Llibres prohibits

A casa em controlaven les lectures. Perquè no eren adequades per l’edat sobretot. Vaig demanar amb dotze anys La muntanya màgica i em van dir que m'esperés uns anys...De vegades feia cas i de vegades, no. Era un plaer especial aconseguir des del lloc més alt de la prestatgeria el llibre prohibit en qüestió.
D’amagat vaig llegir el Decameró de Boccaccio (1313-1375), per exemple. I la veritat és que quan al cole em van explicar la diferència entre l’època medieval i la humanista, ho vaig entendre a la primera.
Així també vaig llegir Un altre pas de rosca de Henry James (1843-1916). Tenia uns 10 anys ...havia sentit que era una història d'uns nens, uns fantasmes...Vaig arribar fins al final però sense entendre res. Durant molts anys, vaig pensar que era un escriptor molt difícil i, de gran, l'he tingut oblidat fins fa poc.
Ara m’agrada, i els seus llibres em proporcionen un plaer especial. L’acció és lenta, la inquietud està latent, l’emoció és continguda, el perill està present i a poc a poc t’atanses al desenllaç amb una angoixa que va en augment.
El llibre que vull recomanar avui és d'aquest autor: L'altra casa (1896).
Una dona moribunda obliga al seu marit a un jurament que condicionarà la seua vida i la dels que estan al seu voltant. La dona mor i la vida continua però el vidu ha de complir la seua promesa...Henry James ens explica el dia a dia d’aquesta família i dels seus amics i, mentres llegim, estem atents, absolutament incrèduls, davant els fets que se’ns estan contant.
Intentem assegurar-nos, dir-nos a nosaltres mateixos que el que estem llegint no passa, que no pot passar, que no ha passat...Però Henry James no té escrúpols a fer sortir lo pitjor de les persones i malauradament tanquem la novel.la sentint que nosaltres també formem part de la raça humana, com aquests personatges exquisits en les formes però perduts en la seua maldat i la seua mesquinesa.