29/9/15

Besòs Mar (2015)




Va ser inevitable quan vaig tenir la darrera novel·la del Lluís Bosch (1964) a les mans, Besòs Mar, tenir un record per la magnífica Aire brut (2013) que havia llegit feia poc temps. Poques històries són capaces de submergir-te en una atmosfera tan fosca i tan terrible com ho fa l'autor quan descriu els passadissos i despatxos del que devia ser la comissaria de Laietana en ple franquisme. El llistó l'havia posat molt alt i ara... Què em trobaria a Besòs Mar?

D'entrada un assassinat a la platja, un policia que té ganes de jubilar-se, els mossos d'esquadra que comencen a implantar-se a Catalunya... Però també remordiments que roseguen l'ànima i que no deixen viure. Somnis que mai no arribaran a fer-se realitat, personatges  presoners del passat que mai no s'alliberaran. Una història negra perfecta que condueix Lluís Bosch. Un autor de paraula precisa, frase densa i text seductor.

I és que el lector se sent atrapat en la història i,  potser inconscientment mentre està llegint, busca un camí on trobar llum o una mica de llibertat però no pot. Enganxat a cada una de les línies fins la darrera pàgina. Com va recordar el mateix Lluís Bosch en una cita d'Edgar Allan Poe : “Jo llegiré i vostè m'escoltarà; i d'aquesta manera passarem junts la terrible nit”.

És així com m'he sentit. Us la recomano.


Cap comentari: