L’escriptora canadenca Margaret Atwood(1939) va escriure aquest llibre de ciència-ficció que és una crítica ferotge al món masculí i a les seues arbitrarietats masclistes. La condició femenina en el món occidental és un dels seus temes recurrents així com els temes de la injustícia social o dels avenços genètics descontrolats que poden portar a l’autodestrucció humana (Oryx y Crake, 2003).
El conte de la criada ens parla d’un temps futur imaginari ,no massa lluny del nostre ,en què els nens, el futur de l’espècie, són un bé escàs així com les dones que poden tenir fills. Tota la societat girarà al seu voltant però encara que aquestes dones tinguin el poder de la reproducció seran sotmeses totalment a l’ordre masculí i seran unes esclaves en un món dominat pels homes.
Al llegir la novel.la tenim la sensació de què tota la història és una gran exageració però cal pensar que el món injust i egoïsta que reflecteix l’autora no està tan lluny de nosaltres com cabria imaginar.
És un llibre, com tots els seus, que ens fa reflexionar. Reflexionar sobre els homes, les dones i sobre els valors de la societat actual...Recordo que quan vaig acabar la novel.la , vaig pensar precisament això...que eren situacions extremes i irreals que no es podien donar en el nostre món...però en ple segle XXI, no podem cridar que totes les dones del món estiguin vivint en situacions de llibertat.
La Margaret Atwood incideix en temes que fan mal, i que ens obliguen a fer preguntes...i que queden sense resposta.
El conte de la criada ens parla d’un temps futur imaginari ,no massa lluny del nostre ,en què els nens, el futur de l’espècie, són un bé escàs així com les dones que poden tenir fills. Tota la societat girarà al seu voltant però encara que aquestes dones tinguin el poder de la reproducció seran sotmeses totalment a l’ordre masculí i seran unes esclaves en un món dominat pels homes.
Al llegir la novel.la tenim la sensació de què tota la història és una gran exageració però cal pensar que el món injust i egoïsta que reflecteix l’autora no està tan lluny de nosaltres com cabria imaginar.
És un llibre, com tots els seus, que ens fa reflexionar. Reflexionar sobre els homes, les dones i sobre els valors de la societat actual...Recordo que quan vaig acabar la novel.la , vaig pensar precisament això...que eren situacions extremes i irreals que no es podien donar en el nostre món...però en ple segle XXI, no podem cridar que totes les dones del món estiguin vivint en situacions de llibertat.
La Margaret Atwood incideix en temes que fan mal, i que ens obliguen a fer preguntes...i que queden sense resposta.
2 comentaris:
ni un post sebse comentari. d'acord amb què la novela es un cop seriós al ronyó, que et deixa tremolant. a mi el que més em va impressionar va ser la submissió i la por amb que se sometien les noies. ja sé que socialment etcètera, però a la novel·la no m'ho vaig acabar d'empassar
És una escriptora molt particular i és veritat que tota la història és exagerada però crec que ho fa amb tota la intenció.
Publica un comentari a l'entrada