12/9/16

Un oceà de memòria (2016)




Torno al meu bloc perquè si bé darrerament he llegit llibres amb els que he gaudit i n’he parlat al facebook, ahir en vaig acabar un que m’ha fet venir ganes d’escriure un text més llarg. Es tracta de Un oceà de memòria (2016) de l’escriptor mallorquí Sebastià Bennasar (1976).
La seua obra no era desconeguda per a mi. On mai no creix l’herba (2015) o Cants de sirena negra (2015) em van complaure quan les vaig llegir. Però quan vaig arribar al final de Un oceà de memòria, la sensació va ser magnífica. Unes pàgines plenes de sensibilitat, denúncia, crítica i compromís que et transmeten aquest plaer per la lectura que busques sempre en començar un llibre. Amor pel llibre i amor per la història.
Una narració que va de menys a més fins que el món del professor Figueira és també teu i com a lectora, quan tanques el llibre, t’enyores perquè voldries formar-ne part. I pensareu que potser es tracta d’un món ideal, d’un món fantàstic... Res més lluny de tot això. Bennasar ens presenta una realitat difícil i complicada, amb uns personatges allunyats de la felicitat, assenyalats per un passat que no els oblida ni obliden gràcies precisament a aquest títol tan adient que és Un oceà de memòria. L'autor ens convenç que no hem d'oblidar, que som memòria i que la memòria és vida. 
Vaig assistir a l'excel·lent presentació del volum que la jove Mixa en va fer a la Setmana del llibre en català a Barcelona. Allí, Bennasar va pronunciar una frase que em va cridar l'atenció i que més o menys deia:  “ si un escriptor té èxit, en tenen tots els altres” i crec que és així també, perquè això vol dir que triomfa la literatura.

I és el que passa amb aquesta joia de llibre, la literatura triomfa i de quina manera.

2/11/15

El sostre d’ombra (2015)






Un viatge a Islàndia va propiciar que l'escriptor de Vilanova i la Geltrú, Juan Carlos Borrego (1967), comencés a escriure la seua darrera novel·la El sostre d'ombra. La narració se situa l'any 2008 a Reykjavik i amb la crisi dels bancs islandesos com a rerefons. Ens assabentem de la vida de l’Helga i del seu marit, el Fjalar. Una vida rutinària que no els acaba d'agradar, dels seus desigs de tenir una existència diferent, de les seues frustracions... Però de sobte, tot es capgira i el lector se sent sacsejat, la història pateix un daltabaix que ens obliga a composar de nou el relat i gairebé a tornar a començar. 

Paral·lelament hi ha la crònica d’una ossa polar i els seus dos cadells i la seua lluita per sobreviure. Una lluita que esdevindrà el símbol del patiment que suposa  la destrucció del seu hàbitat natural per culpa de l'home i de les seues nefastes actuacions.

Una prosa plena de lirisme que contrasta amb el tema dur que planteja. Un horitzó sense massa esperances si no s'hi posa remei. A què ens durà la lluita contra la naturalesa, què comportarà l'escalfament climàtic? Ens pensem que ens en sortirem sense conseqüències?
Una narració àgil, plena de canvis, que ens sorprendrà i que no ens deixarà indiferents.


5/10/15

En la mort de Henning Mankell


Fa un temps vaig escriure un post parlant del Henning Mankell, un dels meus autors referents. Li vaig dedicar diverses entrades però he recuperat aquesta que vaig titular "Llibertat". Em queixava aleshores de la soledat que sentia com a lectora per no tenir més al Kurt Wallander. Avui ens hem quedat sense l'autor i des d'aquest humil blog li desitjo que es trobi a l'Olimp amb el Kurt Wallander i que gaudeixin de l'eternitat ben feliços mentre aquí ens quedem amb les seues obres i les seues històries que és molt. Més que molt.





