emotiu homenatge a la dissortada família, tribut en forma de làpida que els va posar el Pep Coll al cementiri d’Herba-savina. 
Des de la publicació de la novel·la, les flors no hi falten.


3/1/14

Llibres 2013


 
 
 
M’encanta llegir aquests llistats de llibres que publiquem els blocaires. Reconec que hi ha molta curiositat però també interès per agafar idees de futures lectures. La meua llista és la següent:
    - Luciérnagas.- Ana Ma. Matute
    - Victus.- Albert Sánchez Piñol
-      Stoner.- John Williams
-      Perduda.- Gillian Flynn
-      Intemperie.- Jesús Carrasco
-      Els convidats.- Emili Teixidor
-      Instrucciones para una ola de calor.- Maggie O’Farrell
-      La saga del Comissari Ricciardi (estiu, tardor, primavera i hivern).- Maurizio de Giovanni
-      Els germans Burgess.- Elizabeth Strout
-      El ninot de neu.- Jo Nesbo
-      Los buenos suicidas.- Toni Hill
-      Canícula.- Estanislau Fons
-      Sissí emperatriz contra su voluntad.- Brigitte Hamann
-      No et refiïs de Peter Pan.- John Verdon
-      Mujer de barro.- Joyce Carol Oates
-      La verdad sobre el caso de Harry Quebert.- Joël Dicker
-      El fals somriure.- Mari Jungsted
-      Els vigilants del far.- Camilla Lackberg
-      Joc de Trons (I).-  RR Martin George
El guardián invisible.- Dolores Redondo
-      La marca del meridiano.- Lorenzo Silva
   -  Peores maneras de morir.- Francisco González Ledesma
-      En una sola persona.- John Irving
-      L’última fugida.- Tracy Chevalier
-      El adversario.- Emmanuel Carrère
-      Terra.- David Vann
-      Dos taüts negres i dos de blancs.- Pep Coll
 
 
És una llista modesta, sobretot si la comparo amb algunes d’altres anys. He dedicat molt temps a la correcció de la meua novel·la que sortirà d’aquí a poc temps. No cal dir la il·lusió que em faria –i una certa por també- que l’any vinent figurés en alguna de les vostres llistes de llibres llegits.

Des del meu bloc us desitjo un excel·lent any ple de lectures!!!