2/11/15

El sostre d’ombra (2015)






Un viatge a Islàndia va propiciar que l'escriptor de Vilanova i la Geltrú, Juan Carlos Borrego (1967), comencés a escriure la seua darrera novel·la El sostre d'ombra. La narració se situa l'any 2008 a Reykjavik i amb la crisi dels bancs islandesos com a rerefons. Ens assabentem de la vida de l’Helga i del seu marit, el Fjalar. Una vida rutinària que no els acaba d'agradar, dels seus desigs de tenir una existència diferent, de les seues frustracions... Però de sobte, tot es capgira i el lector se sent sacsejat, la història pateix un daltabaix que ens obliga a composar de nou el relat i gairebé a tornar a començar. 

Paral·lelament hi ha la crònica d’una ossa polar i els seus dos cadells i la seua lluita per sobreviure. Una lluita que esdevindrà el símbol del patiment que suposa  la destrucció del seu hàbitat natural per culpa de l'home i de les seues nefastes actuacions.

Una prosa plena de lirisme que contrasta amb el tema dur que planteja. Un horitzó sense massa esperances si no s'hi posa remei. A què ens durà la lluita contra la naturalesa, què comportarà l'escalfament climàtic? Ens pensem que ens en sortirem sense conseqüències?
Una narració àgil, plena de canvis, que ens sorprendrà i que no ens deixarà indiferents.


5/10/15

En la mort de Henning Mankell


Fa un temps vaig escriure un post parlant del Henning Mankell, un dels meus autors referents. Li vaig dedicar diverses entrades però he recuperat aquesta que vaig titular "Llibertat". Em queixava aleshores de la soledat que sentia com a lectora per no tenir més al Kurt Wallander. Avui ens hem quedat sense l'autor i des d'aquest humil blog li desitjo que es trobi a l'Olimp amb el Kurt Wallander i que gaudeixin de l'eternitat ben feliços mentre aquí ens quedem amb les seues obres i les seues històries que és molt. Més que molt.





Llibertat

Cervantes va ser lliure per matar el seu personatge més famós perquè així es va assegurar que ningú se’l podria fer seu. Unamuno es prenia la llicència de sortir al final de la seua narració Niebla com un Déu que podia discutir el destí dels protagonistes...
Ve el tema aquest de la llibertat dels autors perquè estic llegint El xinès de Henning Mankell i és una novel·la que es llegeix molt bé, interessant en els dos mons tan diferents que presenta...però no puc fer res...Enyoro el Kurt Wallander...El Mankell va exercir la seua llibertat d’autor i va decidir que no volia escriure cap més altra història d’aquest policia de Malmö... i el trobo a faltar.
Trobo a faltar aquest antiheroi, mal vestit, fumant com un descosit en aquell sofà rodejat de cerveses amb el telèfon que el despertava sempre quan només feia uns minuts que s’havia pogut adormir.
Trobo a faltar aquell desassossec constant que li permetia estar alerta sempre, aquella mena d’intuïció especial que l’avisava de què algun detall de la investigació se li havia escapat.
Trobo a faltar els seus remordiments i les seues ganes impossibles de portar una vida més ordenada...
Són els creadors, ells inventen, ells decideixen...però ens quedem tan orfes!

29/9/15

Besòs Mar (2015)




Va ser inevitable quan vaig tenir la darrera novel·la del Lluís Bosch (1964) a les mans, Besòs Mar, tenir un record per la magnífica Aire brut (2013) que havia llegit feia poc temps. Poques històries són capaces de submergir-te en una atmosfera tan fosca i tan terrible com ho fa l'autor quan descriu els passadissos i despatxos del que devia ser la comissaria de Laietana en ple franquisme. El llistó l'havia posat molt alt i ara... Què em trobaria a Besòs Mar?

D'entrada un assassinat a la platja, un policia que té ganes de jubilar-se, els mossos d'esquadra que comencen a implantar-se a Catalunya... Però també remordiments que roseguen l'ànima i que no deixen viure. Somnis que mai no arribaran a fer-se realitat, personatges  presoners del passat que mai no s'alliberaran. Una història negra perfecta que condueix Lluís Bosch. Un autor de paraula precisa, frase densa i text seductor.

I és que el lector se sent atrapat en la història i,  potser inconscientment mentre està llegint, busca un camí on trobar llum o una mica de llibertat però no pot. Enganxat a cada una de les línies fins la darrera pàgina. Com va recordar el mateix Lluís Bosch en una cita d'Edgar Allan Poe : “Jo llegiré i vostè m'escoltarà; i d'aquesta manera passarem junts la terrible nit”.

És així com m'he sentit. Us la recomano.


20/9/15

Presentació a Lleida






El dimecres 23 de setembre faré la presentació de El misteri del bressol buit a Lleida. M'acompanyarà l'editor Lluís Pagès i l'escriptora Marta Alòs. No cal dir la il·lusió que em fa presentar aquesta nova aventura de l'Anna Grimm davant un bon grapat d'amics i amigues que em faran costat en un dia ben especial per a mi.

