31/12/10

La meua llista de 2010.

Aquí us deixo les meus lectures de 2010. Així com la primera meitat de l'any, vaig portar un ritme bo, després de l'estiu he tingut la sensació que no n'he trobat molts que m'enganxessin. N'he començat alguns que tinc abandonats, esperant una millor oportunitat i que per suposat no estan a la llista. En destacaria alguns, però el que més em va impactar és Un equilibri perfecte que em va agradar moltíssim. Ara he començat El cementerio de Praga de l'Umberto Eco que serà el títol amb el que creuaré aquesta mena de salt en el temps que ens imaginem cada any. Us desitjo un 2011 ple de lectures fantàstiques i enriquidores i des d'aquí una abraçada molt forta a tots i a totes!!!

Black and Blue.- Ian Rankin
Brooklin.- Colm Tóíbin.
Bilbao-New York-Bilbao.- Kirmen Uribe.
Diario de una ama de casa desquiciada.- Sue Kaufman.
El curiós incident del gos a mitjanit.- Mark Haddon.
El gatopardo.- Tomas di Lampedusa.
El gran mundo.-David Malouf.
El primer dia de les nostres vides.- Teresa Roig.
El mito del eterno retorno.- Mircea Eliade.
Els guardians del llibre.- Geraldine Brooks.
El sari rojo.- Javier Moro
Els jugadors de whist.- Vicenç Pagés i Jordà.
Els llops.- Francesc Puigpelat.
Els vençuts.- Xavier Benguerel.
Fora de lloc.- Marta Cardona.
Historias de sujetadores.- Anabel Consejo
Invisible.- Paul Auster.
Jernigan.- David Gates
La dona de verd.- Arnaldur Indridason
La dona que fugia de la boira.- Albert Llimós
La estrategia del agua.- Lorenzo Silva.
La India.- Mircea Eliade.
La India en el siglo XXI.- Pavan K. Varma
La isla.- Giani Stuparich.
La llibreria.- Penélope Fitzgerald.
La noche de los tiempos.- Antonio Muñoz Molina.
La pedra de paciència.- Atiq Rahimi.
La princesa de gel.- Camila Läckberg
L'última nit a Twisted River.- John Irving
Les edats perdudes.- Judit Pujadó.
Les noies de Shangai.- Lisa See.
Les portes del paradís.- Yiyun Li.
Lo diccionari lleidatà-català.- Ferran Montardit i altres.
Los renglones torcidos de Dios.- Torcuato Luca de Tena.
Mar de roselles.- Amitav Ghosh.
Marina.- Carlos Ruiz Zafón.
Nocturno hindú.- Antonio Tabucchi.
Olive Kitteridge.- Elizabeth Strout.
Pasaje a la India.- E.M.Forster.
Passió índia.- Javier Moro.
Records d'una altra vida.- Mary Higgins Clark.
Txevengur.- Andrei Platónov.
Un eco lejano.- Val McDermid.
Un equilibri perfecte.- Rohinton Mistry.
Van venir com orenetes.- William Maxwell.
Verd Aigua.- Marisa Madieri.
1969.- Jerónimo Tristante.

30/12/10

Els jugadors de whist (2009)

El darrer llibre de la meua llista és de Vicenç Pagès i Jordà (1963). L'autor situa la història del protagonista, Jordi Recasens, a Figueres, ciutat on viu i que té una rellevància important dins la novel·la. Escenari de les seues aventures amb els amics del whist, escenari del seu primer amor i de la seua decepció quan ja ha complit els 40.
No em posaré amb la manera original i creativa de la seua narrativa ni tampoc en el munt de referències culturals que hi ha al llarg de la novel·la sinó que el que destacaria per damunt de tot és com ens explica el pas del temps. Ho fa amb fluïdesa, amb saviesa però ho fa com si fos el teu propi pas del temps. Aquest home creix, es fa gran, es casa....davant teu i en alguns moments t'hi pots sentir reflectit. Qui no ha sentit l'enyorança, la melangia, la decepció i el desamor?
Pagès i Jordà, de la vida del Jordi Recasens, en fa una excusa per contar-nos la vida d'una generació o potser la vida de totes les generacions. Com les expectatives, les fantasies o el futur que ens engresca quan som petits, quan encara no sabem que és això que en diuen “vida”, a poc a poc es van diluint fins quedar en un conjunt de contrarietats i desenganys.
El Jordi Recasens als 40 anys és un home que ha perdut el nord, que no sap què vol o potser sí però en tot cas no és al seu abast. La vida que ens devora, la vida que ens xucla i que ens deixa sobrevivint com es pot mentre l'existència passa i no som capaços de reconduir-la.
M'ha agradat i sobretot m'ha enganxat. Potser en algun moment, passada la primera meitat de la novel·la, es fa una mica repetitiva però al final agafa embranzida i es llegeix amb interès i ganes.

