21/9/08

Llibres

Un amic meu ha trobat una pila de llibres ben posats al costat del contenidor. Els ha fullejat i se n’ha quedat dos. Potser la persona que els ha tirat no volia que desapareguessin del tot. I quins llibres has rescatat, li pregunto. I em diu que un de l’André Malraux i un del Philip Roth...A les primeres pàgines, un nom i una data...Anna, 1980. Tota una història al darrere potser tan interessant, fins i tot més, per allò de què la realitat supera la ficció, com la dels llibres, ara abandonats.
M’imagino aquesta desconeguda voltant per les llibreries amb ganes d’emportar-se’n més d’un i més de dos...Finalment a la mà, un llibre del Philip Roth li ha cridat l’atenció . Encara és poc conegut al nostre país i, des d’una foto de la contraportada, amb un rostre molt més jove de com el coneixem ara, es mira fixament l’Anna, que dubta de comprar-lo o no. Al final decideix quedar-se’l i qui sap, potser li agradarà.
L’Anna també és més jove, mestressa dels seus actes, mestressa dels seus llibres, orgullosa del seu cos encara i que no sap que trenta anys després vindrà algú i li tirarà els seus llibres, els seus estimats llibres, a les escombreries.
La debacle no serà total perquè els deixen ordenadets, com una petita llibreria de segona mà a la vorera, amb la secreta esperança de què acabin omplint altres prestatgeries...com la del meu amic. Tant de bo altres veïns hagin fet de clients d’aquesta llibreria de vell que a l’Anna, perquè no, li hagués encantat.

8 comentaris:

quasiningú ha dit...

M'agrada quan expliques històries dels llibres però encara més quan expliques solament històries:)

kweilan ha dit...

:)

Babunski ha dit...

Crec que hi ha una idea comuna sobre el final dels llibres. Sap greu llençar llibres, però arriba un moment que has de finiquitar-los perquè ocupen volum i el volum no és infinit dins de casa. I menys en les cases d'avui en dia. Quan t'has de desprendre de llibres, què fas? Al contenidor de paper seran reciclats, molt bé, però només com a paper. Deixant-los en algun lloc apte perquè algú els trobi, almenys seran reciclats pel seu contingut i no només pel format.
Deu ser habitual abandonar llibres per no haver-los de llençar. No fa gaires dies vaig trobar apilonats a la Rambla d'Aragó uns quants llibres també. Els vaig mirar i els vaig deixar on estaven. Quina por! Eren tots d'espiritisme i ciències ocultes. No fos cas que em facin desaparéixer...

kweilan ha dit...

Per mi els llibres tenen un valor sentimental perquè mentres els has estat llegint t'han produit una sèrie d'emocions... plaer que fa d'un bon llibre un objecte especial.
Em costa desprendre'm d'un llibre així com així i ja se que les cases es fan petites però prefereixo tirar altres coses.
Sempre hi ha excepcions, però,ara fa un any vaig comprar per equivocació un llibre superdolent, adoctrinador...i quan el vaig acabar el vaig tirar jo mateixa al contenidor de paper. Amb unes ganes!!!

Babunski ha dit...

Jo una vegada vaig cremar un CD de la colecció... cosa que pensava que mai no podria fer.

kalidoscopi ha dit...

Has explicat la meva història sense conèixer-me, perquè jo em dic Anna, perquè quan compro un llibre, el primer que faig és posar-li el meu nom i l'any en què he comprat el llibre, perquè una vegada vaig tenir un llibre de l’André Malraux i el vaig llençar quan ja no m'hi cabien a casa i vaig haver de fer neteja, però no recordo haver tingut mai un llibre del Philip Roth...
Una història molt bonica.

kweilan ha dit...

Kalidoscopi: Jo també poso el nom i l'any quan compro un llibre...Potser per això aquests llibres del contenidor recollits per aquest amic meu em van cridar l'atenció. Benvinguda al meu bloc!

horabaixa ha dit...

Hola Kweilan,

Molt curiosa aquesta història. Cada llibre té la seva. Veure llibres prop dels contenidors em provoca una extranya sensació.
D'alguna manera hi ha impregnada la vida del qui l'ha llegit.