5/1/09

Línies de falla (2006)


No he conegut els meus besavis i potser no coneixeré els meus besnéts i tanmateix penso que algun tret meu tenien o tindran...A Línies de falla de la Nancy Huston (1953) se’ns presenten quatre generacions d’una mateixa família, quan els protagonistes, l’ Erra, la Sadie, el Randall i el Sol tenen sis anys: 1944, 1962,1982 i 2004.
Tots quatre ben diferents i amb poques coses en comú. Però són el que són per la seua història passada, i no només per la seua pròpia sino per la de les generacions anteriors. A la novel.la assistim a les impressions que els infants tenen sobre la realitat que els envolta i sobre els adults amb els que conviuen i a poc a poc ens assabentem dels secrets i de les seues complicades relacions familiars.
Línies de falla fa referència a un trencament que es produeix a la generació de la besàvia i que marca a tota la familia... En canvi , el títol en castellà “Marcas de nacimiento” es refereix a l’únic que tenen en comú aquestes persones, una marca de naixement, i que finalment s’extirpa com a símbol del distanciament entre les successives generacions.
Ara bé, l’autora ens suggereix que les marques físiques poden desaparèixer però les que tenim dins nostre potser no ho poden fer tan fàcilment.
No és una història del 1944 al 2004 sino a l’inrevés i tots els interrogants, que se’ns plantegen, van tenint resposta a mesura que el temps avança cap al passat. La 2ª. Guerra Mundial, el rapte de nens pels nazis a l’Europa Oriental, el conflicte d’Israel i Palestina i la guerra d’Irak són els diferents escenaris on es desenvolupa aquesta saga familiar.
I destacaria la manera com l’autora reflecteix l’empremta que la Història amb majúscules deixa a la història de les persones normals i corrents.
Una bona novel.la.

16 comentaris:

Jordicine ha dit...

Apuntat queda. Gràcies per la recomanació. Una abraçada.

Babunski ha dit...

Déu n'hi do! A la que em descuido una mica ja tinc una feina a llegir articles! Veig que han estat unes festes productives literàriament, no?

A dormir aviat i a fer bondat avui! Fins aviat!

Sergi ha dit...

Em resulta força interessant pel plantejament, perquè suposo que cada narrador ha de fer esment al seu predecessor, sense que en aquest moment es sàpiga que aquest serà el proper nen que ens explicarà la història.

nur ha dit...

Enhorabona per aquest bloc. No el coneixia, però apuntat està. Gràcies per les teves recomanacions i bona diada de Reis!

Mireia ha dit...

Fa bona cara

kweilan ha dit...

jordicine: A veure si t'agrada!

Babunski: Que bé,...estaves de vacances? Ja trobava a faltar els teus comentaris.

Xexu: Així és...als personatges, primer els coneixes com a adults/pares o mares i després com nens/ fills o filles. És un detall de la forma i de l'estil de la novel.la que enganxa.

Nur: Benvinguda al bloc!

Mireia: Doncs si el llegeixes, ja em diràs.

Anònim ha dit...

Crec que tots som un producte del nostre passat i que la Història ens condiciona més del que pensem encara que no en siguem del tot conscients...poso aquest llibre a la cua (crec que van més de 20)...potser amb la jubilació:)

kweilan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
kweilan ha dit...

Quasiningú: Trobo el teu comentari molt encertat i que coincideix amb les idees de l'autora. Espero que quan el llegeixis t'agradi i que aquesta lectura no es faci esperar tant com dius :)

Anònim ha dit...

Fa molt bona pinta, però he de dir que quan acabe el que porte entre mans (EL CARRERÓ DELS MIRACLES), m'hauré de posar amb els que m'han portat els reis (que, dit siga de passada, han estat generosos, així que tinc feina per llegir mesos!!!!)

kweilan ha dit...

Abel: Estàs llegint una novel.la fantàstica! Quina enveja! Espero que t'estigui agradant.

Llibreria L'Illa ha dit...

Ratifico la teva opinió, kweilan, 'Línies de falla' és una excel·lent novel·la. Endavant amb el bloc, l'aniré seguint a partir d'ara.

EQMEVD ha dit...

cantada de descobrir el teu bloc!
Ens llegim
- i mai millor dit-
:)

kweilan ha dit...

Llibreria l'illa i El que mai et vaig dir: Benvnguts al bloc!

L'Espolsada llibres ha dit...

Apa, un més a la pila de pendents. Sempre creixent i creixent!

kweilan ha dit...

És veritat. No es dóna l'abast :)