11/5/14

Quan jo tenia cinc anys em vaig matar (2013)


 

Aquesta tarda quan em faltaven unes pàgines per acabar aquesta novel·la del Howard Buten, amb excel·lent traducció d’Albert Folch, un veí de 10 anys ha pujat amb l’ascensor amb mi. Els dos sols. No havia parlat mai amb aquest nen perquè fa poc que viu a la casa i sempre l’havia vist amb els seus pares. Mentre pujàvem m’ha mirat i m’ha dit:

-Estoy deprimido.
I jo, sorpresa, li he preguntat perquè.

-Porque ahora tengo que ponerme con los deberes.
He fet cara de circumstàncies. No he sabut ben bé què dir.

I casualment aquesta anècdota encaixa molt bé amb la novel·la de Buten. Perquè de vegades el món dels nens i el món dels adults no tenen cap punt en comú. El protagonista de Quan jo tenia cinc anys em vaig matar és un nen de 8 anys que ens explica una sèrie de vivències des de la seua perspectiva. Una perspectiva que ens fa pensar en el nen de El curiós incident del gos a mitjanit, nens que no entenen la societat en què viuen i que els hi costa establir llaços o ponts de comunicació. El Burt té una fantasia portentosa i una emocionalitat que el fa descontrolar-se i provocar situacions caòtiques. És una història agredolça perquè el Burt té i tindrà problemes però de vegades ens sorprèn amb les seues ocurrències i has de parar la lectura perquè no pots parar de riure.

Es tracta d'una novel·la que es llegeix bé i que convida a la reflexió sobre aquesta societat complicada per als nens i sobre l’univers dels infants, de vegades, també massa incomprensible per a nosaltres, els adults.

5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Me'l anoto , mai m'han decebut els llibres que he llegit i que tu recomanaves, ara prou la feina em surt per les orelles i aquest any tinc un bon munt de llibres per llegir...( i el teu!!)

Elfreelang ha dit...

ah i quan hagi llegit el teu llibre miraré d'escriure una ressenya ( aquest és el comentari número 2 que segueix l'anterior)bon diumenge!

XeXu ha dit...

M'has passat a davant per poc. Aquest llibre serà el següent a caure a les meves mans, després que acabi el que llegeixo ara. Me'n parlaven bé i em van fer venir moltes ganes de llegir-lo, així que s'ha saltat la llista de pendents a la torera. Tinc ganes d'agafar-lo, després de llegir-te, encara més, i mira que el d'ara també m'està agradant!

roselles ha dit...

Quina gràcia el teu veí, pobret! hehehe
M'encanta aquesta editorial. Tinc un quadern de passatemps per adults seu, i vaig llegir Signatura 400 pel club de lectura del meu poble. Tot amb bon resultat, recomanable.
Aquest fa temps que li tinc ganes i m'has fet entrar encara més ganes, a veure si m'acabo d'animar.

Salutacions!

kweilan ha dit...

Elfreelang.- Quina il·lusió que ja el tinguis. Espero que t'agradi aquesta historia de Lleida. Una abraçada!!

XeXu.- Doncs una vegada que coincidim a veure si ens agrada als dos. Una abraçada!!!

roselles.- M'apunto aquest llibre i buscaré més coses d'aquesta editorial que sembla interessant. Moltes gràcies per la recomanació!!!