25/4/09

Llibres regalats i autoregalats.


Llegint els blocs veig que el costum de l’autoregal en qüestió de llibres està molt estès. A mi m’encanta autoregalar-me llibres per Sant Jordi i ja sé que hi ha empentes, que hi ha cues...però jo me’n compro perquè m’agrada, m’agrada molt!!!
També me’n regalen i al final els que han fet cap a la meua tauleta són:


Ebano.- Kapuscinsky
Mama.- Joyce Carol Oates
Frankie Addams.- Carson Mc Cullers
Una cosa per explicar-vos.- Kureishi
Txevengur.- Andrei Platonov
La tendresa dels llops.- Stef Penney
El martillo azul.- Ross Macdonald.


Per suposat també m’agrada regalar-ne i m’he decidit per:

Cineclub.- David Gilmour
L’Africà.- J. M. Le Clézio.
Claus y Lucas.- Agota Kristof
Acrollam.- Biel Mesquida.


No sé començar un llibre mentres n’estic llegint un altre...El Don Apacible va bé...així que tots aquests llibres hauran d’esperar. Molts no són pacients perquè amb les seues cobertes, les contracobertes... estan cridant que els agafi d’una vegada però jo em mantinc fidel als meus principis i allà s’estan, esperant que, com deia el Bécquer, una mà blanca els rescati de l’oblit.

Bona lectura de tots els llibres que heu regalat o autoregalat!

18/4/09

Diada de Sant Jordi


Fa dies que no comento cap llibre i és que estic llegint una novel.la que m’està ocupant molt temps. Ja fa uns mesos la Carina va parlar, en un post meu "Rius", d’una novel.la que em va cridar l’atenció. Era un clàssic: El Don apacible del Mijaíl Shólojov...però estava descatalogat. Ara, al mes de març, l’han tornat a editar i per Setmana Santa m’hi vaig posar. Més de 2000 pàgines que requereixen el seu temps. La vida dels cosacs de la conca del Don a la 1ª. Guerra Mundial. Quan l’acabi en faré un post. Una novel.la interessantíssima que em costa deixar quan hi estic posada.
Avui encara no és Sant Jordi però he anat de llibreries per veure què em podria comprar el dijous una mica més tranquil.lament perquè , com tothom sap, el dia de Sant Jordi és impossible mirar, fullejar, pensar què t’emportes a casa...
He estat mirant tota la tarda i ja sé què em quedaré. Els posaré a la cua perquè malgrat la gent, les aglomeracions, les empentes...per Sant Jordi m’encanta comprar-me llibres, per mi i per regalar-ne també. Estic decidida per:

- Ébano de Ryszard Kapuscisnki.
- L’africà de J.M. Clézio.
- Olor de colònia de Sílvia Alcántara.
- El martillo azul de Ross Macdonald.
- Cineclub de David Gilmour.
- Una cosa per explicar-vos de Hanif Kureishi.

I algun altre que ja em pensaré i altres que recomaneu pels blocs.

Bona Diada de Sant Jordi!!!

15/4/09

Relats Conjunts: Guerrers de terracota


Des de Pekín, el grup de turistes catalans havia d’agafar un tren cap a la ciutat de Xian. Allà els esperarien les 7000 figures descobertes l’any 1974 a la tomba de l’emperador Qin. El grup turístic estava format per vint persones. Cinc parelles , un pare i una filla adolescent, la Laia, i dos famílies que eren amigues. Una d’elles, la família Benseny estava formada pel matrimoni i dos nois. El Joan era el gran i tenia 16 anys, l’Arnau , només 11.
Passarien la nit viatjant i l’endemà ja serien a Xian. Al Joan li feia una il.lusió indescriptible poder veure de tan a prop aquell exèrcit mil.lenari . Tant temps preparant l’itinerari amb els seus pares, tant temps buscant dades i fotos per internet, entrant als foros de viatgers...pràcticament ho sabia tot d’aquell emperador Qin i dels soldats que l’acompanyaven en el seu somni etern.
Al Joan la nit al tren se li va fer llarga per l’emoció i pels nervis però es va estar quiet i tranquil per no molestar l’Arnau i els pares. El compartiment l'ocupaven ells sols i només el soroll lent i rítmic de la màquina trencava el silenci. Si els despertava s’enfadarien amb ell i no ho volia. Res havia de destorbar la màgia d’aquells moments en què s’atansava cap aquell prodigi de l’art xinès.
A l’estació un guia els va recollir i els va portar a l’hotel amb autobús. Dos hores després els esperaven a recepció. El grup, de nou en moviment, va dirigir-se cap al mausoleu on finalment es trobaria cara a cara amb el guerrrers de terracota. El moment s’aproximava. Ja hi eren. El Joan estava impacient. L’entrada era espectacular . Des de dalt el Joan va mirar l’excavació. Impressionant! Fantàstic! Llavors va sentir una pell fina que el tocava breument. Va sentir la mà de la Laia dins la seua , va trobar uns ulls brillants i càlids i... va perdre el món de vista. Només va existir la Laia durant la resta del viatge.