Gràcies, XeXu!!! I Feliç Any Nou a tots i a totes!!!

22/12/10

Relats Conjunts: La cara de Barcelona


Però quin dia és que ja hi ha una nova proposta dels Relats Conjunts? No pot ser! Ja ha passat un mes? I jo, amb la feina que tinc, de moment no puc pensar en cap relat. M’agradaria participar perquè no he faltat a cap des de fa gairebé dos anys. Però els dies passen i jo, espessa com mai, no se m’acut res. No tinc idees. No tinc paraules.

I si parlés d’un vell cansat de veure l’escultura? No, no, no... que ja ho ha fet l’Assumpta. I si m’inventés un accident? Tampoc, que aquesta idea ja l’ha tingut la Carme. I si pensés en el que ens agrada la nostra ciutat? Tampoc. Alguna cosa sobre el tema ja ho ha narrat el Deric. I algun conte amb la il.lusió de Nadal? No ho sé segur, però em sembla que ho ha fet el Macabeu...Ostres! Ho tens ben merescut, kweilan! Això et passa per llegir les històries dels altres blocaires abans que escriure la teua. I ara què? Ara, res. No hi ha conte, no hi ha idees i m’hauran de posar falta per sosa i per insípida...A veure si aquests dies que vénen m’espavilo.
I mentre tant Bon Nadal a tots i a totes!!!

15/12/10

El curiós incident del gos a mitjanit (2003)


He llegit aquesta novel.la amb retard i malgrat haver-la regalat no havia trobat el moment per començar-la. Molts de vosaltres ja coneixeu aquesta història contada des del punt de vista del Christopher, un noi autista. Tota la realitat nostra es converteix gràcies a l’autor Mark Haddon (1963) en una realitat diferent, en una percepció que està a l’altre costat del mirall i tenir aquesta possibilitat m’ha semblat un privilegi.
El Christopher arrel de la mort d’un gos d’una veïna decideix convertir-se en un detectiu com el seu admirat Sherlock Holmes. Inicia una recerca que el portarà més enllà del que ell i nosaltres, els lectors, ens havíem imaginat.
És una història quotidiana en què hi ha moments difícils i durs i que ens fa ser conscients de la problemàtica que pot comportar conviure amb personalitats com la del Christopher. Llegir la novel.la ens aproparà al seu món i als seus raonaments que de vegades ens fan riure i de vegades adonar-nos com pot ser de complicat trobar punts en comú entre ell i nosaltres.
Una obra senzilla, sense pretensions però que es queda dins del lector durant un temps i no s’oblida fàcilment.

1/12/10

Jo també volia parlar de futbol


Així que he pensat que com la paraula és un excel.lent substitut dels cops i les empentes, podríem enviar una col.lecció de llibres al Bernabeu ...
- Al Pepe i al Carvalho els regalaria la col.lecció de Pepe Carvalho del Manuel Vázquez Montalbán, especialment El delantero centro fue asesinado al atardecer.
- A l’Iker Casillas li enviaria Petons de diumenge de la Sílvia Soler.
- Al Cristiano Ronaldo li encantaria Retrato de un hombre inmaduro del Luis Landero.
- Al Sergio Ramos n’hi enviaria dos. Un seria Diario de una ama de casa desquiciada de la Sue Kaufman i l'altre, Perfil asesino del John Connolly.
- Al Marcelo, li tocaria La ciutat dels prodigis de l’Eduardo Mendoza
- Al Benzemà, Barcelona tràgica de l’Andreu Martín.
- Al Xavi Alonso, Fora de lloc de la Marta Cardona.
- Al khedira, Un mar de problemes de la Donna León.
- Al di Maria, li aniria bé S’està fent cada cop més tard de l’Antoni Tabucchi
- Al Mourinho li tocaria Invisible del Paul Auster. I a tot l’equip Sense destí de l’Imre Kertész.
I per acabar li enviaria al Josep Guardiola, bon lector, el joc de Déu de Salvador Macip.
Aquesta és la meua proposta però se n’admeten d’altres. Totes les que vulgueu.