Llibertat

Cervantes va ser lliure per matar el seu personatge més famós perquè així es va assegurar que ningú se’l podria fer seu. Unamuno es prenia la llicència de sortir al final de la seua narració Niebla com un Déu que podia discutir el destí dels protagonistes...
Ve el tema aquest de la llibertat dels autors perquè estic llegint El xinès de Henning Mankell i és una novel·la que es llegeix molt bé, interessant en els dos mons tan diferents que presenta...però no puc fer res...Enyoro el Kurt Wallander...El Mankell va exercir la seua llibertat d’autor i va decidir que no volia escriure cap més altra història d’aquest policia de Malmö... i el trobo a faltar.
Trobo a faltar aquest antiheroi, mal vestit, fumant com un descosit en aquell sofà rodejat de cerveses amb el telèfon que el despertava sempre quan només feia uns minuts que s’havia pogut adormir.
Trobo a faltar aquell desassossec constant que li permetia estar alerta sempre, aquella mena d’intuïció especial que l’avisava de què algun detall de la investigació se li havia escapat.
Trobo a faltar els seus remordiments i les seues ganes impossibles de portar una vida més ordenada...
Són els creadors, ells inventen, ells decideixen...però ens quedem tan orfes!

29/9/15

Besòs Mar (2015)




Va ser inevitable quan vaig tenir la darrera novel·la del Lluís Bosch (1964) a les mans, Besòs Mar, tenir un record per la magnífica Aire brut (2013) que havia llegit feia poc temps. Poques històries són capaces de submergir-te en una atmosfera tan fosca i tan terrible com ho fa l'autor quan descriu els passadissos i despatxos del que devia ser la comissaria de Laietana en ple franquisme. El llistó l'havia posat molt alt i ara... Què em trobaria a Besòs Mar?

D'entrada un assassinat a la platja, un policia que té ganes de jubilar-se, els mossos d'esquadra que comencen a implantar-se a Catalunya... Però també remordiments que roseguen l'ànima i que no deixen viure. Somnis que mai no arribaran a fer-se realitat, personatges  presoners del passat que mai no s'alliberaran. Una història negra perfecta que condueix Lluís Bosch. Un autor de paraula precisa, frase densa i text seductor.

I és que el lector se sent atrapat en la història i,  potser inconscientment mentre està llegint, busca un camí on trobar llum o una mica de llibertat però no pot. Enganxat a cada una de les línies fins la darrera pàgina. Com va recordar el mateix Lluís Bosch en una cita d'Edgar Allan Poe : “Jo llegiré i vostè m'escoltarà; i d'aquesta manera passarem junts la terrible nit”.

És així com m'he sentit. Us la recomano.


20/9/15

Presentació a Lleida






El dimecres 23 de setembre faré la presentació de El misteri del bressol buit a Lleida. M'acompanyarà l'editor Lluís Pagès i l'escriptora Marta Alòs. No cal dir la il·lusió que em fa presentar aquesta nova aventura de l'Anna Grimm davant un bon grapat d'amics i amigues que em faran costat en un dia ben especial per a mi.

14/9/15

Torna la sergent Anna Grimm!!!






Doncs sí. El dia 7 de setembre vaig fer la presentació oficial a la Setmana del llibre en català d'enguany del nou llibre de la sergent Grimm El misteri del bressol buit. Em pregunta la nostra amiga Fanal Blau que com va anar i la veritat és que va ser una estona molt agradable. Hi va haver molt públic -no sé si hi eres, XeXu-  i he de destacar la il·lusió que em va fer que vingués l'Elvira de "Si dubto és que sóc, si penso és que sóc" i els minuts que vam tenir per parlar i per saludar-nos.



Tota la tarda estava dedicada a la novel·la negra. Hi va haver una taula rodona dedicada a les noves veus. També hi va haver la presentació del llibre Noves dames del crim que recull una antologia de contes en què també hi participo amb el conte Amors de mare juntament amb altres tretze escriptores que han escrit uns relats especials per l'ocasió i que valen la pena de llegir.


A continuació, em vaig quedar al mateix escenari, la plaça de l'escriptura, amb l'editor de Pagès editors, Lluís Pagès, i l'escriptor Sebastià Benassar, que em van acompanyar en aquesta presentació. Vam parlar del llibre, de l'argument, dels temes però sobretot de l'Anna Grimm, un personatge molt potent i que apareix en aquest segon episodi, des de la meua opinió, més bastit i més aprofundit. I ja només queda desitjar que us agradi força si teniu ocasió de llegir-la!!! 




Aquí us deixo la ressenya del Sebastià Benassar que en va fer de la novel·la a la revista Bearn:


Una abraçada i si podeu fer-me arribar la vostra opinió!!!

1/9/15

Segona novel·la: El misteri del bressol buit


Aquest mes sortirà el meu segon llibre: El misteri del bressol buit que es presenta a Barcelona dins els actes de la Setmana del llibre en català.
Si teniu una estona, us espero el dia 7 de setembre a les 19,30 a l'avinguda de la Catedral. Continuo amb les aventures de la sergent Anna Grimm que es torna a trobar en dificultats. És també un thriller com el primer de la sèrie i que espero que us agradi si us decidiu a llegir-lo.
Una abraçada a tots i a totes!!!




La novel·la està esperant que vingui algun lector i comenci a llegir!!!

6/8/15

Intromissions?



Aquest estiu em vaig proposar llegir entre altres coses, la saga de l’inspector Martin Beck. Aquest personatge va ser creat pel matrimoni suec Maj Sjöwal i Per Wahlöö i el van desenvolupar en 10 novel·les des de 1965 a 1975. Són un referent en la novel·la negra i es consideren un antecedent de l’inspector Kurt Wallander del Henning Mankell. La primera va ser Roseanna (1965) que, si heu llegit Irène del Pierre Lemaitre, us sonarà perquè és una de les novel·les que s’esmenten a la de l’autor francès.
Ara estic per la sisena ja. Es titula Asesinato en el Savoy ( no hi ha malauradament traducció catalana de tots els títols) i curiosament el Martin Beck, que normalment fa la seua feina a Estocolm, s’ha de traslladar a Malmö i s’instal·la a la comissaria de la ciutat. Allà treballa amb el policia Per Mänsson. I com a lectora fidelíssima de Mankell, en algun moment em penso que el Kurt Wallander entrarà a les dependències policials i que agafarà les rendes de la investigació. O que quan el Martin Beck camina per Malmö es creuarà amb el Wallander i comentaran el cas. Però el Kurt Wallander potser ni tan sols existia a la imaginació del seu creador i malgrat això no puc deixar de pensar “eh, Martin Beck... que aquest despatx és del Wallander!”.


8/3/15

También esto pasará (2015)




Se  n’ha parlat molt d’aquesta novel·la i de seguida s’ha enfilat als primers llocs dels llibres més venuts. El tema del dol per la mare desapareguda sempre em crida l’atenció. I em vaig comprar el llibre de la Milena Busquets, una història en què la Blanca, un alter ego de l’autora, ens explica la seua vida personal quan la mare ja no hi és.
Pot semblar una història quotidiana o una història massa llegida o massa escoltada. Fins i tot una història sensiblera. Però no ho és. És una obra d’una persona que s’enfronta al buit del futur i ho fa com pot. Que al cap i a la fi és com ho fa tothom.
Les emocions sempre són les mateixes. Ningú no se’n pot inventar cap de nova i la Blanca o la Milena tampoc no ho fa. Enyorament, culpabilitat, angoixa, felicitat... Tot hi és present.
Però, aquests sentiments que ens reflecteix l’autora van més enllà de la seua experiència vital, del seu dia a dia. Són capaços de traspassar la frontera entre escriptora i lector i així, gràcies a la màgia de la literatura, els lectors ens reconeixem en moltes de les ratlles o pàgines que devorem des del començament absolutament atrapats en un món que també és el nostre.

