La Societat Literària i de pastís de pela de patata de Guernsey (2008)

La Mary Ann Shaffer (1933-2008) és l’artífex d’una novel.la deliciosa que s’acaba de publicar a casa nostra.
Guernsey, l’illa més gran de l’arxipèlag del Canal de la Mànega, va patir durant la 2ª Guerra Mundial la invasió dels nazis. Anys molt durs on la convivència esdevenia un malson. Els nens van ser enviats a la Gran Bretanya per por dels alemanys i els habitants de l’illa es van disposar a ressistir uns anys de fam, misèria, opressió i, sobretot, enyorament dels seus fills i filles estimats.
Acabada la guerra, una escriptora, Julie Ashton, que s’ha fet famosa pels seus escrits sobre la guerra, busca un tema per una nova novel.la. Per casualitat contacta amb Dawsey, un habitant de l’illa, i se n’assabenta d’una societat literària en aquell lloc allunyat del món.Entra en contacte amb els diferents socis i a poc a poc va coneixent els diferents membres d’aquest club de lectura. El seu interès va en augment fins el punt que es desplaça a Guernsey per poder escriure amb més coneixement de causa.
Una vegada allà s’impregnarà de l’atmosfera de l’illa. Una mena de Shangri-la on els valors de l’amistat, la companyia, la solidaritat, l’amor…estan per damunt de qualsevol interès o materialisme. Sense oblidar els llibres i la lectura. La lectura que els ha ajudat a sobreviure els anys de la invasió i que ha creat uns llaços d’amistat difícils de trencar.
Tota la història se’ns revela a partir de les cartes que els diferents protagonistes entrecreuen entre ells. Sobretot entre la Julie i els altres socis del club. Progressivament van sorgint històries de la vida quotidiana, amb un teló de fons dur i trist, però veiem com l’alegria i les ganes de viure fa tirar endavant els habitants de l’illa.
Les cartes sempre donen un to personal a la novel.la, un to proper que, com a lectors, ens crea la il.lusió de què estem assistint a la intimitat dels personatges. Llegir aquesta història és una immersió en un món senzill i planer, un món que encara que el busquem fóra de la novel.la no sé si el trobarem. Hi ha una frase del poeta libanès Khalil Gibran(1883-1931) que diu: En la rosada de les coses petites, el cor troba la seua albada i es refresca.

Llegir el llibre és alguna cosa així.