13/9/08

Dues vides (2005)

No havia llegit res del Vikram Seth fins que em va cridar l’atenció el llibre a la llibreria. El vaig agafar perquè hi ha una foto a la portada que em va recordar la Virginia Woolf encara que no ho era. Hi havia dos fotografies, la del Shanti i la Henny.
Eren els tiets avis de l’escriptor que va recrear la història de les seues vides mostrant-nos uns temps difícils i la integritat amb què van saber suportar les dificultats amb què es van trobar.
És, per tant, un relat biogràfic però que no es fa pesat , ho dic per aquells que preferiu la novel.la, i que ens explica els orígens diversos ,l’Índia i l’Alemanya, dels dos protagonistes...els seus anys abans de conèixer-se i com el destí va fer que es trobessin després de donar moltes voltes.
Llegeixo això i sembla que parli d’una novel.la bizantina, però no, és una història real novel.lada plena de sensibilitat, on les vides de les persones van desfilant amb les seues emocions, les seues pors, els seus odis i els seus amors. Com pot ser que en un món tan advers, una època com la dels anys 30 i 40, es pugui preservar la identitat d’un mateix, l’enteresa moral, la força per continuar vivint...?
Vikram Seth vol retre un homenatge a aquests familiars seus, dos éssers excepcionals, i ho aconsegueix plenament però també fa un cant a la vida, un cant a la dignitat de la persona.
Recomano especialment també d’aquest autor Una música constant per tots aquells que gaudiu amb la música clàssica i si us agraden les històries al detall d’una família índia i de l’entramat social d’aquell país als anys 50, Un bon partit.