Us la recomano!!!


15/6/14

La Roja

Això de "la Roja" no em digueu que no us recorda La caputxeta vermella. O potser sense anar tan lluny podríem pensar en El sari rojo de Javier Moro o si ens posem més tràgics podem recordar On vas, Irina? de la Rosa Maria Pascual basada en l’explosió - ¿ de color roig?- de Txernòbil.
Una imatge també d’aquest color és la que tenim a la ment els lectors i lectores de Rebeca poc abans del final de la novel·la i com Manderley acaba essent destruïda pel foc.  I també per citar un clàssic El Roig i el Negre de Stendhal o la vestimenta rogenca del Fermín de Pas que sedueix la pobra Ana Ozores a La Regenta.
D’un color roig inamovible, injectats en sang, també són els ulls del famós forense irlandès, Quirke, personatge del Benjamin Black, pseudònim de l’estimat John Banville. El Premi Nobel xinès Mo Yan amb Sorgo rojo no es va resistir tampoc a posar aquest color roig com escenari de la seua història. I el mateix García Lorca va tenyir de roig les seues Bodas de sangre
Molt color roig hem vist també a les novel·les de dràcules dels adolescents i podríem recordar la de Déjame entrar del suec John Ajvide Lindqvist que és una mica diferent i ben original.
També tenen aquest color les ferides que es fa la Camille Preaker quan s'autolesiona a Ferides obertes de la Gillian Flynn i també m’imagino roja la barbacoa d’obra que se’ns descriu al jardí de Temps d’estiu del J. M. Coetzee.
Per una mica de roig inventat i falsificat  la nit que es van casar l’Àngela Vicario i el Bayardo San Roman, es va armar una de ben grossa i el Gabriel García Márquez va tenir material per escriure Crònica de una muerte anunciada.
Així que... "La Roja" també ens porta a la literatura. No està gens malament. A què no?

6/6/14

Gràcies!!!


L'editor Lluís Pagès, la Marta Sempere i jo.

Ahir dijous la Llibreria Alibri ens va acollir per fer la presentació de La sergent Anna Grimm. Va estar una estona agradable i de retrobament amb persones de la xarxa i companys de Barcelona que feia temps que no veia. 
Va començar la presentació amb unes paraules de l'editor, Lluís Pagès. Després va seguir la Marta que va recordar com gràcies a Llibres llegits i per llegir i a A la llum d'un fanalet vam començar la nostra coneixença. Qui ens ho havia de dir que ens publicarien un llibre gairebé al mateix temps!
Em va agradar escoltar la nostra estimada Fanal blau, que s'estrenava com a presentadora, parlant de Lleida i de la meua historia i ho va fer molt bé, amb un parlament acurat, ben estructurat i a la vegada molt amè.
Vaig acabar jo mateixa explicant perquè vaig escriure una novel·la negra i per quins motius la vaig ubicar a Lleida i d'altres coses sobre els llibres i el plaer de la lectura que comparteixo amb tots vosaltres.
Crec que va ser una estona ben agradable i això va ser possible gràcies a tots i totes els que ens vau acompanyar.
Així que...

Moltes gràcies!!!



Aquí teniu les dues cobertes.





4/6/14

Demà l'Anna, la Marta i jo a Barcelona!


Presentació de La sergent Anna Grimm

Doncs sí, demà, 5 de juny,  serem a la llibreria Alibri de Barcelona.
Us hi esperem!!!





Llibreria Alibri: Carrer Balmes 26. 
Hora: 7 de la tarda.

1/6/14

Aniversari de bloc: 6 anys!






