12/9/16

Un oceà de memòria (2016)




Torno al meu bloc perquè si bé darrerament he llegit llibres amb els que he gaudit i n’he parlat al facebook, ahir en vaig acabar un que m’ha fet venir ganes d’escriure un text més llarg. Es tracta de Un oceà de memòria (2016) de l’escriptor mallorquí Sebastià Bennasar (1976).
La seua obra no era desconeguda per a mi. On mai no creix l’herba (2015) o Cants de sirena negra (2015) em van complaure quan les vaig llegir. Però quan vaig arribar al final de Un oceà de memòria, la sensació va ser magnífica. Unes pàgines plenes de sensibilitat, denúncia, crítica i compromís que et transmeten aquest plaer per la lectura que busques sempre en començar un llibre. Amor pel llibre i amor per la història.
Una narració que va de menys a més fins que el món del professor Figueira és també teu i com a lectora, quan tanques el llibre, t’enyores perquè voldries formar-ne part. I pensareu que potser es tracta d’un món ideal, d’un món fantàstic... Res més lluny de tot això. Bennasar ens presenta una realitat difícil i complicada, amb uns personatges allunyats de la felicitat, assenyalats per un passat que no els oblida ni obliden gràcies precisament a aquest títol tan adient que és Un oceà de memòria. L'autor ens convenç que no hem d'oblidar, que som memòria i que la memòria és vida. 
Vaig assistir a l'excel·lent presentació del volum que la jove Mixa en va fer a la Setmana del llibre en català a Barcelona. Allí, Bennasar va pronunciar una frase que em va cridar l'atenció i que més o menys deia:  “ si un escriptor té èxit, en tenen tots els altres” i crec que és així també, perquè això vol dir que triomfa la literatura.

I és el que passa amb aquesta joia de llibre, la literatura triomfa i de quina manera.

7 comentaris:

Poma ha dit...

Ja amb vara agradar en Benassar , quan el vaig sentir parlar a Cubelles Noir, no conec la seva obra , però amb aquesta ressenya, de bon gust el llegiré.
Gràcies, Montse.

XeXu ha dit...

També l'he llegit, en un parell o tres de llibres, i en tinc un altre pendent. M'agrada molt la manera que té d'escriure, no tant com estructura les històries, o els llibres, amb moltes històries diferents barrejades. No sé si és el cas, però això m'ha atabalat una mica en intents passats. Ho seguiré provant, és un bon escriptor.

Raquel Gámez Serrano ha dit...

Quina ressenya tan agradable! Quan acabi el llibre del club de lectura, m'hi poso!!!

jomateixa ha dit...

He llegit molt aquest autor, i per suposat aquest també el tinc pendent.

Marta ha dit...

Quin gust que hagis tornat! Les teves aportacions sempre m'han interessat!

joan gasull ha dit...

he llegit obra seva i vaig tenir el plaer de conèixer en persona en una presentació a Girona. M'agrada com escriu i com a persona

Elfreelang ha dit...

enyoro els teus apunts al bloc ...m'apunto el llibre sempre he fet molt de cas de les teves recomanacions!