7/4/09

El llibre de les punxes (2009)


La punxa ha estat el nom d’una secció del diari local de Lleida, La Manyana. Era un article d'opinió a la primera plana on el seu autor, el periodista Josep Ramon Correal, deixava cada dia la seua empremta. Un article curt però deliciós on hi treia el suc al tema del dia.
Des de Ponent, una veu crítica i assenyada deia la seua i ho fa fet durant 15 anys.Els arguments han anat des del litigi de les obres d’art amb l’Aragó a la sequera, des de les obres de l’AVE al dolor per la desaparició d’un amic... Pinzellades de la realitat d'aquesta part del país amb ironia i estimació. Perquè per damunt de tots els articles planeja el seu amor per Lleida.
El llibre de les punxes és un recull d’aquests breus articles que ell escrivia quan es quedava sol a la redacció. Cada nit, fent un repàs a l’actualitat diària, ell teclejava La punxa que molts llegíem al dia següent.
Periodista d’una llarga trajectòria directiva dins de La Manyana, tertulià a la Catalunya Ràdio del Bassas, Josep Ramon Correal va ser també un dels membres fundadors de La Boira (1979), revista mítica que va ser la primera que es va fer en terres lleidatanes totalment en català després del franquisme.
Ara ha plegat del diari i de La punxa ens ha quedat aquesta excel.lent antologia. Si voleu conèixer una visió molt especial del món que ens envolta us recomano aquest llibre. Us ho passareu bé!

3/4/09

La Societat Literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (2008)


La Mary Ann Shaffer (1933-2008) és l’artífex d’una novel.la deliciosa que s’acaba de publicar a casa nostra.
Guernsey, l’illa més gran de l’arxipèlag del Canal de la Mànega, va patir durant la 2ª Guerra Mundial la invasió dels nazis. Anys molt durs on la convivència esdevenia un malson. Els nens van ser enviats a la Gran Bretanya per por dels alemanys i els habitants de l’illa es van disposar a ressistir uns anys de fam, misèria, opressió i, sobretot, enyorament dels seus fills i filles estimats.
Acabada la guerra, una escriptora, Julie Ashton, que s’ha fet famosa pels seus escrits sobre la guerra, busca un tema per una nova novel.la. Per casualitat contacta amb Dawsey, un habitant de l’illa, i se n’assabenta d’una societat literària en aquell lloc allunyat del món.Entra en contacte amb els diferents socis i a poc a poc va coneixent els diferents membres d’aquest club de lectura. El seu interès va en augment fins el punt que es desplaça a Guernsey per poder escriure amb més coneixement de causa.
Una vegada allà s’impregnarà de l’atmosfera de l’illa. Una mena de Shangri-la on els valors de l’amistat, la companyia, la solidaritat, l’amor…estan per damunt de qualsevol interès o materialisme. Sense oblidar els llibres i la lectura. La lectura que els ha ajudat a sobreviure els anys de la invasió i que ha creat uns llaços d’amistat difícils de trencar.
Tota la història se’ns revela a partir de les cartes que els diferents protagonistes entrecreuen entre ells. Sobretot entre la Julie i els altres socis del club. Progressivament van sorgint històries de la vida quotidiana, amb un teló de fons dur i trist, però veiem com l’alegria i les ganes de viure fa tirar endavant els habitants de l’illa.
Les cartes sempre donen un to personal a la novel.la, un to proper que, com a lectors, ens crea la il.lusió de què estem assistint a la intimitat dels personatges. Llegir aquesta història és una immersió en un món senzill i planer, un món que encara que el busquem fóra de la novel.la no sé si el trobarem. Hi ha una frase del poeta libanès Khalil Gibran(1883-1931) que diu: En la rosada de les coses petites, el cor troba la seua albada i es refresca.
Llegir el llibre és alguna cosa així.