Sis anys de bloc són molts anys. Si faig memoria el vaig començar amb una gran il·lusió i, com he dit en altres aniversaris, sense saber ni de bon troç l'encertat de la decisió. En principi, la idea era fer les ressenyes literàries dels llibres que m'agradaven o que m'havien agradat. Però, també vaig començar a participar en blocs d'escriptura com el de Relats Conjunts o les Històries veïnals o els 365 contes, un any de contes.
A poc a poc, gràcies a vosaltres,  em vaig anar atrevint a escriure coses més llargues que com sabeu han acabat en La sergent Anna Grimm. El dia de la presentació a Lleida, aquest bloc va tenir un paper important en el relat del que vaig explicar. I quan a Pagès editors em van dir que escrigués un petit currículum per la coberta, si alguna cosa tenia clara que hi havia de ser era l'existència d'aquest bloc i així hi figura.
Malauradament no tot es pot tenir en aquest món i les hores que hi dedicava al bloc van passar a ser pràcticament en exclusiva de l'Anna Grimm. Però, m'estimo tant aquest bloc que encara que sigui poc he anat publicant i així ho continuaré fent.
I, estimat bloc, Felicitats...perquè avui és el teu aniversari i ja tens sis anys!!!

27/5/14

Bellprat Fira del Llibre

Aquí us deixo el programa per si us pot interessar donar-li un cop d'ull.

                                 
 
http://www.amicsdebellprat.cat/images/yootheme/vila2014/Programa/Programa2014.pdf


Passejar per un poble on els protagonistes principals són els llibres ha de ser una experiencia ben agradable. Una manera preciosa de demostrar l'amor als llibres.
Particularment no cal dir que estic molt il·lusionada de participar-hi!!!
 
 

21/5/14

Presentació de El Plagi a Lleida

Ahir a la Llibreria Caselles de Lleida va tenir lloc la presentació de El Plagi de la Sílvia Romero. L'autora m'havia demanat que l'acompanyés i vaig acceptar encantada.
 
 Sílvia Romero i El plagi
 
Ja vaig escriure la meua opinió sobre el llibre a la ressenya que en vaig fer  i això va ser la base de la meua introducció al parlament de la Sílvia.
 
 
                                                                Aquí ens teniu a les dues!
 
Per la seua part, la Sílvia ens va explicar particularitats del seu procès creatiu però també va comentar detalls de com va conèixer la Ma. Dolors Orriols (1914-2008) i com el fet de contactar amb ella li va donar la idea per la seua novel·la. Va ser el seu parlament una reivindicació de la vàlua d'aquesta escriptora a qui la Sílvia ha dedicat El plagi.
 
                                                            Maria Dolors Orriols
 
 També vam escoltar com ella viu l'escriptura i no hi ha dubte que ens va transmetre la passió i el gust per aquest ofici que porta dins des de sempre.
 
La Sílvia ens va fer passar una estona agradable i molt enriquidora i des d'aquí li agraeixo la seua visita a les terres de Lleida i li desitjo un gran èxit amb la seua novel·la.
 
                                                                La Sílvia, signant.
 
I si encara no l'heu llegida, animeu-vos!!!

14/5/14

Vila del Llibre de Bellprat 2014

Bellprat, els propers dies 31 de maig i 1 de juny, es convertirà en l’única Vila del Llibre de Catalunya. No coneixia aquesta iniciativa de Bellprat si no hagués estat perquè l'Editorial Pagès hi participa amb diferents actes, entre ells, la presentació de La sergent Anna Grimm.

I de què es tracta exactament? El seu origen estaria en els Book Town anglosaxons en què pobles petits esdevenen per unes hores un escenari ple d’exposicions de llibres i de llibres de vell, xerrades amb autors, conferències, presentacions de novetats, tallers... i de tot el que es pugui relacionar amb aquests estimats amics que són els llibres.
Bellprat ja està preparant aquesta setena edició... Us animareu a passejar pels seus carrers?

Més informació a: www.amicsdebellprat.cat