16/9/08

La muntanya màgica (1924)


Hans Castorp, un jove de 23 anys, arriba a Davos a visitar el seu cosí, Joachim.Aquest es troba en un sanatori en plena muntanya intentant guarir-se de la tuberculosi que pateix.
Hans, que arriba totalment sa, i que només s’hi vol quedar uns dies, agafarà la malaltia i s’hi estarà set anys. Tota una vida pel personatge perquè amb un contacte tan estret amb la mort aprendrà la importància de l’esprit, la importància de crèixer interiorment.
La novel.la té set capítols. Als cinc primers Thomas Mann ens explica el primer any, i en els dos darrers capítols, els sis anys restants. La concepció que tenim els lectors del temps de la novel.la és una percepció subjectiva. El primer any és un temps d’aprenentatge per Hans, està animat, coneix persones interessants, s’enamora, tot és interessant, tot val la pena de fer-ne esment ...després entrem en un temps de monotonia i avorriment i la narració se’n contagia, es torna lenta i el temps costa de passar.
El sanatori esdevé un univers tancat on els diferents personatges entren i surten –viuen i moren- davant la indiferència de la majoria. Perquè malgrat la mort, un tema tan absolutament present en el dia a dia d’aquests personatges, la força de la vida els estimula per enamorar-se, divertir-se, gaudir del sexe, gaudir de la muntanya...I tanmateix, com la societat europea de començaments del segle XX , entraran en un procès de discusions i tensions que auguren l’arribada de la 1ª Guerra Mundial.
És una narració que et fa gaudir des del primer moment...escenes precioses com quan Hans no vol deixar de sentir el fred a la terrassa, tapat amb mantes o l’excursió que fa a la muntanya i el seu desig de formar-ne part o la declaració d’amor que li fa a la Clavdia...




5 comentaris:

Babunski ha dit...

Sé que no té res a veure amb el post, però un company força fiable en el tema dels llibres m'ha recomanat el llibre "Petita crònica d'un professor de secundària" d'un tal Toni Sala que desconec (però que el paio té web: www.tonisala.net). Com que sé que el fullejaràs abans que jo, et faig saber la seva existència per si t'interessa.

kweilan ha dit...

Gràcies, si que el buscaré. I no et preocupis per si aquest estiu no has llegit...ja tornaràs a tenir temps...

Anònim ha dit...

Aquest també sembla que ha d'estar molt bé; m'agrada molt el tema, i més encara passant a la muntanya i tractant com a temaris el pas del temps i la inevitable mort. La qüestió és que vaig sumant llibres a la llista i.. no sé jo, amb una setmana de vacances de nadal.. ja no em dóna; però bueno, no passa res, el temps no s'acaba i... per descobrir noves històries, tot és vàlid! Gràcies de nou per les sugerències de llibres que fas al bloc; qui ho diria que n'hi pot haver tants de llibres!

Fins aviat: Anna Stark

PD: La muntanya màgica... el títol ja diu molt, ensizador^^

kalidoscopi ha dit...

Buscant entre el teu blog si tenies algun post de "Saber perder" de'n Trueba, he trobat aquest de "La muntanya màgica".
Aquest llibre el vaig llegir quan era molt jove (ja fa uns quants anys!), a una edat en que els joves llegeixen novel·les més lleugeres, i recordo que em va agradar moltíssim.
Després d'aquest llibre de Thomas Mann vaig llegir també "Los Buddenbrooks" i també em va agradar molt.
Aquests dos llibres, encara que semblen relíquies perquè eren de la llibreria del meu pare, els tinc guardat com si fossin un tresor.

kweilan ha dit...

Kalidoscopi:Precisament aquest llibre com que no me'l van deixar llegir quan era molt joveneta, el vaig anar deixant durant anys i l'he llegit fa relativament poc i em va encantar també. Gràcies pels teus comentaris! M'apunto aquest dels Buddenbrooks per llegir-lo.