14/9/15

Torna la sergent Anna Grimm!!!






Doncs sí. El dia 7 de setembre vaig fer la presentació oficial a la Setmana del llibre en català d'enguany del nou llibre de la sergent Grimm El misteri del bressol buit. Em pregunta la nostra amiga Fanal Blau que com va anar i la veritat és que va ser una estona molt agradable. Hi va haver molt públic -no sé si hi eres, XeXu-  i he de destacar la il·lusió que em va fer que vingués l'Elvira de "Si dubto és que sóc, si penso és que sóc" i els minuts que vam tenir per parlar i per saludar-nos.



Tota la tarda estava dedicada a la novel·la negra. Hi va haver una taula rodona dedicada a les noves veus. També hi va haver la presentació del llibre Noves dames del crim que recull una antologia de contes en què també hi participo amb el conte Amors de mare juntament amb altres tretze escriptores que han escrit uns relats especials per l'ocasió i que valen la pena de llegir.


A continuació, em vaig quedar al mateix escenari, la plaça de l'escriptura, amb l'editor de Pagès editors, Lluís Pagès, i l'escriptor Sebastià Benassar, que em van acompanyar en aquesta presentació. Vam parlar del llibre, de l'argument, dels temes però sobretot de l'Anna Grimm, un personatge molt potent i que apareix en aquest segon episodi, des de la meua opinió, més bastit i més aprofundit. I ja només queda desitjar que us agradi força si teniu ocasió de llegir-la!!! 




Aquí us deixo la ressenya del Sebastià Benassar que en va fer de la novel·la a la revista Bearn:


Una abraçada i si podeu fer-me arribar la vostra opinió!!!

1/9/15

Segona novel·la: El misteri del bressol buit


Aquest mes sortirà el meu segon llibre: El misteri del bressol buit que es presenta a Barcelona dins els actes de la Setmana del llibre en català.
Si teniu una estona, us espero el dia 7 de setembre a les 19,30 a l'avinguda de la Catedral. Continuo amb les aventures de la sergent Anna Grimm que es torna a trobar en dificultats. És també un thriller com el primer de la sèrie i que espero que us agradi si us decidiu a llegir-lo.
Una abraçada a tots i a totes!!!




La novel·la està esperant que vingui algun lector i comenci a llegir!!!

6/8/15

Intromissions?



Aquest estiu em vaig proposar llegir entre altres coses, la saga de l’inspector Martin Beck. Aquest personatge va ser creat pel matrimoni suec Maj Sjöwal i Per Wahlöö i el van desenvolupar en 10 novel·les des de 1965 a 1975. Són un referent en la novel·la negra i es consideren un antecedent de l’inspector Kurt Wallander del Henning Mankell. La primera va ser Roseanna (1965) que, si heu llegit Irène del Pierre Lemaitre, us sonarà perquè és una de les novel·les que s’esmenten a la de l’autor francès.
Ara estic per la sisena ja. Es titula Asesinato en el Savoy ( no hi ha malauradament traducció catalana de tots els títols) i curiosament el Martin Beck, que normalment fa la seua feina a Estocolm, s’ha de traslladar a Malmö i s’instal·la a la comissaria de la ciutat. Allà treballa amb el policia Per Mänsson. I com a lectora fidelíssima de Mankell, en algun moment em penso que el Kurt Wallander entrarà a les dependències policials i que agafarà les rendes de la investigació. O que quan el Martin Beck camina per Malmö es creuarà amb el Wallander i comentaran el cas. Però el Kurt Wallander potser ni tan sols existia a la imaginació del seu creador i malgrat això no puc deixar de pensar “eh, Martin Beck... que aquest despatx és del Wallander!”.


8/3/15

También esto pasará (2015)




Se  n’ha parlat molt d’aquesta novel·la i de seguida s’ha enfilat als primers llocs dels llibres més venuts. El tema del dol per la mare desapareguda sempre em crida l’atenció. I em vaig comprar el llibre de la Milena Busquets, una història en què la Blanca, un alter ego de l’autora, ens explica la seua vida personal quan la mare ja no hi és.
Pot semblar una història quotidiana o una història massa llegida o massa escoltada. Fins i tot una història sensiblera. Però no ho és. És una obra d’una persona que s’enfronta al buit del futur i ho fa com pot. Que al cap i a la fi és com ho fa tothom.
Les emocions sempre són les mateixes. Ningú no se’n pot inventar cap de nova i la Blanca o la Milena tampoc no ho fa. Enyorament, culpabilitat, angoixa, felicitat... Tot hi és present.
Però, aquests sentiments que ens reflecteix l’autora van més enllà de la seua experiència vital, del seu dia a dia. Són capaços de traspassar la frontera entre escriptora i lector i així, gràcies a la màgia de la literatura, els lectors ens reconeixem en moltes de les ratlles o pàgines que devorem des del començament absolutament atrapats en un món que també és el nostre.

Us la recomano!!!