Es una novel.la que combina la ciència-ficció i el terror. És una novel.la de por, cosa rara a casa nostra. Éssers estranys, ambient solitari i hostil, sexe, violència...fan que les 300 pàgines d’aquesta novel.la es llegeixin en un no-res.
Quan la comences a llegir t’enganxa i penses que serà una novel.leta i prou. A poc a poc descobreixes un món màgic i violent on , com diu l’autor, descobrim que no lluitem mai pel que diem que lluitem.
Un home arriba a una illa deserta només habitada per Batís Caffó. Amb ell haurà de lluitar per sobreviure i també per allò que estima...Una barreja de sentiments omplen les pàgines del llibre per descobrir que l’enemic no és mai tan bèstia com sembla, que la violència està dins de nosaltres mateixos i que la vida és com una roda on no decidim res encara que ens ho sembli.
Aquesta novel.la també ens trasllada als relats de por de H.P.Lovecraft – la magnífica En las montañas de la locura- o al Poe en aquell conte memorable de Les aventures de Athur Gordon Pym. En aquelles novel.les tenim por a lo desconegut, a allò que desconeixem, a allò que no podem controlar.
La veritat riu amb minúscula i ens podem plantejar què és real i què no ho és.
Després va publicar Pandora al Congo que no em va agradar tant i ara està d’actualitat perquè publica un nou llibre de contes Tretze tristos tràngols. Un llibre per llegir!
Aquest comentari va dedicat especialment a qui ella ja sap.
Quan la comences a llegir t’enganxa i penses que serà una novel.leta i prou. A poc a poc descobreixes un món màgic i violent on , com diu l’autor, descobrim que no lluitem mai pel que diem que lluitem.
Un home arriba a una illa deserta només habitada per Batís Caffó. Amb ell haurà de lluitar per sobreviure i també per allò que estima...Una barreja de sentiments omplen les pàgines del llibre per descobrir que l’enemic no és mai tan bèstia com sembla, que la violència està dins de nosaltres mateixos i que la vida és com una roda on no decidim res encara que ens ho sembli.
Aquesta novel.la també ens trasllada als relats de por de H.P.Lovecraft – la magnífica En las montañas de la locura- o al Poe en aquell conte memorable de Les aventures de Athur Gordon Pym. En aquelles novel.les tenim por a lo desconegut, a allò que desconeixem, a allò que no podem controlar.
La veritat riu amb minúscula i ens podem plantejar què és real i què no ho és.
Després va publicar Pandora al Congo que no em va agradar tant i ara està d’actualitat perquè publica un nou llibre de contes Tretze tristos tràngols. Un llibre per llegir!
Aquest comentari va dedicat especialment a qui ella ja sap.
4 comentaris:
A mi aquesta novel·la no em va agradar gaire. Suposo que quan la vaig començar a llegir no m'esperava que fos de ciència-ficció. I és que a mi els llibres de ciència ficció no m'agraden gaire perquè em costa imaginar-me i posar-me en la pell del protagonista.
kalidoscopi: Doncs a mí la que em va decepcionar va ser la de Pandora al Congo. Aquesta de La pell freda, en canvi, em va agradar molt, potser perquè em va recordar les de l'adnmirat Lovecraft.
Crec que hi hagut opinions molt variades sobre este llibre, i milers d'interpretacions. I realment això és bonic ja que no és un llibre tancat.
Així és bajoqueta! Gràcies per anar llegint i passar-te pel bloc:)
Publica un comentari a l'entrada