19/9/12

El Llibre del llamp (2012)


 

 
Us atreviríeu a fer un viatge a la Lleida del segle XIII? La Lleida que va veure construir la Seu Vella i que va ser testimoni de la convivència entre les cultures cristiana, jueva i musulmana?  
Segur que si ho feu,  ho trobareu interessant.  I més quan aquest viatge el podeu realitzar endinsant-vos en una història d’assassinats de nenes hebrees que té atemorit el barri del Call de la ciutat.
 
Qui serà l’assassí? Quin paper hi tenen els secrets de l’alquímia i de la càbala? Quins motius hi ha per aquestes morts absurdes?  Preguntes que ens fem al llegir El Llibre del llamp, la darrera obra de l’autor lleidatà Quim Garcia Albero.
Pensareu que és una altra novel·la negra. I tindreu raó però a El Llibre del llamp l' acompanya un luxe de detalls i una fantàstica documentació  que el fa diferent i que fa que gaudim del relat des del principi. Misteris i enigmes amb el marc històric de la Catalunya del rei Jaume I que ens atansa a la narració i ens la fa molt real.
En algun moment pot semblar una crònica freda, acció i esdeveniments, però hi ha una sensibilitat latent al llarg de les pàgines que al final esclata en un final que no decep en absolut.

Us agradarà!

10/9/12

Bona Diada!

 
 
11 DE SETEMBRE DE 2012: DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
 
 
 
 
Que tinguem tots una gran Diada!!!

7/9/12

Efectes col·laterals


 

Desconec si us passa a volsaltres, però quan estic llegint una novel·la i els personatges parlen o escolten alguna cançó o algun fragment d’òpera, m’agrada buscar-la i escoltar-la, sobretot si la desconec. Així vaig descobrir fa molt temps el Chet Baker, música preferida de l'inspector Bevilacqua, detectiu creat pel Lorenzo Silva.
Igualment, si per motius de l’argument es comenta algun quadre o algun pintor... de seguida me’n vaig a imatges del Google i el busco. I de vegades es fan troballes fantàstiques.
Em trobava llegint una de les últimes històries de la Mari Jungstedt, L’art de l’assassí (2011), quan un interès col·lateral dins meu va fer-se més important que saber qui era l’assassí. Si més no, per una estona.
 
Com que el cadàver inicial és el propietari d’una galeria d’art, aquesta autora  de novel·la negra ens obre un camí al coneixement de diferents artistes suecs: Georg Pauli, Isaac Grunewald, Nils von Dardel i Anders Zorn.
Li estic agraïda a l’autora sueca pels casos del detectiu Knutas que trobo entretinguts però encara més per apropar-me a l’obra d’aquests pintors.
Us en deixo una petita mostra de l’ Anders Zorn.
 
 
 
 

5/9/12

Una casa amb piscina (2012)


 
De Herman Koch (1953) vam llegir El sopar (2009), una història que ens va provocar un neguit difícil d’oblidar. Ara aquest autor ha publicat Una casa amb piscina i un dels temes centrals és el mateix. La relació entre pares i fills, el amor als fills i com aquest influeix en la nostra percepció de la realitat fins al punt de fer-nos comportar sense seny ni sentit comú.
Però Una casa amb piscina és més ambiciosa. A més de ser un llibre amè i entretingut, també vol ser un retrat de les relacions socials, d’amistat i de parella. De com la superficialitat s’ha instal·lat en les nostres vides i de com actuem d’una forma quan en realitat els nostres pensaments no tenen res a veure amb el que diem o fem.
Què ha passat amb la sinceritat? Amb el plaer d’una relació franca? Amb ser el que realment som? Això es pregunta l’autor i d’acord amb el que llegim desconfia de trobar-ho en la nostra societat.