El roig és la passió i el negre és la mort. Aquests dos elements estan presents en aquesta novel.la que és un retrat meticulós de la societat burgesa de la Restauració a França al segle XIX.
Llegit així algú pot pensar que es tracta d’un text avorrit però estem davant d’una de les millors novel.les del realisme i les seues 800 pàgines es llegeixen en poc temps. Les aventures de Julien Sorel, la seua ambició per escalar posicions dins la societat, les seues històries d’amor, calculades i interessades, la seua supèrbia...fan que ens enganxi de seguida. Potser el Julien Sorel no ens caurà bé com a protagonista ...però Stendhal ens fa sentir curiositat per veure com acaba tot plegat.
Julien Sorel té un objectiu clar en la seua vida i , per aquest motiu, renunciarà a ser ell mateix. Per quedar bé, per impressionar els altres tindrà uns determinats comportaments que, de forma equivocada, l’atansaran a una mena de felicitat desitjada...Escalar llocs dins la xarxa social, per damunt dels altres i per damunt d’un mateix...no és un tema antic ni passat i això fa que aquesta novel.la encara que faci més de 100 anys que es va escriure continuï essent molt actual.
Llegit així algú pot pensar que es tracta d’un text avorrit però estem davant d’una de les millors novel.les del realisme i les seues 800 pàgines es llegeixen en poc temps. Les aventures de Julien Sorel, la seua ambició per escalar posicions dins la societat, les seues històries d’amor, calculades i interessades, la seua supèrbia...fan que ens enganxi de seguida. Potser el Julien Sorel no ens caurà bé com a protagonista ...però Stendhal ens fa sentir curiositat per veure com acaba tot plegat.
Julien Sorel té un objectiu clar en la seua vida i , per aquest motiu, renunciarà a ser ell mateix. Per quedar bé, per impressionar els altres tindrà uns determinats comportaments que, de forma equivocada, l’atansaran a una mena de felicitat desitjada...Escalar llocs dins la xarxa social, per damunt dels altres i per damunt d’un mateix...no és un tema antic ni passat i això fa que aquesta novel.la encara que faci més de 100 anys que es va escriure continuï essent molt actual.
D'una gran profunditat psicològica va més enllà de la caracterització d'un individu per mostrar-nos com és la condició humana.
Us agradarà!
7 comentaris:
Està clar que els clàssics asseguren una bona i llarga temporada de lectura. Ara estic amb l'Anna Karènina...ja et contaré.
Em fas enveja perquè tens per davant uns dies de plaer fantàstics...
Aquest llibre el vaig intentar llegir de petit... petit vol dir uns 10 anys. Em feia gràcia el títol, no sé per què. I el teníem al menjador de casa amb una edició molt bonica, d'aquells que es tenien abans als menjadors de casa.
No cal que expliqui que vaig fracassar del tot en l'intent.
Cada llibre s'ha de llegir al temps adequat. L'engany, la hipocresia, l'ambició...i altres subtileses estan lluny d'un nen de 10 anys. Crec que aquest llibre es mereix una altra oportunitat. Anima't!
Ondia, sona bé; ara sembla que fa temps que es treuen alguns llibrres situats en altres èpoques de manera realista i que tenen com a protagonista algú que lluita per pujar esglaons en la societat. Suposo que reflexa també una mica el que pretenen fer algunes persones també en la societat actual; però m'ha cridat l'ateció això de que renuncia a ser ell mateix per a fer-ho, és una cosa que m'ha sobtat sempre molt en veure-ho fer a altres persones. No crec que renunciant a un mateix es pugui millorar, perquè tot i que aconsegueixi ascendir, com més alluny serà, més s'allunyarà d'ell mateix.
Pensant en aquest llibre ara m'ha vingut al cap una novel·la que realment em va agradar molt i que de fet s'ha convertit en una de les meves històries preferides. Si t'agraden els llibres d'aquest tipus, "La Catedral del Mar" és realemnt una història molt bonica que, a més a més, és una d'aquelles novel·les que t'anganxa des del primer moment i se't fa molt amena. Me la va recomanar la profe. Paquita farà un aprell d'anys i em va agradar moltíssim. No sé si l'hauràs llegida ja, però, si no tens res per llegir per ara i sents curiositat, crec que podria agradar-te. I si primer vols informar-te'n una mica, si preguntes a la Paquita segurmanet te'n contarà moooltes de coses. ^_-
Fins avait, Anna P. H.
Aquest llibre de Stendhal és un clàssic que crec que t'agradaria. Aquest llibre que recomanes l'he tingut a les mans i acabaré per llegir-lo perquè tothom en parla bé i no és un d'aquests llibres oportunistes que utilitzen la Història com rerafons d'una altra història insulsa i poc atractiva.
Es una historia inolvidable,yo la leí en francés para una asignatura de la carrera.Forma parte del patrimonio literario universal.Dan ganas de releerla,el problema es que se amontonan los buenos libros de ahora con los que se han leído a lo largo de los años y el corazón se queda dividido porque tiempo es tiempo,no lo hay para todo lo que nos gusta.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada