18/9/13

Relats Conjunts: Ruta 66






El sol encara era tímid però el nen ja estava despert. Tenia cura del foc per escalfar l’aigua que aviat la mare portaria del pou. El pare examinava el cel per saber si aquell dia seria bo per la caça. Feia setmanes que tota la tribu es mostrava preocupada perquè els bisons no acudien en els temps que acostumaven. I si no hi havia caça, ho passarien malament. No podrien subsistir.
El nen ajudava amb el primer àpat del dia. La mare només amb una mirada li va ordenar que anés a buscar el pare. El va trobar mirant l’horitzó. Absort com no l’havia vist mai.
-Pare, què tens? Què passa? És el Gran Esperit que ens ve a buscar? – va preguntar el nen esverat.
Però, el pare no responia. Intentava esbrinar quins animals devien ser aquelles figures llunyanes que, col·locades una al darrere de l’altra, avançaven en mig del territori que havien heretat dels seus avantpassats.
Quan van ser més a prop va distingir una mena de tendes arrossegades per cavalls, que eren conduits per homes estranys.
-Qui deuen ser? I per què creuen les nostres terres? –va reflexionar mentre caminava cap al foc on l’esperava la dona.
Ignoraven que així començaria tot.

 
 

10/9/13

El llibre


 
Segurament el llibre més idoni per recomanar aquesta Diada seria el de Victus però com que ja el vaig comentar en el seu moment no puc repetir. Però quin llibre millor que el que estem escrivint entre tots i totes aquest 11 de setembre? Milers d’històries de cadascú de nosaltres enllaçades per aconseguir unes pàgines úniques, unes pàgines on escriurem el nostre futur. I no hi haurà una història més bonica al món.

Bona Diada!!

Aquest apunt és el número 279 de la cadena Blocs encadenats per la independència. Per anar al següent bloc: Cule1899.-TheNew Age has arrived, clica aquí.