La muntanya màgica (1924)

Hans Castorp, un jove de 23 anys, arriba a Davos a visitar el seu cosí, Joachim.Aquest es troba en un sanatori en plena muntanya intentant guarir-se de la tuberculosi que pateix.
Hans, que arriba totalment sa, i que només s’hi vol quedar uns dies, agafarà la malaltia i s’hi estarà set anys. Tota una vida pel personatge perquè amb un contacte tan estret amb la mort aprendrà la importància de l’esprit, la importància de crèixer interiorment.
La novel.la té set capítols. Als cinc primers Thomas Mann ens explica el primer any, i en els dos darrers capítols, els sis anys restants. La concepció que tenim els lectors del temps de la novel.la és una percepció subjectiva. El primer any és un temps d’aprenentatge per Hans, està animat, coneix persones interessants, s’enamora, tot és interessant, tot val la pena de fer-ne esment ...després entrem en un temps de monotonia i avorriment i la narració se’n contagia, es torna lenta i el temps costa de passar.
El sanatori esdevé un univers tancat on els diferents personatges entren i surten –viuen i moren- davant la indiferència de la majoria. Perquè malgrat la mort, un tema tan absolutament present en el dia a dia d’aquests personatges, la força de la vida els estimula per enamorar-se, divertir-se, gaudir del sexe, gaudir de la muntanya...I tanmateix, com la societat europea de començaments del segle XX , entraran en un procès de discusions i tensions que auguren l’arribada de la 1ª Guerra Mundial.
És una narració que et fa gaudir des del primer moment...escenes precioses com quan Hans no vol deixar de sentir el fred a la terrassa, tapat amb mantes o l’excursió que fa a la muntanya i el seu desig de formar-ne part o la declaració d’amor que li fa a la Clavdia...