El darrer llibre de la meua llista és de Vicenç Pagès i Jordà (1963). L'autor situa la història del protagonista, Jordi Recasens, a Figueres, ciutat on viu i que té una rellevància important dins la novel·la. Escenari de les seues aventures amb els amics del whist, escenari del seu primer amor i de la seua decepció quan ja ha complit els 40.
No em posaré amb la manera original i creativa de la seua narrativa ni tampoc en el munt de referències culturals que hi ha al llarg de la novel·la sinó que el que destacaria per damunt de tot és com ens explica el pas del temps. Ho fa amb fluïdesa, amb saviesa però ho fa com si fos el teu propi pas del temps. Aquest home creix, es fa gran, es casa....davant teu i en alguns moments t'hi pots sentir reflectit. Qui no ha sentit l'enyorança, la melangia, la decepció i el desamor?
Pagès i Jordà, de la vida del Jordi Recasens, en fa una excusa per contar-nos la vida d'una generació o potser la vida de totes les generacions. Com les expectatives, les fantasies o el futur que ens engresca quan som petits, quan encara no sabem que és això que en diuen “vida”, a poc a poc es van diluint fins quedar en un conjunt de contrarietats i desenganys.
El Jordi Recasens als 40 anys és un home que ha perdut el nord, que no sap què vol o potser sí però en tot cas no és al seu abast. La vida que ens devora, la vida que ens xucla i que ens deixa sobrevivint com es pot mentre l'existència passa i no som capaços de reconduir-la.
M'ha agradat i sobretot m'ha enganxat. Potser en algun moment, passada la primera meitat de la novel·la, es fa una mica repetitiva però al final agafa embranzida i es llegeix amb interès i ganes.
Gràcies, XeXu!!! I Feliç Any Nou a tots i a totes!!!
15 comentaris:
Sembla mentida crec que m'he l'he llegit però no recordo quan.Gràcies pels teus fantàstics i sempre interessants apunts literaris Kweilan! molt bon any i bones lectures!
Que bé que ho has explicat, m'encanta la teva ressenya! M'alegro de que t'hagi agradat com a mi, estic d'acord que a la segona meitat es fa una mica repetitiu, però tal i com ho explica, enganxa igual. És un bon llibre, se'ns dubte, de moment només n'he llegit bones crítiques, i entre elles, la teva i la meva.
Llibres com aquest no et fan sortir una mica de la teva crisi lectora? Espero que sí. Espero també que el 2011 et tornin les ganes de llegir sense parar, seria una sort per tu, i per nosaltres. Ets la nostra crack dels llibres, què fem sense tu??
Ostres, ara potser hi posaré molt morro, però faràs la llista de lectures del 2010? Sens dubte m'agradaria repassar-la!
Me'l apunto pel 2011. La teva ressenya el converteix en un plat ben apetitós. També sabia que a en Xexu li havia agradat molt.Molt bon any, Kweilan!
Tomaaaaaaaaa ressenya ben feta!! :-DD
La veritat és que el llibre em sembla que ha de ser trist i això ja em tira una mica enrere, però és igual, jo llegeixo les teves ressenyes pel pur plaer de llegir posts tan ben escrits. La història de la història que tu expliques ja és com un relat :-))
MOLT BON 2011, GUAPA!! :-DD
fa molt bona pinta, me l'apunto!
Molt bon 2011 Kweilan! i molts bon llibres 11!
Passe pel teu blog per a desitjar-te un bon any ple d'alegries.
M'agrada com ho expliques i crec que el llibre m'agradarà!
Que tinguis un Bon Any, kweilan!
Venen ganes de llegir-lo.
M'agrada sobretot "La vida que ens devora, la vida que ens xucla i que ens deixa sobrevivint com es pot mentre l'existència passa i no som capaços de reconduir-la.". Bufffff!!!!
Molt bon any nou!!!
Espero poder llegir-lo al 2011 i al 2011 llegir més que el 10.
Una bona estrena d'any, Kweilan!
Molt bon any! I molt bones lectures!
Bona ressenya, no coneixia este llibre. Feliç any nou per a tu i per a tots el teus!
Provarem de coincidir-hi, que també sóc del 1963 i segur que m'hi trobo en més d'una pàgina ;)
Que tinguis un bon any! :)
Tothom n'ha parlat molt bé... I el tinc pendent! Me l'apunto! Bon any!
Fa temps que ronda per casa, aprofitaré la teva ressenya per començar a llegir-lo. Pinta molt bé, sobretot gràcies a la teva bona ressenya!
Moltes gràcies a tots i a totes. Ja em perdonareu el retard però les vacances de Nadal han estat molt mogudes. Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada